All Posts By

compta1

Servei Laboral Comptra-1 Banyoles

Tot el que has de saber sobre la pujada del SMI i com afecta l’IRPF

By Servei fiscal

La pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d’aquest any ha generat dubtes entre molts treballadors: hauran de pagar IRPF si fins ara no ho feien? Si cobres el SMI i estàs preocupat per com això pot afectar la teva nòmina, aquí t’expliquem tot el que necessites saber.

Quant ha pujat el SMI el 2025?

Aquest any, el salari mínim interprofessional ha passat de 15.876 € a 16.576 € anuals, un increment de 700 € respecte al 2024. Aquesta millora suposa un augment en els ingressos, però també pot tenir implicacions fiscals en la retenció d’IRPF.

Afecta això l’IRPF?

Depèn. El mínim exempt d’IRPF (el límit fins al qual no s’aplica retenció) era de 15.876 € el 2024, que coincideix exactament amb el SMI. Ara, amb la pujada del SMI a 16.576 €, alguns treballadors podrien començar a tenir retenció a la seva nòmina.

Qui haurà de pagar IRPF?

Si estàs en una d’aquestes situacions, continuaràs exempt de retenció:
– Ets pare o mare d’una família monoparental i declares conjuntament amb els teus fills.
– Estàs casat/da i la teva parella no té ingressos superiors a 1.500 € anuals.
– Tens dos o més fills amb al mínim per descendents.

En canvi, si et trobes en aquesta situació, sí que poden retenir-te IRPF:
– No tens fills o només en tens un.
– La teva situació personal (declarada al model 145) no permet aplicar reduccions i/o bonificacions.

Quan et poden retenir?

  • Si no tens fills, la retenció pot ser d’uns 300 € anuals.
  • Si només tens un fill, la retenció seria d’uns 99 € anuals.

Hauràs de presentar la declaració de la renda?

No necessàriament. La normativa estableix que només estan obligats a presentar la declaració aquells treballadors amb ingressos superiors a 22.000 € anuals si només tenen un sol pagador. Per tant, si cobres el SMI i només tens un pagador, no hauràs de fer la declaració encara que et retinguin IRPF.

Però atenció! En alguns casos, presentar la declaració et pot sortir a compte. Si et retenen IRPF, podries recuperar part o tota la retenció en forma de devolució. Val la pena revisar-ho quan arribi el moment!

Renda 2023 Compta-1 Banyoles

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC 139

By Servei comptable

El dia 18 d’octubre de 2024 es van publicar a la pàgina web de l’ICAC tres noves consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 139, setembre 2024.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 1: Sobre el tractament comptable de l’import abonat per una societat a una altra per la cessió d’un contracte públic d’obra amb una administració pública.

En concret es tracta del cas que, amb l’aprovació prèvia de l’Administració contractant, la societat A cedeix la seva posició de contractista a una altra societat mercantil constructora, la societat B, sense cap vincle, a canvi d’un preu que és fix i que no depèn en absolut d’esdeveniments posteriors a la cessió. L’obra executada per la societat A la cobrarà aquesta íntegrament i la societat B s’encarregarà d’executar la resta de l’obra. Amb la cessió del contracte, la societat A perd tota possibilitat d’intervenció i/o control en l’evolució futura de l’obra. L’adquisició es fa per mitjà d’un establiment permanent que la societat B té al país estranger on es fa l’obra, i la qüestió concreta que es planteja és el tractament, per part de B, de la quantitat que ha satisfet a la societat A per la cessió del contracte.

Per respondre a la consulta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

— Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte: L’article 21. Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte de la RICAC de 10 de febrer de 2021, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de benes i la prestació de serveis.

— Reconeixement d’un immobilitza intangible: La Norma de registre i valoració (NRV) 5a Immobilitzat intangible inclosa en la segon part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre, desenvolupada per la RICAC de 28 de maig de 2013, per la qual es dicten normes de registre, valoració i informació per incloure en la memòria de l’immobilitzat intangible.

Doncs bé, basant-se en el que estableixen aquestes normes, l’ICAC conclou que la societat B ha de registrar l’import abonat per la cessió del contracte per la societat A d’alguna de les maneres següents:

— Immobilitzat intangible (NRV 5a PGC): Activat com un immobilitzat intangible si compleix la definició d’actiu i els criteris de registre o reconeixement comptable inclosos en el MCC de la primera part del PGC, i alhora compleix el criteri d’identificabilitat que es conté en la NRV 5a Immobilitzat intangible del PGC.

— Despesa periodificable (Art. 21 RICAC 10/02/2021): En cas contrari, el desemborsament incorregut s’ha de registrar com una despesa periodificable que s’ha de presentar en la partida 7. Altres despeses d’explotació, subpartida d) Altres despeses de gestió corrent del model normal del compte de pèrdues i guanys, o en la partida 7. Altres despeses d’explotació del model abreujat, segons les característiques del contracte i la transferència al client dels bens o serveis.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 2: Sobre el tipus de gravamen que cal aplicar a una empresa en el reconeixement d’un crèdit fiscal quan el seu import net de la xifra de negocis en l’exercici 2022 no va superar el milió d’euros i en l’any 2023 ha tingut pèrdues.

Per respondre a la qüestió, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Registre d’un actiu per impost diferit: Pel que fa a la possibilitat i a la manera de registrar i valorar un actiu per impost diferit pel dret a compensar pèrdues fiscals en exercicis posteriors, ens remet a les disposicions següents:

— Apartat 2.3. Actius per impost diferit i apartat 3. Valoració dels actius i passius per impost corrent i diferit de la NRV 13a Impostos sobre beneficis, continguda en la segona part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre.

— Article 5. Reconeixement d’actius per impost diferit de la RICAC de 9 de febrer de 2016 per la qual es desenvolupen les normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per a la comptabilització de l’impost sobre beneficis.

b) Tipus de gravamen aplicables vigents: L’article 29 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, segons la redacció donada per l’article 68 de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per al 2023, el tipus general de gravamen per als contribuents de l’impost és el 25 per cent, excepte per a les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, que serà del 23 per cent.

Doncs bé, basant-se en això, l’ICAC conclou que, al tancament de l’exercici, l’empresa haurà de fer servir en el càlcul de l’actiu per impost diferit el tipus de gravamen esperat en el moment de la seva reversió, que, excepte prova en contra, es presumirà que és del 23 per 100, sempre que en el mateix exercici en què s’hagin generat les pèrdues fiscals l’import net de la xifra de negocis tampoc hagi superat el llindar d’1 milió d’euros.

Tot això, sense perjudici que si es produeix una modificació de la situació econòmica de l’empresa, en el sentit que més endavant es prevegi un import net de la xifra de negocis superior a 1 milió d’euros, s’hagi de revisar la valoració del crèdit fiscal.

BOICAC Núm. 139/2024 Consulta 3: Sobre el registre comptable dels ingressos generats per una empresa dedicada al desenvolupament de projectes de R+D+I.

En concret la consulta versa sobre una empresa que té com a activitat principal el desenvolupament de projectes de R+D+I. Aquests projectes, registrats com a immobilitzat intangible, es desenvolupen específicament per a cada client i s’adeqüen a les seves necessitats específiques. Posteriorment es procedeix a vendre els productes resultants del projecte al client respectiu. En la consulta també s’indica que generalment es lliura el producte al client i el seu cobrament es produeix en una data posterior. La consultant pregunta sobre el tractament de les operacions descrites.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la normativa següent:

a) Pel que fa al principi general que l’ingrés pel desenvolupament de l’activitat s’ha de registrar quan tingui lloc la transferència del control dels bens o serveis compromesos amb els clients, a la NRV 14a. Ingressos per vendes i prestació de serveis del PGC.

b) Pel que fa al desenvolupament d’aquest principi general, que estableix quan s’ha d’entendre complert el compromís amb el client, en un moment determinat o al llarg del temps, als següents articles de la Resolució de 10 de febrer de 2021 de l’ICAC, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos):

— Article 8. Criteris de compliment de l’obligació.

— Article 9. Compliment al llarg del temps.

— Article 10. Indicadors de compliment en un moment del temps.

— Article 11. Mesurament del grau d’avanç.

c) Pel que fa a l’acumulació de costos fins al compliment del compromís, a la Resolució de 14 de abril de 2015, de l’ICAC, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció .

Doncs bé, basant-se en la reglamentació esmentada, l’ICAC conclou que:

1r Bestretes: mentre no s’hagi transferit el control del bé o del servei al client i, per tant, no es pugui reconèixer l’ingrés, les quantitats facturades i rebudes per l’empresa s’han de registrar com a bestretes de clients.

2n Moment del compliment del compromís amb el client:

— Compliment al llarg del temps: en el cas que l’obligació es compleixi al llarg del temps, com sembla que es dedueix de la informació facilitada en la consulta, els ingressos s’han de registrar segons el grau d’avanç per al mesurament del qual cal seguir els criteris que estableix l’article 11 de la RICAC d’ingressos.

— Compliment en un moment determinat: en cas contrari, si l’obligació es compleix en un moment determinat, els costos incorreguts en l’elaboració del bé o servei s’han de reconèixer com a existències d’acord amb els criteris de la RICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a determinar el cost de producció.

Servei Fiscal Compta-1 Banyoles

Registrar una marca és fonamental per a protegir el negoci

By Servei mercantil

En aquest article t’expliquem què cal fer per potenciar i millorar la rendibilitat d’una empresa assegurant els actius intangibles de l’organització.

Quan creiem que la nostra activitat ha assolit prou maduresa per a gaudir de reconeixement i rellevància al mercat, ha arribat el moment de registrar el nom comercial i les marques dels productes o serveis.

