El Tribunal Suprem ho ha dit: «Les accions de responsabilitat contra els administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen».
Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos, per intentar esmenar la situació, acordar la dissolució de l’empresa o comunicar-ho al jutjat, si no s’han pogut adoptar cap de les dues mesures.
Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, esdevenen responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells (art. 367 del TRLSC).
Prescripció de la responsabilitat
La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i heterogènia. Ha estat marcada per canvis jurisprudencials i legals importants. Fins ara, hi havia un debat ampli sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des que els administradors cessaven en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 del CCom, o si, en canvi, prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què l’acció de responsabilitat «s’hauria pogut exercir», segons indica l’art. 241 bis del TRLSC.
Semblava clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era de quatre anys, en qualsevol cas.
La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu, va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Segons estableix l’article 241 bis: «L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què s’hauria pogut exercir».
En canvi, segons l’article 949 del Codi de Comerç («CCom»): «L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà al cap de quatre anys, comptadors des que cessessin en l’exercici de l’administració per qualsevol motiu».
Amb el pronunciament recent de l’alt tribunal (STS 15127/2023, de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix «per primer cop» que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367 del TRLSC no es poden aplicar ni l’art. 241 bis del TRLSC ni l’art. 949 del CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en qualsevol cas de quatre anys, sinó que serà el que prevegi la llei per a l’obligació garantida.
El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de societats de capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. En conseqüència, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.
Després d’aquesta última interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions contra els administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure al cap de cinc anys, si el deute deriva d’una obligació contractual.
A partir d’ara, o més ben dit, quan aquest pronunciament es reiteri i s’estableixi jurisprudència, per a determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o ha prescrit, caldrà:
• Determinar la naturalesa del deute que es reclama, conèixer el termini de prescripció i el dies a quo (inici del còmput) aplicable i, finalment, determinar si l’acció de responsabilitat ha prescrit o no.
Antecedents
La Sentència núm. 1512/2023 del Tribunal Suprem, de 31 d’octubre, derivada d’una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no es va poder citar a termini, perquè havia desaparegut i, finalment, les accions de responsabilitat individual d’administradors (articles 236 i 241 del TRLSC) i de responsabilitat per deutes (article 105.5 de la LSRL, actual article 367 del TRLSC) es van exercir de manera acumulada contra l’administrador.
El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda perquè va considerar que l’acció havia prescrit, segons l’article 241 bis del TRLSC, en la mesura que havien passat més de quatre anys «des del dia en què (l’acció) s’hauria pogut exercir».
L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel demandant, perquè va considerar que l’article 241 bis del TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció adequat era el de l’ article 949 del Ccom, que es computa «des que […] se cessi en l’exercici de l’administració». En el cas concret, com que l’administrador no havia cessat, l’acció no havia prescrit. Com que hi concorrien els elements de l’article 367 de la LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.
La decisió del Tribunal Suprem
El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 del TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte «converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució».
A partir d’aquí, conclou que el termini de prescripció:
• No és el de l’article 241 bis del TRLSC, previst exclusivament per a les accions individuals i socials (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis).
La ubicació diferenciada de l’article 367 del TRLSC pel que fa a l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent es fan servir com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.
• No és el de l’article 949 del Ccom, atès que, després de la introducció de l’article 241 bis del TRLSC per mitjà de la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades en el Codi de Comerç, sense que es pugui aplicar a les societats de capital.
Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal fan que l’administrador que hagi cessat en l’acompliment del seu càrrec per qualsevol causa sigui responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit, fins que no transcorri el termini de prescripció d’aquest crèdit davant la societat (que, si no hi ha termini exprés, serà de cinc anys, el de l’article 1964 del CC).