Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions (BOE nº 312 de 29 de desembre de 2021)
Entrada en vigor: 1 de gener de 2022.
Amb aquesta norma, es modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social i es recullen les principals recomanacions del Pacte de Toledo, que també s’integren en el component 30 del Pla de recuperació, transformació i resiliència.
1. Revaloració de les pensions (modificació de l’article 58 LGSS)
Es deroga el factor de sostenibilitat introduït per la Llei 23/2013, 23 de desembre, que se substitueix pel nou mecanisme d’equitat intergeneracional; amb aquesta finalitat, es modifica l’article 58 de la LGSS en el qual es recupera la garantia del poder adquisitiu mitjançant una actualització de les pensions en funció de la inflació de l’exercici anterior.
L’1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada l’exercici anterior. El 2022, la pujada serà del 2,5 % (valor mitjà interanual) per a les pensions contributives. En el cas que es produeixi un any d’IPC negatiu, la quantia de les pensions quedarà inalterada. Amb aquest nou mecanisme es dona compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, per garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i es corregeix definitivament la fórmula introduïda el 2013, l’aplicació de la qual estava suspesa des del 2018.
El mateix s’estableix per als pensionistes de classes passives, amb la modificació de l’article 27 i de la disposició addicional 17a del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de Llei de classes passives de l’Estat.
2. Mesures d’accés a la pensió de jubilació
S’hi incorporen diverses mesures dirigides a acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat ordinària de jubilació. En aquest sentit, es fixen quatre vies d’actuació:
a) Jubilació anticipada
Es premien les carreres llargues de cotització, establint una millora de les pensions de jubilació anticipada causades a partir de l’1-1-2002, amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, els destinataris de la qual seran els pensionistes que hagin accedit a la jubilació anticipada amb 44 anys i 6 mesos de cotització.
— Jubilació anticipada voluntària
Els coeficients passen a ser mensuals per donar més flexibilitat als futurs pensionistes i fomentar el desplaçament voluntari de l’edat d’accés a la jubilació, amb un tractament més favorable a les carreres de cotització més llargues. A més, els coeficients reductors relacionats amb l’avançament de l’edat de jubilació s’aplicaran sobre la quantia de la pensió i no sobre la base reguladora d’aquesta, com fins ara (nova redacció de l’article 208.1 i 2 LGSS). No obstant això, s’admet l’aplicació dels coeficients reductors corresponents a la jubilació per causa no imputable al treballador en cas de percepció del subsidi de desocupació amb una antelació d’almenys 3 mesos (nou apartat 3 de l’article 208 LGSS).
D’altra banda, amb la finalitat de reforçar l’equitat, els coeficients reductors aplicables a aquesta modalitat de pensió s’aplicaran sobre la quantia d’aquesta, respectant la limitació màxima a què es refereix l’article 57 LGSS, si bé aquesta modificació es farà de manera progressiva al llarg d’un període de 10 anys (nova redacció article 210.3 i nova disposició transitòria 34a LGSS).
— Jubilació anticipada involuntària
Es milloren dos aspectes: d’una banda, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals; i, d’una altra, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en què el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres.
A les causes d’extinció contractual que donen dret a l’accés a aquesta modalitat de jubilació, esmentades en l’article 207.1.d LGSS, s’afegeixen ara la resta de causes extintives per raons objectives, així com la resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos en els articles 40.1, 41.3, 49.1.m i 50 ET. A més, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals i, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en els quals el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres. Finalment, es rebaixa el coeficient reductor corresponent a cadascun dels sis mesos previs a l’edat de jubilació ordinària, respecte dels establerts per al cas de jubilació voluntària (nova redacció de l’article 207 LGSS).