La protecció jurídica que atorguen els drets de propietat industrial a Espanya la concedeix l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, un organisme autònom del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Amb aquesta protecció i amb la difusió de la informació que s’hi conté, es dona suport i impuls al desenvolupament tecnològic i econòmic del país i del seu teixit industrial.

L’Oficina Espanyola de Patents i Marques és conscient de la transcendència de les marques per a les empreses i, en particular, per a les petites i mitjanes, com a actius primordials per al desenvolupament de la seva activitat econòmica i la fidelitat de la seva clientela.

La marca serveix per a distingir productes o serveis al mercat, mentre que el nom comercial serveix per a diferenciar una empresa respecte d’altres companyies del mateix sector o d’un altre.

El règim per a la protecció de marques i noms comercials és semblant, però hi ha algunes singularitats pel que fa al nom comercial:

Cada empresa només pot registrar un nom comercial que la identifiqui, però pot registrar diverses marques, el nom comercial només es pot transmetre amb la totalitat de l’empresa, no és possible la cessió ni llicència independent de la transmissió total i a l’hora de presentar la sol·licitud, si el nom comercial o marca inclou algun disseny gràfic, una determinada tipologia de lletra o colors, l’empresa ha de disposar d’un disseny i reproduccions que distingeixin realment el nom o la marca.

El registre d’una marca atorga a l’empresa el dret exclusiu a impedir que terceres persones comercialitzin productes idèntics o semblants amb el mateix signe distintiu o fent servir una marca similar que pugui crear confusió.

Si l’empresa no registra la marca, les inversions que faci en la comercialització d’un producte poden resultar estèrils, ja que els seus rivals podrien fer servir la mateixa marca o una altra de semblant que pot induir a error o confusió. Així és, si un competidor adopta una marca similar o idèntica, els consumidors podrien comprar per error el producte del competidor. Això no només disminuirà els guanys del seu negoci, sinó que danyarà la seva reputació i imatge, especialment si els productes rivals són de qualitat inferior.

El valor que pot tenir una marca per a l’èxit d’un producte al mercat justifica la importància de registrar-la. Sense oblidar, a més, que es pot concedir una llicència sobre la marca a altres empreses, cosa que representaria una font addicional d’ingressos i fins i tot, podria ser objecte d’acords de franquícia.

Una marca que gaudeixi de bona reputació entre els consumidors també es pot fer servir per obtenir finançament d’institucions financeres, que cada cop són més conscients que l’èxit comercial de les empreses depèn, en gran manera, dels seus signes distintius.

Les marques i els noms comercials: Garanteixen la distinció dels productes per part dels consumidors, permeten a les empreses diferenciar els seus productes, són un instrument de comercialització per a projectar la imatge i la reputació d’un negoci, poden ser objecte de concessió de llicències i proporcionar una font directa d’ingressos per mitjà de regalies, representen un factor determinant en els acords de franquícia. poden ser uns actius comercials importants, inciten les empreses a invertir en el manteniment o la millora de la qualitat del producte i poden ser útils per a obtenir finançament.

Què cal fer abans de tramitar una marca?

Abans de sol·licitar una marca, convé que t’asseguris que no es troba inscrita amb anterioritat. Per comprovar-ho, consulta la pàgina web de l’OEPM i fes-hi la cerca corresponent. Si, com a resultat de la cerca, localitzes un registre anterior idèntic o similar al que vols inscriure per a distingir els teus productes, hauràs de tenir en compte que, si el titular anterior s’hi oposa, la teva sol·licitud pot ser denegada.

Les cerques es poden fer a la base de dades d’accés gratuït que ofereix l’OEPM o usant els serveis de pagament. El localitzador de marques gratuït de l’OEPM ens permet buscar marques nacionals o internacionals per la seva denominació o per elements figuratius.

Com es registra una marca comercial?

L’OEPM ha elaborat una guia per a registrar una marca comercial en vuit passos:

Primer. Entra a la pàgina web oficial, accedeix a la seu electrònica i busca l’opció Sol·licitud de marques.

Segon. Introdueix les dades d’identificació del sol·licitant (i del seu representant, si és el cas).

Tercer. Indica les dades del signe distintiu que vols sol·licitar (modalitat de signe distintiu i tipus de distintiu). El tipus de distintiu pot ser denominatiu, figuratiu, tridimensional, de posició, patró, color, sonor, de moviment, multimèdia, holograma o d’un altre tipus.

Quart. Elabora la llista de productes, serveis o activitats per als quals vols que es registri el teu signe distintiu. El formulari conté una llista tancada amb 45 classes.

Cinquè. Adjunta-hi la documentació pertinent en cas que sigui necessari (per exemple, quan s’actua per mitjà d’un representant cal incloure l’autorització del titular).

Sisè. Revisa l’esborrany de la sol·licitud per comprovar que totes les dades són correctes.

Setè. Abona les taxes corresponents.

Vuitè. Descarrega el justificant de la presentació de la sol·licitud o envia’l a una adreça electrònica. Aquest document conté el número del signe sol·licitat, a més de la data i l’hora de la presentació.

Si la sol·licitud no presenta defectes formals o si els defectes s’han esmenat, es publica al BOPI i s’obre un termini de dos mesos per a presentar-hi oposicions o observacions de tercers.

Si la sol·licitud de registre de marca s’aprova, l’OEPM enviarà una resolució de concessió on figura un enllaç.

Des d’aquest enllaç, el sol·licitant pot descarregar el títol del registre transcorregudes 24 hores des de la notificació.

Per contra, si l’oficina denega el registre, el sol·licitant pot interposar un recurs d’alçada en un termini d’un mes des de la publicació de la denegació al BOPI.

Quant costa obtenir una marca o nom comercial a Espanya?

El preu de registrar una marca o nom comercial a Espanya és de 150,45 euros en concepte de taxes per la primera classe sol·licitada. Si la sol·licitud es fa per via electrònica, però, s’hi aplica un descompte del 15%. La segona marca o nom comercial i els següents tenen un cost de 97,48 euros. L’import d’aquestes taxes s’actualitza anualment per mitjà de la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

La durada de la protecció que estableixen els signes és de deu anys des que es diposita la sol·licitud. Després d’aquest termini, la marca o el nom comercial es poden renovar de manera indefinida en terminis de deu anys.

És important tenir en compte que la tramitació de la sol·licitud pot durar entre sis mesos i dotze.

servei laboral Compta-1

Millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball (RDL 11/2024, de 23 de desembre)

By Servei laboral

El RDL 11/2024 va modificar la LGSS, l’ET i la Llei de classes passives per incloure-hi, entre altres mesures, la millora de la regulació de la jubilació parcial, la jubilació activa i la jubilació demorada a fi que els treballadors puguin fer una transició més progressiva i flexible del mercat de treball a la jubilació, i també més adaptada a les condicions i situacions de cada persona treballadora.

El 24 de desembre passat es va publicar el Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb el treball.

L’objecte d’aquesta norma va ser, en el marc del Pacte de Toledo (concretament, en la recomanació 12), fomentar la prolongació voluntària de la vida laboral més enllà de l’edat ordinària de jubilació, sempre que aquesta prolongació no estigués motivada per una pensió insuficient. Per això, es va valorar positivament la millora del règim de compatibilitat de la pensió amb els ingressos provinents d’una activitat professional.

D’altra banda, l’acord de la Taula de Diàleg Social de Seguretat Social i Pensions, del 31 de juliol de 2024, que els agents socials van ratificar el setembre passat, va introduir una pretensió: regular la jubilació parcial i la jubilació activa amb la finalitat de posar fi a la dicotomia entre treballador i pensionista, de manera que les persones treballadores, arribada l’hora de la jubilació, puguin sortir del mercat de treball de forma més progressiva i flexible i la pensió de jubilació es pugui adaptar així a les necessitats i la situació de cada persona.

Vegem les principals característiques de les modalitats de jubilació afectades, juntament amb l’anàlisi de la norma.

blank

1. Jubilació activa

Concepte

blank

Així es desprèn de la seva regulació legal; en concret, dels articles 213 i 214 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, text refós de la Llei general de la Seguretat Social (d’ara endavant, LGSS):

• En primer lloc, cal arribar a la data de compliment de l’edat que correspongui (calendari progressiu anual que culminarà amb el compliment de 67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització).

• Es comprovarà que es reuneix el període mínim de cotització legal (és a dir, 15 anys, dels quals almenys 2 han de ser compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment que causi el dret).

• Entre la data de compliment de l’edat i la del fet causant de la pensió de jubilació ha d’haver transcorregut almenys un any.

Quan es compleixin aquests requisits, la percepció de la pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, serà compatible amb:

• L’exercici de qualsevol treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial.

• L’exercici d’un treball per compte propi del pensionista.

Com s’ha indicat, i a l’efecte del còmput de l’edat, no s’admetran les jubilacions acollides a bonificacions o avançaments.

Finalment, si el període mínim de cotització es reuneix en una data posterior a la del compliment de l’edat ordinària de jubilació, el període mínim d’un any es computarà entre aquesta data i la del fet causant de la pensió de jubilació.

Pel que fa a la quantitat de la pensió de jubilació compatible, serà compatible a un percentatge de l’import resultant en el reconeixement inicial (vegeu l’art. 210 LGSS) o la que estigui percebent.

Inclòs el complement de maternitat o el de la bretxa de gènere, quan es percebi.

Exclòs, en tot cas, el complement per mínims, sigui quina sigui la jornada laboral o l’activitat que exerceixi el pensionista.

Aquest percentatge de l’import de la pensió de jubilació es calcula a partir del nombre d’anys que s’hagi demorat l’accés a aquesta pensió:

blank

El percentatge de l’escala s’incrementarà 5 punts percentuals per cada 12 mesos ininterromputs que es mantingui en la situació de jubilació activa, amb el màxim del 100%.