D’acord amb la disposició addicional 1a d’aquesta Llei, es crea un complement econòmic per als qui hagin accedit a la jubilació de forma anticipada entre l’1-1-2002 i el 31-12- 2021 en determinats suposats de llarg període de cotització i, si és el cas, baixa quantia
— Jubilació anticipada per raó de l’activitat
Es porta a terme una revisió del procediment del reconeixement de coeficients reductors per edat, que ara regula per separat aquests supòsits respecte d’aquells altres en què l’avançament de la jubilació deriva de la situació de discapacitat del treballador; es modifica la legitimació a l’hora d’instar l’inici del procediment; es fa una remissió al que reglamentàriament es determini, en el marc del diàleg social, respecte dels indicadors que acreditin la concurrència de circumstàncies objectives que justifiquin l’aplicació d’aquests coeficients; es crea una comissió encarregada d’avaluar i, si és el cas, d’instar l’aprovació dels corresponents decrets de reconeixement de coeficients reductors, i, finalment, es preveu l’establiment d’un procediment per a la revisió dels coeficients reductors d’edat, amb una periodicitat de deu anys (nova redacció de l’article 206 LGSS).
— Jubilació anticipada en cas de discapacitat
Es regula en el nou article 206 bis LGSS. L’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació establerta en l’article 205.1.a LGSS podrà ser reduïda en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65 %, d’acord amb el reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45%, sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats reglamentàriament determinades. L’aplicació dels corresponents coeficients reductors de l’edat en cap cas donarà lloc que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys. Aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte, en cap cas, a l’efecte d’acreditar el que s’exigeix per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en l’article 210.2 LGSS i a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.
b) Jubilació demorada
S’afavoreix l’ús d’aquesta fórmula mitjançant la substitució de l’incentiu únic fins ara establert per la possibilitat que l’interessat opti entre l’obtenció d’un percentatge addicional del 4 % per cada any complet de treball efectiu que acrediti amb posterioritat al compliment de l’edat de jubilació —percentatge addicional que se sumarà al que correspongui d’acord amb el nombre d’anys cotitzats i s’aplicarà a la base reguladora respectiva, a l’efecte de determinar la quantia de la pensió— o una quantitat a tant alçat per cada any complet de treball efectiu acreditat i cotitzat entre la data de compliment de l’edat de jubilació i la del fet causant de la pensió; o una combinació de les dues opcions anteriors.
També s’estableix l’exoneració de cotitzar per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir del compliment de l’edat ordinària de jubilació que correspongui (nova redacció de l’article 152 LGSS). Aquesta opció s’estén també als pensionistes del règim de classes passives.
I, com a mesura més destacable, es reforcen significativament els incentius, que passen a ser de tres tipus per cada any de demora (nova redacció article 210.2 LGSS):
• Un percentatge addicional del 4 %.
• Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió (que pot arribar a 12.000 euros) i premiant les carreres de cotització més llargues.
• Una combinació de totes dues opcions.
c) Jubilació activa
Per a accedir a aquesta modalitat de jubilació s’exigeix el transcurs d’almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació (nova redacció article 214 LGSS).
d) Jubilació forçosa
S’inclou la prohibició de clàusules convencionals que prevegin la jubilació forçosa del treballador a una edat inferior als 68 anys, així com la reducció del 75 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors que hagin complert 62 anys d’edat (nova redacció de l’article 144.4 LGSS).
e) Jubilació dels autònoms
Amb la modificació de l’article 311 LGSS, que remet directament a l’article 205.1.a LGSS per a la cotització a aquest règim especial a partir de l’edat de jubilació, és a dir, haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries. Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’equiparin a aquests les seves fraccions.
3. Novetats en la pensió de viduïtat de les parelles de fet
Es dona una nova redacció a l’article 221 LGSS, que simplifica els requisits per a accedir-hi: s’elimina el requisit de dependència econòmica, i, amb fills en comú, desapareix el requisit de convivència de cinc anys. Com a novetat, s’hi afegeix un nou apartat 3 en el qual s’estableix la possibilitat d’accedir a aquesta pensió en el cas que s’hagin separat i un d’ells mori amb posterioritat. A més, també es tindrà accés a la prestació temporal de viduïtat si es va inscriure en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la defunció del causant (nova redacció de l’article 222 LGSS). Es modifica l’article 223 LGSS en relació amb la compatibilitat i extinció d’aquesta pensió.