Per als treballadors fixos discontinus, es computarà tot el període durant el qual s’hagi mantingut en situació d’alta amb aquesta modalitat contractual. El període es multiplicarà per un coeficient d’1,5, sense que el nombre total de dies computables com a cotitzats anualment per la persona treballadora pugui superar el nombre de dies naturals de cada any.

Pel que fa a l’activitat per compte propi:

• Si s’acredita tenir contractat, per a l’exercici de la pròpia activitat, almenys una persona treballadora per compte d’altri amb caràcter indefinit (amb una antiguitat mínima de 18 mesos), o si es contracta amb caràcter indefinit una persona treballadora nova per compte d’altri sense vincle laboral amb l’autònom en els dos anys anteriors a l’inici de la jubilació activa, la quantitat de la pensió compatible amb el treball arribarà al 75%, quan la demora en l’accés a la pensió de jubilació hagi estat d’entre un any i tres anys (a partir del quart any, s’hi aplicarà l’escala reproduïda més amunt). En tots dos casos s’aplicarà un increment de 5 punts per cada 12 mesos ininterromputs en què es mantingui en jubilació activa.

• Si no s’acrediten aquestes condicions, s’aplicarà plenament l’escala.

blank

La cotització efectuada durant la situació de jubilació activa no pot donar lloc a un increment del percentatge aplicable a la base reguladora de la pensió que es tingui reconeguda, ni tampoc augmentar el complement econòmic de demora que hagués correspost.

Pel que fa a la revalorització de la pensió, ho farà íntegrament en els termes establerts per a pensions del sistema. Tanmateix, mentre es mantingui el treball compatible, s’aplicarà el percentatge que correspongui a l’import de la pensió més les revaloritzacions acumulades.

Cal fer una altra precisió: el pensionista no té dret als complements per a pensions inferiors a la mínima durant el temps en què compatibilitzi pensió i feina.

Què passarà quan s’acabi la relació laboral per compte d’altri o el treball per compte propi? En aquests casos, es restablirà la percepció íntegra de la pensió de jubilació.

blank

Reforma normativa

El Reial decret llei del 2024 va eliminar el requisit de tenir una carrera de cotització completa, per facilitar-hi així l’accés amb especial incidència des de la perspectiva de gènere.

En comparació amb la normativa anterior, hi ha una novetat essencial: caldrà que transcorrin cinc anys des de l’edat ordinària de jubilació per a cobrar el 100% de la pensió, segons consta en la taula reproduïda més amunt.

Així, es va modificar l’article 210 LGSS (precepte que determina una sèrie de percentatges per aplicar a la base reguladora que determina la quantitat de la pensió de jubilació). L’objectiu és incentivar la permanència en l’activitat, establint:

• La compatibilitat entre el complement de demora establert en el precepte esmentat i la pensió de jubilació activa.

• Un percentatge addicional del 2% en els supòsits en què s’hagi demorat en dos anys complets o més l’accés a la pensió de jubilació després de complir l’edat ordinària (art. 210.1.a LGSS, explicat més amunt), però amb una demora addicional a l’últim any complet igual o superior a sis mesos. Es passarà del 45%, quan la demora sigui d’un any, al 100% de la pensió si l’accés a aquesta s’ha demorat cinc anys o més. A més, el percentatge de la pensió s’anirà incrementant 5 punts percentuals per cada 12 mesos d’activitat professional ininterrompuda, sense que, en cap cas, se superi el 100% de la pensió.

La quantitat de la pensió compatible amb el treball pot arribar al 75% per a determinades activitats per compte propi, sempre que es compleixin uns certs requisits (com hem vist més amunt, tenir contractada una persona treballadora o bé contractar-la, amb una certa antiguitat).

Finalment, amb la modificació de l’article 33 del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, text refós de la Llei de classes passives de l’Estat, s’estenen a aquest règim els requisits descrits més amunt per a accedir a la jubilació activa.

2. Jubilació parcial

Concepte

blank

Sense formalització de contracte de relleu:

Les persones treballadores que hagin complert l’edat de jubilació i reuneixin els requisits per a causar dret a la pensió (és a dir, complir una edat i la cotització mínima, i sempre que es produeixi una reducció de la seva jornada de treball compresa entre un mínim del 25% i un màxim del 75%), podran accedir a la jubilació parcial sense necessitat de formalitzar simultàniament un contracte de relleu (els percentatges s’entendran referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable).

Amb formalització de contracte de relleu:

Així mateix, sempre que es formalitzi amb caràcter simultani un contracte de relleu, els treballadors a temps complet que no hagin arribat a l’edat ordinària de jubilació podran accedir a la jubilació parcial quan reuneixin els requisits següents:

a) Tenir complerta, en la data del fet causant, una edat que sigui inferior en tres anys, com a màxim, a l’edat legal de jubilació, i acreditar un període de cotització de 33 anys (excloent-ne les bonificacions o els avançaments de l’edat de jubilació, si és el cas). Per a persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització es redueix a 25 anys.

b) Acreditar un període d’antiguitat mínim en l’empresa de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial.

c) Que la reducció de la jornada de treball estigui compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 75%.

d) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial, de manera que la corresponent al rellevista no sigui inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

e) Els contractes de relleu que s’estableixin a conseqüència d’una jubilació parcial tindran caràcter indefinit i a temps complet, i s’hauran de mantenir almenys durant els dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.

f) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, empresa i treballador cotitzaran per la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost si hagués continuat treballant a jornada completa.

Si s’accedeix a la jubilació parcial abans de complir l’edat legal de jubilació, la compatibilitat efectiva entre treball i pensió permetrà l’acumulació del temps de treball en períodes de dies en la setmana, setmanes en el mes, mesos en l’any o altres períodes de temps, d’acord amb el que es disposa en el pacte individual o, si és el cas, en la negociació col·lectiva.

Reforma normativa

La principal novetat és l’ampliació de la reducció de jornada fins a un màxim del 75% (abans era del 50%), i l’ampliació de dos a tres anys per a la possibilitat d’avançar l’edat de jubilació, amb adaptacions en la reducció de la jornada.

Per això, es va haver de modificar l’article 12 ET per ajustar la reducció de la jornada de la persona treballadora que accedeixi a la jubilació parcial abans d’assolir l’edat ordinària de jubilació, com també al contracte del treballador rellevista. A més, es declara compatible l’execució del contracte a temps parcial amb la retribució del jubilat parcial. El lloc de treball del treballador rellevista i el del treballador substitut poden ser el mateix o diferents, i l’horari de treball pot completar el del treballador substituït o bé simultaniejar-s’hi. També són nous els avantatges del contracte del treballador rellevista, com hem vist més amunt.

A més, la modalitat de jubilació parcial s’estén ara als socis treballadors o de treball de les cooperatives, assimilats a treballadors per compte d’altri.

El text també inclou millores en les condicions d’accés a la jubilació per als treballadors fixos discontinus, que recuperen el coeficient multiplicador de l’1,5 que s’aplicava a l’hora de calcular el període de carència per a accedir a la pensió de jubilació, incapacitat permanent i mort i supervivència. Amb aquesta finalitat, es regulen per separat els períodes de cotització computables per a treballadors a temps parcial i fixos discontinus.

Acabarem analitzant un sector específic: el de la indústria manufacturera. D’acord amb la nova redacció de la regla transitòria prevista en la LGSS (disp. trans. 4a LGSS, apartat 6, en vigor des del 25 de desembre passat), es continuarà aplicant la regulació per a la modalitat de jubilació parcial amb formalització simultània de contracte de relleu, vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 27/2011, de l’1 d’agost, d’actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, a pensions causades abans de l’1 de gener de 2030, sempre que s’acreditin els requisits següents:

a) Que la persona treballadora que sol·liciti l’accés a la jubilació parcial efectuï directament funcions que requereixin un esforç físic o un alt grau d’atenció en tasques de fabricació, elaboració o transformació, així com en les de muntatge, posada en funcionament, manteniment i reparació especialitzats de maquinària i equip industrial en empreses classificades com a indústria manufacturera.

b) Que acrediti un període d’antiguitat en l’empresa mínim de 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial. A aquest efecte, es computarà l’antiguitat acreditada en l’empresa anterior si hi ha hagut una successió d’empresa, o en empreses pertanyents al mateix grup.

c) El tercer requisit depèn de la plantilla: que, en el moment del fet causant de la jubilació parcial, el percentatge de persones treballadores a l’empresa amb un contracte de treball per temps indefinit superi el 75% del total dels treballadors de la plantilla.

d) Que la reducció de la jornada de treball del jubilat parcial es trobi compresa entre un mínim d’un 25% i un màxim del 67%, o del 80% per als casos en què el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa mitjançant un contracte de durada indefinida. Aquests percentatges s’entenen referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable.

e) Que hi hagi una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial: la del treballador rellevista no podrà ser inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització dels sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

f) Que s’acrediti un període de cotització de 33 anys en la data del fet causant de la jubilació parcial, sense que a aquest efecte es tingui en compte la part proporcional corresponent per pagues extraordinàries (a aquest efecte exclusiu, només es computarà el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria, o del servei social femení obligatori, amb el límit màxim d’un any). Si es tracta de persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%, el període de cotització exigit serà de 25 anys.

g) Durant el període de gaudi de la jubilació parcial, l’empresa i la persona treballadora cotitzaran pel 80% de la base de cotització que, si fos el cas, hauria correspost al jubilat parcial si hagués continuat treballant a jornada completa. Aquesta cotització s’aplicarà de forma gradual segons l’escala següent:

blank

D’altra banda, es preveu que el Govern portarà a terme, en l’últim trimestre del 2028, una avaluació de l’impacte de la reforma de la jubilació parcial.

3. Jubilació flexible i demorada

Així mateix, s’estableix un mandat per al Govern perquè analitzi els requisits de la jubilació flexible a fi d’incentivar aquesta modalitat.

blank

Finalment, i des de l’1 d’abril de 2025, es millora la jubilació demorada, amb la possibilitat de rebre un incentiu addicional per cada sis mesos de demora a partir del segon any i no només cada dotze mesos. En aquest sentit, la modificació del complement de demora (art. 210.2 LGSS) facilita que les persones treballadores endarrereixin el moment d’accedir a la pensió de jubilació ordinària. Requisits:

• A partir del segon any complet de demora, per calcular el percentatge addicional aplicable a la base reguladora es podran computar els períodes superiors a 6 mesos i inferiors a 1 any (una altra possibilitat és computar-ho optant per una quantitat a tant alçat).

• Es reconeix la compatibilitat amb la jubilació activa (per bé que, durant aquesta modalitat de jubilació, no s’incrementarà el complement de demora).

blank

servei fiscal Compta 1

Novetats fiscals aplicables el 2025

By Servei fiscal

Tot i la no aprovació, almenys fins al dia d’avui, de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2025, aquest nou exercici fiscal que ara comença arriba carregat de novetats normatives en l’àmbit tributari. Destaquem les principals novetats fiscals aplicables el 2025 a conseqüència de diferents normes publicades.

La Llei 7/2024, de 20 de desembre, estableix la regulació i estructura d’un nou tribut en l’ordenament fiscal espanyol: l’impost complementari, a més d’introduir modificacions en diversos impostos, com en l’IVA o els impostos especials, amb la creació d’un nou impost sobre els líquids per a cigarrets electrònics o en l’IRPF, modificant les escales dels tipus de gravamen de l’estalvi, a més de la que s’aplica al règim fiscal especial aplicable als treballadors, professionals, emprenedors i inversors desplaçats a territori espanyol.

També consolida el gravamen temporal a les entitats financeres, rebatejat com a impost sobre el marge d’interessos i comissions de determinades entitats financeres.

D’altra banda, la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, introdueix canvis en matèria de rendes exemptes.

Principals novetats normatives que presenta la fiscalitat del 2025

La Llei 7/2024, de 20 de desembre, estableix la regulació i estructura d’un nou tribut en l’ordenament fiscal espanyol: l’impost complementari, amb la finalitat de garantir un nivell mínim d’imposició efectiva als grans grups multinacionals i els grups exclusivament nacionals de gran magnitud que tinguin un import net de la xifra de negocis consolidada igual o superior a 750 milions d’euros, amb una tributació mínima del 15 per 100.

D’altra banda, s’introdueixen modificacions en diversos impostos, com en l’IVA, en relació amb els dipòsits fiscals de gasolines, gasoils i altres carburants. En matèria d’impostos especials, amb la creació d’un nou impost sobre els líquids per a cigarrets electrònics i altres productes relacionats amb el tabac. Canvis que també abasten el règim econòmic i fiscal de Canàries, en matèria de quantitats destinades a la reserva d’inversions i d’elements patrimonials.

Així mateix, s’apliquen canvis a la Llei general tributària per incorporar les comprovacions de l’impost complementari entre els supòsits del termini de durada ampliat a 27 mesos de les actuacions inspectores.

Pel que fa a l’impost sobre la renda de les persones físiques, es modifiquen les escales dels tipus de gravamen de l’estalvi, com també l’escala aplicable al règim fiscal especial aplicable als treballadors, professionals, emprenedors i inversos desplaçats a territori espanyol. A més, s’hi afegeix una nova disposició addicional sobre els rendiments de les activitats artístiques obtinguts de manera excepcional.

D’altra banda, la disposició addicional primera de la Llei 7/2024 estableix que s’entenen emmarcades en el Component 2 “Pla de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana” del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya les deduccions en l’impost sobre la renda de les persones físiques que aprovin les institucions competents de la Comunitat Autònoma del País Basc, en virtut del que es disposa en el Concert Econòmic amb la Comunitat Autònoma del País Basc, aprovat per la Llei 12/2002, de 23 de maig, que tinguin com a objectiu la realització d’obres de rehabilitació que contribueixin a aconseguir millores de l’eficiència energètica, acreditades mitjançant el certificat corresponent, de l’habitatge habitual o de l’arrendat que satisfaci la necessitat permanent d’habitatge de la persona arrendatària, així com dels edificis d’ús predominant residencial.

Continuant amb les mesures relatives a l’IRPF i, en aquest cas, afectant també l’impost sobre successions i donacions, la disposició addicional tercera de la Llei 7/2024 estableix una exempció en tots dos impostos sobre les quantitats satisfetes amb caràcter extraordinari pels ocupadors als seus empleats i familiars que vagin destinades a sufragar els danys personals i materials en habitatge, estris i vehicles que hagin sofert els empleats i/o els seus familiars amb motiu de la depressió aïllada en nivells alts (dana) esdevinguda el 2024, que es limita a les quantitats abonades entre el 29 d’octubre de 2024 i el 31 de desembre de 2024, fins al límit dels danys certificats, de manera que les quantitats percebudes pels treballadors en la base imposable s’han d’integrar en la part en què excedeixi de l’import dels danys certificats per l’empresa asseguradora.

En matèria d’impost sobre societats, les despeses de comptabilització de l’impost complementari s’afegeixen al supòsit de no consideració de despesa deduïble de la lletra b) de l’article 15 LIS.

D’altra banda, s’incrementa la reducció per reserva de capitalització fins al 20 per 100 i, en matèria de tipus de gravamen, es reconfigura l’article de 29 LIS per establir, entre altres canvis, una escala amb dos trams de base imposable per a les empreses amb xifra de negocis inferior a un milió d’euros. Es reforma, així mateix, l’article 30 bis LIS, sobre tributació mínima, i s’estableix que, com que es tracta d’entitats amb un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a un milió d’euros, a l’efecte de determinar la quota líquida mínima a què es refereix el primer paràgraf d’aquest apartat, el percentatge que s’hi indica serà el resultat de multiplicar la nova escala de l’article 29.1 LIS per quinze vint-i-cinquens, arrodonit per excés.

També s’hi afegeix una nova disposició addicional 15 sobre límits aplicables a les grans empreses en períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2024; es modifica la disposició addicional 19, relativa a mesures temporals en la determinació de la base imposable en el règim de consolidació fiscal per als períodes impositius que s’iniciïn el 2023, el 2024 i el 2025 i, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024, i s’introdueix un apartat 3 en la disposició transitòria 16 perquè la reversió de les pèrdues per deteriorament dels valors representatius de la participació en el capital o en els fons propis d’entitats que hagin resultat fiscalment deduïbles en la base imposable de l’impost de societats en períodes impositius iniciats amb anterioritat a 1 de gener de 2013 s’integri, com a mínim, per parts iguals en la base imposable corresponent a cadascun dels tres primers períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2024.

I, pel que fa a l’aplicació transitòria del tipus de gravamen general per a microempreses i entitats de dimensió reduïda, s’afegeix a la LIS una nova disposició transitòria 44, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn dins de l’any 2025, que introdueix una sèrie d’especialitats en relació amb el que disposa l’article 29.1 de la LIS.

La disposició final novena d’aquesta Llei 7/2024 consolida en l’ordenament jurídic una figura tributària denominada impost sobre el marge d’interessos i comissions de determinades entitats financeres, que substitueix el gravamen temporal d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit, que l’article 2 de la Llei 38/2022, de 27 de desembre establia per als exercicis 2023 i 2024. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn l’1 de gener de 2024. Es tracta, doncs, d’un tribut de naturalesa directa que grava el marge d’interessos i comissions obtingut per entitats de crèdit, sucursals d’entitats de crèdit estrangeres i establiments financers de crèdit derivat de l’activitat que desenvolupin en territori espanyol.

En matèria comptable, la disposició final desena de la llei introdueix una disposició transitòria vuitena en el Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat, relativa a l’excepció temporal obligatòria al reconeixement i informació en la memòria dels actius i passius per impostos diferits derivats de la implementació de la llei per la qual s’estableix un impost complementari i altres normes nacionals aprovades per a garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals o els grups nacionals de gran magnitud.

En la mateixa línia, la disposició final onzena fa el mateix amb el Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre pel qual s’aproven les Normes per a la formulació de comptes anuals consolidats, en aquest cas, afegint-hi una nova disposició transitòria setena relativa a l’excepció temporal obligatòria al reconeixement i informació en la memòria dels actius i passius per impostos diferits derivats de la implementació de la llei per la qual s’estableix un impost complementari i altres normes nacionals aprovades per garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals o els grups nacionals de gran magnitud.

En l’àmbit de les noves obligacions de facturació electrònica que s’estenen a les operacions entre empresaris i obligacions, la disposició final dotzena modifica la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació per introduir-hi una nova disposició addicional vint-i-unena que estableix que l’Agència Estatal d’Administració Tributària desenvoluparà i gestionarà, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, una solució pública de facturació electrònica que presti els serveis de facturació electrònica d’aquells empresaris o professionals que així ho triïn i serveixi de repositori universal i obligatori de totes les factures electròniques emeses, trameses o rebudes segons aquesta llei.

Les plataformes, solucions o sistemes de facturació que facin servir els empresaris o professionals obligats a emetre i rebre factures electròniques, i que no utilitzin la solució pública de facturació electrònica, estaran obligats a trametre, simultàniament a l’emissió de cada factura, una còpia electrònica fidel de cadascuna a la citada solució pública en els termes previstos reglamentàriament.