També s’hi afegeix una nova disposició addicional 40a LGSS en la qual es regulen els supòsits excepcionals d’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet.
A més, s’assumeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i s’hi permet l’accés a les víctimes de violència de gènere sense convivència actual (article 221.3 LGSS, últim paràgraf).
També els serà aplicable la nova disposició transitòria 34a LGSS d’aplicació gradual de coeficients reductors de l’edat de jubilació segons el que es preveu en l’article 210.3 quan la pensió superi el límit establert per a l’import de les pensions (nova redacció de l’article 318.d LGSS).
4. Modificació de l’Estatut dels Treballadors
Es modifica la disposició addicional 10a.1 ET en relació amb les clàusules dels convenis col·lectius referides al compliment de l’edat ordinària de jubilació, que podran possibilitar l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a 68 anys, sempre que compleixin els requisits que recull aquesta.
A més, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, s’afegeix un apartat 2 a aquesta disposició: el límit establert en la disposició addicional 10a.1 ET podrà rebaixar-se fins a l’edat ordinària de jubilació fixada per la normativa de Seguretat Social quan la taxa d’ocupació de les dones treballadores per compte d’altri afiliades a la Seguretat Social en alguna de les activitats econòmiques corresponents a l’àmbit funcional del conveni sigui inferior al 20% de les persones ocupades en aquestes.
Aquesta disposició addicional 10a ET només s’aplicarà als convenis col·lectius subscrits des de l’1-1-2022. En els convenis col·lectius subscrits amb anterioritat a aquesta data, les clàusules de jubilació forçosa podran aplicar-se fins a tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada del conveni en qüestió (nova disposició transitòria 9a ET).
5. Mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)
El MEI té dos components. El primer consisteix en la reactivació del Fons de Reserva de la Seguretat Social mitjançant una aportació finalista entre 2023 i 2032. L’aportació serà de 0,6 punts percentuals de la cotització per contingències comunes, repartit entre l’empresa i el treballador amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials i actuarà com a «vàlvula de seguretat» del sistema a partir del 2033.
En el cas que no es donés una desviació de la senda de despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà l’ús dels recursos del fons de reserva per a reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions. En el cas que a partir del 2033 s’apreciés en els Informes d’Envelliment (Ageing Report) de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions al 2050 respecte de l’informe del 2024 (que s’usarà com a referència), s’utilitzarà aquest Fons, amb un límit de disposició anual del 0,2 % del Producte Interior Brut (PIB). Si la disposició d’actius del Fons de Reserva no fos suficient, el Govern negociarà amb els interlocutors socials perquè s’elevi al Pacte de Toledo, d’acord amb les seves recomanacions, una proposta que, de forma equilibrada, es dirigeixi bé a reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB, bé a incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per a augmentar els ingressos (disposició final 4a Llei 21/2021).
6. Reforç del sistema
Pel que fa a l’enfortiment de l’estructura d’ingressos del sistema, el text estableix que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat preveurà anualment una transferència de l’Estat al pressupost de la Seguretat Social per al finançament de diversos conceptes que permetin culminar la separació de fonts en compliment de la recomanació 1a del Pacte de Toledo de 2020. Aquesta transferència ja s’incloïa en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 i s’amplia en els del 2022 (nova redacció de la disposició addicional 32a LGSS).
Amb la nova disposició addicional 39a LGSS, el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives es comprometen a fer una avaluació periòdica, cada 5 anys, dels efectes de la revaloració anual de la qual es donarà trasllat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo. En cas que s’observés alguna desviació, aquesta avaluació incorporarà una proposta d’actuació per a preservar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions.
A més, en compliment de la recomanació 8a del Pacte de Toledo, la llei es refereix a la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social, amb el compromís de presentar un projecte de llei en un termini de sis mesos, entre altres punts (disposició final 3a Llei 21/2021).
Finalment, l’anomenada «clàusula de salvaguarda» es manté en la seva regulació actual amb caràcter indefinit.