Els empresaris o professionals destinataris de les factures electròniques estaran obligats a comunicar de manera electrònica a la solució pública de facturació electrònica el pagament efectiu complet de les factures o el seu rebuig, en els termes que es determinin reglamentàriament.

Pel que fa al règim transitori aplicable a les mutualitats de previsió social, en referència a les prestacions per jubilació i invalidesa derivades de contractes d’assegurança concertats amb mutualitats de previsió social les aportacions de la qual, fetes amb anterioritat a l’1 de gener de 1999, en aplicació de la jurisprudència del Tribunal Suprem, la disposició final quinzena de la llei estableix la tramitació que ha de seguir l’Agència Estatal d’Administració Tributària per determinar la procedència i, si és el cas, practicar les devolucions derivades d’aquesta jurisprudència de l’alt tribunal en relació amb els períodes impositius 2019 a 2022.

Finalment, pel que fa a l’IVA dels arrendaments de curta durada, la disposició final setzena estableix que el Govern impulsarà la modificació de la Directiva harmonitzada de l’IVA en l’àmbit de la Unió Europea per permetre als Estats membres que gravin els arrendaments d’habitatges de curta durada, en aquelles zones on aquesta mena d’allotjament dificulta l’accés a l’habitatge a la ciutadania o promou la saturació turística del territori.

La transposició de la Directiva s’ha de fer amb caràcter d’urgència, i implicarà les plataformes digitals que faciliten aquests arrendaments perquè s’ocupin de la repercussió i l’ingrés de l’IVA.

Modificacions en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Base imposable de l’estalvi

A la base liquidable de l’estalvi s’hi aplicaran els tipus que s’indiquen en l’escala següent:

blank

Modificacions en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques. Rendiments d’artistes

Disposició addicional seixantena. Rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional.

1. Quan els rendiments íntegres del treball obtinguts en el període impositiu als quals no els resulti d’aplicació la reducció que preveu l’article 18.2 d’aquesta llei, derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques a què es refereix l’article 17.2 d) d’aquesta llei i de la relació laboral especial de les persones artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que facin activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat, excedeixin del 130 per cent de la quantia mitjana dels dits rendiments imputats en els tres períodes impositius anteriors, es reduirà en un 30 per cent l’excés esmentat.

La quantitat sobre la qual s’ha d’aplicar aquesta reducció no pot superar els 150.000 euros anuals.

2. Quan els rendiments nets d’activitats econòmiques obtinguts en el període impositiu als quals no resulti d’aplicació la reducció prevista en l’article 32.1 d’aquesta llei derivats d’activitats incloses en els grups 851, 852, 853, 861, 862, 864 i 869 de la secció segona i en les agrupacions 01, 02, 03 i 05 de la secció tercera, de les tarifes de l’IAE, o de la prestació de serveis professionals que, per la seva naturalesa, si es fes per compte d’altri, quedaria inclosa en l’àmbit d’aplicació de la relació laboral especial de les persones artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com de les persones que fan activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat, excedeixin del 130 per cent de la quantia mitjana dels referits rendiments nets imputats en els tres períodes impositius anteriors, es reduirà en un 30 per cent l’excés esmentat.

Disposició addicional seixantena. Rendiments d’activitats artístiques obtinguts de manera excepcional.

• Quan els rendiments nets d’activitats econòmiques obtinguts en el període impositiu als quals no resulti d’aplicació la reducció prevista en l’article 32.1 d’aquesta llei, derivats d’activitats incloses en els grups 851, 852, 853, 861, 862, 864 i 869 de la secció segona i en les agrupacions 01, 02, 03 i 05 de la secció tercera, de les tarifes de l’IAE.

A l’efecte del càlcul dels rendiments nets d’activitats econòmiques a què sigui aplicable aquesta reducció, així com els dels tres períodes impositius anteriors, es tindran en compte aquestes regles:

1r) Les despeses deduïbles que siguin comunes a altres rendiments d’activitats econòmiques es prorratejaran de manera proporcional en funció de la quantia dels diferents rendiments íntegres d’activitats econòmiques computades en aquest exercici

2n) En cas que, en algun dels tres exercicis anteriors, el rendiment net fos negatiu, es computarà com 0 a efecte de calcular aquesta mesura.

La quantitat sobre la qual s’ha d’aplicar aquesta reducció no pot superar els 150.000 euros anuals.

La reducció s’aplicarà amb posterioritat, si és el cas, a les reduccions previstes en els apartats 2 i 3 de l’article 32 d’aquesta llei.

Altres modificacions en l’IRPF

Es modifiquen les lletres d), e) i k) de l’article 7 LIRPF, que queden redactades d’aquesta manera:

d) Les indemnitzacions a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia reconeguda legalment o judicialment.

Així mateix, les indemnitzacions a conseqüència de responsabilitat civil per danys físics o psíquics, satisfetes per l’entitat asseguradora del causant del dany no previstes en el paràgraf anterior, quan derivin d’un acord de mediació o de qualsevol altre mitjà adequat de solució de controvèrsies establert legalment, sempre que en l’obtenció de l’acord per aquest mitjà hagi intervingut un tercer neutral i l’acord s’hagi elevat a escriptura pública, fins a la quantia que resulti d’aplicar, per al dany sofert, el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, incorporat com a annex en el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel RDL 8/2004, de 29 d’octubre

Igualment, estaran exemptes les indemnitzacions per danys personals derivades de contractes d’assegurança d’accidents, excepte aquells les primes dels quals haguessin pogut reduir la base imposable o ser considerades despesa deduïble per aplicació de la regla 1a de l’apartat 2 de l’article 30 d’aquesta llei, fins a la quantia que resulti d’aplicar, per al dany sofert, el sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, incorporat com a annex en el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre.

e) Les indemnitzacions per comiat o cessament del treballador, en la quantitat establerta amb caràcter obligatori en el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, en la seva normativa de desenvolupament o, si és el cas, en la normativa reguladora de l’execució de sentències, sense que es pugui considerar com a tal l’establerta en virtut de conveni, pacte o contracte.

Sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, en els supòsits d’acomiadaments col·lectius efectuats, o quan s’extingeixi el contracte en el supòsit de la lletra c) de l’article 52 del mateix text, sempre que, en tots dos casos, es deguin a causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major, quedarà exempta la part d’indemnització percebuda que no superi els límits establerts amb caràcter obligatori en l’esmentat Estatut per a l’acomiadament improcedent.

No tindran la consideració d’indemnitzacions establertes en virtut de conveni, pacte o contracte, les acordades en l’acte de conciliació davant el servei administratiu a què es refereix l’article 63 de la Llei 36/2011, de 10 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social.

L’import de la indemnització exempta a què es refereix aquesta lletra tindrà com a límit la quantitat de 180.000 euros.

k) Les anualitats per aliments percebudes dels pares en virtut del conveni regulador a què es refereix l’article 90 del Codi Civil, o del conveni equivalent previst en els ordenaments de les comunitats autònomes, aprovat per l’autoritat judicial o formalitzat davant el lletrat o la lletrada de l’Administració de Justícia, o en escriptura pública davant notari, amb independència que aquest conveni derivi o no de qualsevol mitjà adequat de solució de controvèrsies previst legalment.

Igualment, estaran exemptes les anualitats per aliments percebudes dels pares en virtut de decisió judicial en supòsits diferents dels establerts en el paràgraf anterior.

Es modifica l’article 64 LIRPF, relatiu a especialitats aplicables en els supòsits d’anualitats per aliments a favor dels fills.

Als contribuents que satisfacin les anualitats per aliments als seus fills previstes en la lletra k) de l’article 7 sense dret a l’aplicació per aquests últims del mínim per descendents previst en l’article 58, quan l’import d’aquelles sigui inferior a la base liquidable general, se’ls aplicarà l’escala prevista en el número 1r de l’apartat 1 de l’article 63 separadament a l’import de les anualitats per aliments i a la resta de la base liquidable general. La quantia total resultant es reduirà en l’import derivat d’aplicar l’escala prevista en el número 1r de l’apartat 1 de l’article 63, a la part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar incrementat en 1.980 euros anuals, sense que pugui resultar negativa a conseqüència d’aquesta reducció.

Es modifica l’article 75 sobre la determinació de la quota íntegra autonòmica, que queda redactada en els mateixos termes que l’anterior.

Modificacions en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats. Incentiu fiscal de la reserva de capitalització

Els contribuents que tributin al tipus de gravamen previst en els apartats 1 (25% o ERD o tipus reduïts d’empreses amb INCN<1M de €) o 6 (30%) de l’article 29 d’aquesta Llei tindran dret a una reducció en la base imposable del 20 per cent de l’import de l’increment dels seus fons propis.

Sense perjudici d’això anterior, el contribuent tindrà dret a una reducció en la base imposable, en els termes previstos en aquest apartat, del 23 per cent de l’import de l’increment dels fons propis, sempre que la plantilla mitjana total del contribuent, en el període impositiu, s’hagi incrementat, respecte de la plantilla mitjana total del període impositiu immediat anterior en un mínim d’un 2 per cent sense superar un 5 per cent.

En el cas que l’increment de la plantilla mitjana total del contribuent, en el període impositiu, respecte de la plantilla mitjana total del període impositiu immediat anterior, es trobi entre un 5 i un 10 per cent, el contribuent tindrà dret a una reducció en la base imposable del 26,5 per cent de l’import de l’increment dels fons propis. Quan l’increment referit resulti superior a un 10 per cent, la reducció a què tindrà dret el contribuent serà del 30 per cent.

L’increment de plantilla esmentat s’ha de mantenir durant un termini de 3 anys des del tancament del període impositiu al qual correspongui la reducció.

En cap cas, el dret a la reducció prevista en aquest apartat pot superar l’import següent:

i) El 20 per cent de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a aquesta reducció, a la integració a què es refereix l’apartat 12 de l’article 11 d’aquesta Llei i a la compensació de bases imposables negatives.

ii) El 25 per cent de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a aquesta reducció, a la integració a què es refereix l’apartat 12 de l’article 11 d’aquesta Llei i a la compensació de bases imposables negatives, tractant-se de contribuents que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1 milió d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu al qual correspongui aquesta reducció.

No obstant això, en cas que hi hagi una base imposable insuficient per a aplicar la reducció, les quantitats pendents podran ser objecte d’aplicació en els períodes impositius que finalitzin en els dos anys immediats i successius al tancament del període impositiu en què s’hagi generat el dret a la reducció, conjuntament amb la reducció que pogués correspondre, si és el cas, per aplicació del que es disposa en aquest article en el període impositiu corresponent, i amb el límit previst en les lletres i) i ii) anteriors.

Modificacions en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats. Tipus de gravamen

Es modifica l’art. 29 LIS que regula el tipus de gravamen.

1. El tipus general de gravamen per als contribuents d’aquest Impost serà el 25%, excepte per a les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, a qui cal aplicar els tipus que s’indiquen en l’escala següent, tret que, d’acord amb el que preveu aquest article, hagin de tributar a un tipus diferent del general:

a) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 50.000 euros, al tipus del 17%.

b) Per la part de base imposable restant, al tipus del 20%.

Quan el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, la part de la base imposable que tributarà al tipus del 17 per cent serà la resultant d’aplicar a 50.000 euros la proporció en què es trobin el nombre de dies del període impositiu entre 365 dies, o la base imposable del període impositiu quan aquesta sigui inferior.

A aquest efecte, l’import net de la xifra de negocis es determinarà segons el que es disposa en els apartats 2 i 3 de l’article 101 d’aquesta llei.

No obstant això, les entitats que compleixin les previsions previstes en l’article 101 d’aquesta llei (ERD) tributaran al tipus del 20 per cent, excepte si d’acord amb el que preveu aquest article han de tributar a un tipus diferent del general.

Finalment, les entitats de nova creació que facin activitats econòmiques tributaran, en el primer període impositiu en què la base imposable resulti positiva i en el següent, al tipus del 15%, excepte si, d’acord amb el que preveu aquest article, han de tributar a un tipus inferior.

Els tipus de gravamen del 20 per cent, del 17 per cent i del 15 per cent previstos en aquest apartat no resultaran d’aplicació a aquelles entitats que tinguin la consideració d’entitat patrimonial, en els termes que estableix l’apartat 2 de l’article 5 d’aquesta llei.

2. Les societats cooperatives fiscalment protegides tributaran als tipus de gravamen resultants de reduir en tres punts percentuals els tipus de gravamen previstos en l’apartat anterior, sempre que el tipus resultant no superi el 20 per cent, excepte pel que fa als resultats extracooperatius, que tributaran als tipus previstos en l’apartat anterior.

Les cooperatives de crèdit i caixes rurals tributaran als tipus de gravamen previstos en l’apartat anterior, excepte pel que fa als resultats extracooperatius, que tributaran al tipus del 30 per cent.

No obstant això, es crea un règim transitori de baixada gradual d’aquests tipus.

Per a l’aplicació dels tipus de gravamen exposats més amunt, es crea un règim transitori de 2 anys -2025 i 2026- per a societats amb un INCN<1M de € i de 4 anys -del 2025 al 2028- per a entitats ERD (INCN<10M de €).

Disposició transitòria quaranta-quatrena. Aplicació transitòria del tipus de gravamen general per a microempreses i entitats de reduïda dimensió.

1. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn dins de l’any 2025, a l’efecte del que disposa l’article 29.1 de la LIS, s’aplicaran les especialitats següents:

a) A les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, s’aplicarà l’escala següent, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general:

i) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 50.000 euros, al tipus del 21 per cent.

ii) Per la part de base imposable restant, al tipus del 22 per cent

Quan el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, la part de la base imposable que tributarà al tipus del 21 per cent serà la resultant d’aplicar a 50.000 euros la proporció en què es trobin el nombre de dies del període impositiu entre 365 dies, o la base imposable del període impositiu quan aquesta sigui inferior.

A aquest efecte, l’import net de la xifra de negocis es determinarà segons el que es disposa en els apartats 2 i 3 de l’article 101 d’aquesta llei.

b) Les entitats que compleixin les previsions previstes en l’article 101 d’aquesta Llei tributaran al 24%, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general.

2. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn dins de l’any 2026, a l’efecte del que es disposa en l’article 29.1 de la LIS, s’aplicaran les especialitats següents:

a) A les entitats que tinguin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, s’aplicarà l’escala següent, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general:

i) Per la part de base imposable compresa entre 0 i 50.000 euros, al tipus del 19 per cent.

ii) Per la part de base imposable restant, al tipus del 21 per cent.

Quan el període impositiu tingui una durada inferior a l’any, la part de la base imposable que tributarà al tipus del 19 per cent serà la resultant d’aplicar a 50.000 euros la proporció en què es trobin el nombre de dies del període impositiu entre 365 dies, o la base imposable del període impositiu quan aquesta sigui inferior.

A aquest efecte, l’import net de la xifra de negocis es determinarà segons el que es disposa en els apartats 2 i 3 de l’article 101 d’aquesta llei.

b) Les entitats que compleixin les previsions previstes en l’article 101 d’aquesta Llei tributaran al 23%, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general.

3. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn dins de l’any 2027, a l’efecte del que disposa l’article 29.1 de la LIS, les entitats que compleixin les previsions previstes en l’article 101 d’aquesta Llei tributaran al 22%, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general.

4. Amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn dins de l’any 2028, a l’efecte del que disposa l’article 29.1 de la LIS, les entitats que compleixin les previsions previstes en l’>article 101 d’aquesta Llei tributaran al 21%, tret que hagin de tributar a un tipus diferent del general.

Modificacions en la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats. Tributació mínima

Es modifica l’article 30 bis LIS que regula la tributació mínima.

En el cas de contribuents que tinguin un import net de la xifra de negocis d’almenys 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, o que tributin en el règim de consolidació fiscal que regula el Capítol VI del Títol VII d’aquesta llei, amb independència del seu import net de la xifra de negocis, la quota líquida no podrà ser inferior al resultat d’aplicar el 15 per cent a la base imposable, reduïda o incrementada, segons el cas que correspongui, per les quantitats derivades de l’article 105 (reserva d’anivellament de bases imposables) d’aquesta llei i reduïda en la reserva per inversions a Canàries.

A l’efecte de determinar la quota líquida mínima a què es refereix el primer paràgraf d’aquest apartat, el percentatge que s’hi indica serà del 10 per cent en les entitats de nova creació que tributin al tipus del 15 per cent segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 29 d’aquesta llei, i el 18 per cent si es tracta d’entitats que tributin al tipus de gravamen previst en el primer paràgraf de l’apartat 6 de l’article 29 d’aquesta llei.

Com que es tracta d’entitats amb un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros, a l’efecte de determinar la quota líquida mínima a què es refereix el primer paràgraf d’aquest apartat, el percentatge que s’hi indica serà el resultat de multiplicar l’escala prevista en l’apartat 1 de l’article 29 d’aquesta llei per quinze vint-i-cinquens, arrodonit per excés. Com que es tracta d’entitats que han de complir les previsions de l’article 101 d’aquesta llei, el percentatge assenyalat en el primer paràgraf d’aquest apartat serà el resultat de multiplicar el tipus de gravamen previst en l’apartat 1 de l’article 29 d’aquesta llei per quinze vint-i-cinquens, arrodonit per excés.

En el cas de les cooperatives, la quota líquida mínima no podrà ser inferior al resultat d’aplicar el 60 per cent a la quota íntegra calculada d’acord amb el que disposa la Llei 20/1990, de cooperatives

Impost sobre societats. Modificació en límits de compensació de BIN i deduccions

Amb efecte des de l’1-1-2024 (es recuperen les mesures del RDL 3/2016 anul·lades pel TC en sentència del 18/1/2024).

Disposició addicional quinzena. Límits aplicables a les grans empreses en períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener de 2024.

Als contribuents que tinguin un import net de la xifra de negocis almenys de 20 milions d’euros durant els 12 mesos anteriors a la data en què s’iniciï el període impositiu, s’aplicaran les especialitats següents:

1. Els límits que estableixen l’apartat 12 de l’article 11, el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 26, la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 62 i les lletres d) i e) de l’article 67 d’aquesta llei se substitueixen pels següents:

— El 50 per cent, quan en els 12 mesos referits l’import net de la xifra de negocis sigui almenys de 20 milions d’euros, però inferior a 60 milions d’euros.

— El 25 per cent, quan en els 12 mesos referits l’import net de la xifra de negocis sigui almenys de 60 milions d’euros.

2. L’import de les deduccions per a evitar la doble imposició internacional previstes en els articles 31 i 32 i l’apartat 10 de l’article 100, així com el d’aquelles deduccions per a evitar la doble imposició a què es refereix la disposició transitòria vint-i-tresena d’aquesta llei no podrà excedir conjuntament el 50 per cent de la quota íntegra del contribuent

Declaracions censals. Desaparició del model 037 i canvis en els models 030 i 036

L’Ordre HAC/1526/2024, d’11 de desembre, introdueix una sèrie de modificacions en el model 030 de Declaració censal d’alta, canvi de domicili i/o de variació de dades personals i en el model 036 de Declaració censal d’alta, modificació i baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors, i suprimeix el model 037 de Declaració censal simplificada d’alta, modificació i baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors.

En primer lloc, se suprimeix el model 037 de Declaració censal simplificada d’alta, modificació i baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors.

En el model 036 s’afegeix un nou apartat per a comunicar en el Cens d’obligats tributaris la titularitat real de les persones jurídiques i entitats. Així mateix, s’introdueix una nova casella per a poder sol·licitar la rehabilitació del número d’identificació fiscal.

En els models 030 i 036 es modifica l’apartat de dades de telèfons i adreces electròniques per a rebre avisos de l’Agència Tributària, Tribunals Economicoadministratius i Direcció General de Tributs, de manera que les dades facilitades seran úniques per als tres organismes, si bé l’opció per a donar-se d’alta o baixa per a la recepció d’avisos serà opcional per a cada organisme.

Aquesta Ordre va entrar en vigor el dia 3 de febrer de 2025, i s’aplicarà per primera vegada als models 030 i 036 que es presentin a partir d’aquesta data.

Compta-1 Servei laboral

Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació

By Servei laboral

El 23 de maig passat va entrar en vigor la major part del Reial Decret llei 2/2024, de 21 de maig, pel qual s’adopten mesures urgents per a simplificar i millorar el nivell assistencial de la protecció per desocupació, i per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell.

Tot i que el RDL va entrar en vigor el mes de maig passat, les novetats sobre el nivell assistencial de la prestació per desocupació es van allargar fins a l’1 de novembre (per exemple, la garantia de serveis a persones beneficiàries d’aquest nivell, les mesures d’evolució financera i de millora de l’ocupabilitat, les prestacions contributives de persones treballadores transfrontereres de Ceuta i Melilla, el subsidi per desocupació d’emigrants retornats, el subsidi per a víctimes de violència de gènere o sexual, o la compatibilitat de les prestacions per desocupació). Tot seguit analitzem aquests últims aspectes, així com els principals efectes en matèria de prestacions contributives de desocupació.

1. Model de nivell assistencial

El nou model que planteja la reforma implica donar compliment al compromís del component 23 del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Les persones treballadores que s’acullin a aquest model gaudiran d’un accés més simple i de més protecció, i podran compatibilitzar els subsidis i les prestacions per desocupació amb l’activitat laboral, com ja constava en un acord assolit en el seu moment en el marc del diàleg social amb les organitzacions sindicals més representatives.

En aquest RDL s’aborda la revisió de les característiques bàsiques de la protecció per desocupació en el nivell assistencial, se n’amplia el nivell de cobertura (s’eliminen les llacunes de desprotecció), se simplifiquen els requisits d’accés i manteniment a la desocupació i es milloren, i es garanteix als beneficiaris dels subsidis l’accés a itineraris personalitzats d’ocupació, amb la finalitat de millorar la seva ocupabilitat i fomentar de la seva inserció laboral. Així mateix, es facilita als ciutadans el coneixement dels procediments per a atendre les obligacions contretes en matèria de desocupació.

blank

Nous col·lectius protegits

Amb caràcter general, el col·lectiu destinatari del nou règim és el de les persones desocupades amb una situació que tingui relació directa amb la pèrdua immediatament anterior d’un lloc de treball o perquè s’ha esgotat la prestació contributiva.

En aquest sentit, aquestes són les principals novetats:

• Es crea el subsidi per desocupació per a les víctimes de violència de gènere o sexual de més de 16 anys i es deroga, així, el reial decret que s’ocupava del programa de Renda Activa d’Inserció (RAI) per a aturats amb necessitats econòmiques especials i dificultat per a trobar feina.

• Es modifiquen els articles 286 i 287 de la LGSS per tal d’unificar la protecció per desocupació de les persones treballadores eventuals agràries: s’hi reconeix el seu dret al subsidi per desocupació i s’eliminen les restriccions anteriors sobre la durada de la prestació contributiva i sobre el còmput recíproc dels períodes d’ocupació cotitzada com a eventuals agràries, per a l’accés al subsidi per desocupació per cotitzacions insuficients. A més a més, es redueix a deu el nombre de jornades necessàries perquè els treballadors agraris per compte d’altri de caràcter eventual, inclosos en el Sistema Especial per a Treballadors per compte d’altri Agraris, puguin beneficiar-se del subsidi per desocupació.

• Com a excepció, es manté el supòsit d’accés al subsidi dels espanyols emigrants retornats sense dret a prestació contributiva, un col·lectiu històricament inclòs en aquest àmbit de protecció i no acollit expressament en l’ingrés mínim vital.

• S’amplia la cobertura del nivell assistencial als menors de 45 anys sense responsabilitats familiars, sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies; i als qui acreditin períodes cotitzats inferiors a 6 mesos, encara que no tinguin responsabilitats familiars.

• També s’hi reconeix el dret a accedir al subsidi assistencial a les persones treballadores eventuals agràries, excloses anteriorment.

• Es manté el subsidi de majors de 52 anys, la quantia fixa del qual no es modifica, però es compensa amb una durada més llarga i amb les cotitzacions per la contingència de jubilació, que no tenen la resta dels subsidis.

• Així mateix, la reforma del nivell assistencial es completa amb la regulació de l’accés al subsidi dels col·lectius següents. D’una banda, els emigrants espanyols que obtenen protecció immediata quan tornen a Espanya, i, de l’altra, les víctimes de violència de gènere o sexual.

blank

Requisits d’accés i manteniment

Se simplifiquen i es milloren els requisits d’accés i manteniment d’aquesta manera: se suprimeix el termini d’espera d’un mes des de la data en què s’esgoti la prestació contributiva; també es canvia la forma actual de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars, de manera que no se n’exclourà el sol·licitant que percebi rendes pròpies per sobre del 75% de l’SMI; i la norma estableix que hi haurà responsabilitats familiars, quan el total de rendes de la unitat familiar entre el nombre de persones que la formen, inclòs el sol·licitant, no superi el 75% de l’SMI.

A més a més, se simplifica la durada dels subsidis d’esgotament de la prestació contributiva, que s’ajusta, amb independència de l’edat, al subsidi d’esgotament de la prestació contributiva amb responsabilitats familiars; i es manté la durada del subsidi per cotitzacions insuficients, proporcional al nombre de mesos cotitzats.

En els supòsits previstos en l’article 274.1 a) de la LGSS (és a dir, els beneficiaris amb prestació per desocupació esgotada), la durada màxima del subsidi per desocupació es determinarà en funció de l’edat de la persona sol·licitant, el dia en què esgoti la prestació per desocupació; i l’acreditació de responsabilitats familiars i la durada de la prestació per desocupació esgotada, d’acord amb la taula següent:

blank

En els casos que es detallen en l’article 274.1 b) de la LGSS (aturats que no tinguin cobert el període mínim de cotització, amb prestació de desocupació esgotada amb durada igual o superior a 360 dies), la durada màxima del subsidi es determinarà en funció del període d’ocupació cotitzat i de l’acreditació de responsabilitats familiars, d’acord amb la taula següent:

blank

Així mateix, es millora la dinàmica del dret dels subsidis per esgotament de la prestació contributiva, per cotitzacions insuficients i per a emigrants retornats i víctimes de violència de gènere o sexual, que es reconeix per períodes trimestrals i s’exigeix que els requisits de manca de rendes o de responsabilitats familiars es compleixin el mes natural anterior a la data de la sol·licitud inicial del subsidi i de cadascuna de les pròrrogues, sense que sigui procedent la revisió del dret per a verificar si es mantenen durant els tres mesos reconeguts.

blank

El requisit de rendes o responsabilitats familiars es configura com a requisit d’accés al dret inicial i a cadascuna de les pròrrogues o represes del subsidi, que s’acreditarà mitjançant la «declaració responsable» de les rendes que s’hagin percebut el mes anterior.

La veracitat d’aquestes dades es constatarà a posteriori, mitjançant les declaracions tributàries corresponents. Si en la sol·licitud inicial o d’alguna de les pròrrogues del subsidi, l’interessat ocultés alguna renda que afecti el seu dret, un cop detectada, es declararan indegudament percebuts els tres mesos reconeguts després d’aquesta sol·licitud.

blank

Programes i accions que fan possible la reincorporació al mercat laboral. Acord d’activitat

Els beneficiaris, en situació de desocupació de llarga durada, s’incorporen de manera prioritària a programes i accions que possibilitin la reincorporació al mercat laboral amb l’accés garantit als serveis de la Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional d’Ocupació.

En relació amb les mesures de reinserció laboral i millora de l’ocupabilitat, es pretén una vinculació efectiva dels beneficiaris dels subsidis amb les polítiques actives d’ocupació, per a la millora de l’ocupabilitat i el foment de la inserció laboral, mitjançant la subscripció de l’acord d’activitat a què es refereix l’article 3 de la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació, amb seguiment dels serveis d’ocupació competents, com a requisit d’accés i durant tot el període de percepció del subsidi, que inclourà el compliment de la cerca d’ocupació per part dels beneficiaris. El Servei Públic d’Ocupació Estatal avaluarà l’efectivitat i l’eficàcia de les mesures de millora d’ocupabilitat i reinserció laboral.

Així mateix, s’incorporen noves disposicions addicionals a la LGSS. D’una banda, reforcen la garantia d’accés a l’itinerari o pla personalitzat que faciliti l’accés a l’ocupació i la millora de l’ocupabilitat de les persones beneficiàries del subsidi (nova disposició addicional 54a de la LGSS), també preveuen una avaluació ex post específica sobre els resultats assolits, que ha de servir per a prendre decisions i adequar la regulació normativa (nova disposició addicional 55a de la LGSS) i, d’altra banda, inicien l’execució d’una de les mesures que es recullen en els plans integrals de desenvolupament socioeconòmic de les ciutats de Ceuta i Melilla (nova disposició addicional 56a de la LGSS).

Quanties

Es modifica la quantia dels subsidis per esgotament i la de les cotitzacions insuficients, i s’hi introdueix una fórmula de quantia decreixent, en tres trams:

• Els 6 primers mesos: 95% IPREM (570 euros, segons la referència actual).

• Els 6 mesos següents: 90% IPREM (540 euros).

• La resta del període: 80% IPREM (480 euros).

A més a més, s’elimina la deducció proporcional en funció de les hores treballades a temps parcial. Per acabar, s’incorpora a la regulació de la quantia del subsidi per cotitzacions insuficients per a la prestació contributiva una previsió anàloga a l’establerta sobre aquesta última per als supòsits d’accés des d’una situació de reducció de jornada per naixement d’un fill, guarda legal, víctimes de violència de gènere i d’altres regulacions.

Compatibilitat de la prestació

Amb la modificació de l’article 282.3 de la LGSS, es canvia la fórmula de compatibilitat dels subsidis previstos en el títol III de la LGSS amb el treball per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, i s’estableix la compatibilitat durant un màxim de 180 dies, en una o diverses relacions laborals, després d’esgotar un any de subsidi, amb l’objectiu de no penalitzar la reincorporació al treball.

En aquests supòsits de compatibilitat del subsidi amb el treball per compte d’altri, el subsidi es percebrà com un complement de suport a l’ocupació, sense que canviï de naturalesa jurídica, que és, sens dubte, una nova forma de compatibilitat del subsidi amb el treball.

El canvi terminològic es fa necessari per tal de distingir aquesta nova regulació comptable de l’anterior compatibilitat de les prestacions i subsidis per desocupació amb el treball a temps parcial, així com durant el període transitori fins que s’extingeixin els subsidis reconeguts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta reforma.

Aquesta mesura també es preveu per a les prestacions contributives per desocupació, sempre que s’hagin meritat 9 mesos i que el dret reconegut sigui de 12 mesos o més, i es podrà aplicar a les prestacions reconegudes a partir de l’1 d’abril de 2025.

D’altra banda, pel que fa a la cotització que ha d’abonar l’entitat gestora, es preveuen la regulació del règim de compatibilitat aplicable a les prestacions per desocupació i els efectes de la compatibilitat del treball a temps complet.

S’hi afegeixen, també, algunes regles transitòries de compatibilitat de les prestacions per desocupació:

«El règim de compatibilitat com a complement de suport a l’ús dels subsidis per a emigrants retornats i per a víctimes de violència de gènere o sexual, regulats en les disposicions addicionals cinquanta-setena i cinquanta-vuitena, amb el treball per compte d’altri es podrà aplicar a partir de l’1 de juny de 2025. En el període des de l’1 de novembre de 2024 fins al 31 de maig de 2025, tots dos subsidis seran incompatibles amb el treball per compte d’altri, tret de quan el treball sigui a temps parcial i s’hagi reconegut la compatibilitat perquè el beneficiari compleix tots els requisits exigits per beneficiar-se’n. En aquest cas, es deduirà de l’import la part proporcional al temps treballat. Aquesta deducció s’efectuarà quan s’accedeixi al subsidi, tot mantenint un contracte a temps parcial, i quan s’obtingui un treball a temps parcial mentre es percebi el subsidi. En aquest últim cas, si la compatibilitat se sol·licita dins dels quinze dies hàbils següents a la data d’inici de la relació laboral, s’aplicarà des d’aquesta data; i si se sol·licita un cop transcorregut aquest termini, s’aplicarà des de la data de la sol·licitud».

Una altra novetat és que s’estableix la compatibilitat del subsidi amb les percepcions econòmiques obtingudes per l’assistència a activitats de formació professional o en la feina, o per a fer pràctiques acadèmiques externes que formin part d’un pla d’estudis.

blank

Suspensió i extinció de la prestació

Es modifica la suspensió i l’extinció del dret al subsidi.

D’aquesta manera, la interrupció de l’acord d’activitat serà una nova causa de suspensió de la prestació per desocupació i del subsidi.

A més, es modifiquen les causes d’extinció del dret a la prestació per desocupació i s’inclouen com a causa l’extinció dels drets que estiguin suspesos durant sis anys.

Infraccions per incompliment i les sancions respectives

Es fan alguns canvis en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS).

En primer lloc, no complir les exigències de l’acord d’activitat o no facilitar a l’entitat gestora d’aquestes prestacions la informació necessària per a garantir la recepció de notificacions i comunicacions, es considera infracció lleu. Així mateix, s’elimina com a infracció lleu la falta d’inscripció com a demandants d’ocupació de les persones beneficiàries de prestacions.

D’altra banda, es considera infracció greu no comunicar, excepte que hi hagi una causa justificada, les baixes en les prestacions en el moment en què es produeixin situacions determinants d’incompatibilitat, suspensió o extinció del dret, tret que no figurin inscrits com a demandants d’ocupació en el servei públic d’ocupació competent, o quan no es reuneixin els requisits per al dret a percebre la prestació, sempre que s’hagi percebut indegudament per qualsevol d’aquestes causes; rebutjar una oferta d’ocupació o negar-se a participar en accions, programes o activitats marcats en l’itinerari o en el pla personalitzat.

A més a més, es considera infracció molt greu compatibilitzar la sol·licitud o el fet de percebre la prestació o el subsidi per desocupació, així com la prestació per cessament d’activitat dels treballadors autònoms, amb el treball per compte propi o per compte d’altri, tret dels casos previstos expressament en la normativa corresponent.

Finalment, es modifica la sanció greu, que es recull en l’article 47.1.b de la LISOS (infraccions de treballadors, sol·licitants i beneficiaris de pensions o prestacions de la Seguretat Social), per a substituir la sanció d’extinció per una graduació d’aquesta, que estableix una sanció de 3 mesos per a la primera infracció, 6 mesos per a la segona i l’extinció per a la tercera.

Altres aspectes

S’hi inclouen altres aspectes que actualitzen la regulació de la protecció per desocupació en general, tant en el nivell contributiu com en l’assistencial:

• S’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passar a ser de 30 dies en comptes dels 15 dies establerts actualment.

• Es modifica l’art. 283 de la LGSS sobre la prestació per desocupació i la incapacitat temporal, i s’hi afegeix un nou apartat 3 que estableix que aquest article 283 es podrà aplicar als treballadors fixos discontinus durant els períodes d’inactivitat productiva.

• Es modifica l’article 284 de la LGSS, a fi d’actualitzar-ne el lèxic sobre les situacions protegides de naixement i cura de fills.

• S’afegeix un tercer apartat a l’article 295 de la LGSS, amb la finalitat de facilitar als ciutadans i a les empreses el compliment de les obligacions de reintegrament de les prestacions percebudes indegudament, tenint en compte la doctrina jurisprudencial més recent. Així, s’estableix la competència de l’entitat gestora sobre els fraccionaments de les prestacions percebudes indegudament per part de les persones beneficiàries, i la possibilitat d’accedir a compensar-les parcialment amb les noves prestacions que es puguin reconèixer a la persona deutora.

• Era especialment important establir una regulació pròpia de tots dos procediments, que afavorirà, en gran manera, les persones beneficiàries del subsidi per desocupació, de quantia més reduïda, atès que s’ajusta el compliment de la seva obligació de reintegrament a un procediment de descomptes parcials sobre el subsidi reconegut.

Finalment, cal afegir-hi les previsions següents:

• En el marc del diàleg social, la creació, per part del Govern, d’una Estratègia global per a l’ocupació de les persones treballadores desocupades de llarga durada o de més edat i garantia de serveis per a persones beneficiàries de més de 45 anys.

• La constitució d’una Comissió Interministerial, amb l’objectiu d’avaluar els efectes de la reforma del nivell assistencial de desocupació que preveu aquesta norma.

• El control de l’aplicació del nou règim de compatibilitat, en el marc de la col·laboració entre el Servei Públic d’Ocupació Estatal i l’Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

• El compliment estricte del <Pla de recuperació, transformació i resiliència.

• El nombre mínim de jornades reals cotitzades per a accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura (disposició addicional 5a RDL 2/2024. Es complementa amb la disposició final 9a de la mateixa norma, que permet un còmput especial de cotitzacions per a completar les 35 jornades reals cotitzades, en cas que les persones treballadores tinguin més de 35 anys (o els menors d’aquesta edat amb càrregues familiars).

2. Modificacions més rellevants en la prestació per desocupació

Durada

Les opcions de la persona treballadora quan la prestació s’extingeixi per fer diverses feines de durada acumulada de 12 mesos o més es matisen amb l’expressió «sense reprendre la prestació per desocupació entre les feines».

Suspensió

La norma introdueix una causa nova per a la interrupció de l’acord d’activitat, a fi refermar el vincle de la prestació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral. A més, s’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passa de 15 dies a 30.

Extinció

Es regulen dues causes noves: l’execució de treballs per compte propi durant 24 mesos o més en activitats amb alta en alguna mutualitat de previsió social alternativa al RETA, i el transcurs del termini de 6 anys des de la data de la baixa de la prestació sense que s’hagi reprès el dret.

Inactivitat de persones treballadores fixes discontínues

Se’ls aplicaran, en aquests períodes, les normes generals sobre prestació per desocupació i incapacitat temporal.

Pagament únic de la prestació per desocupació

S’afegeix un nou apartat 3 a l’art. 7 del RD 1044/1985, de 19 de juny, pel qual es regula l’abonament de la prestació per desocupació en la modalitat de pagament únic pel valor actual de l’import, com a mesura de foment de l’ocupació per a establir el que segueix:

«S’ha d’acreditar que les quantitats percebudes han quedat afectades degudament al projecte d’inversió que es vol portar a terme o a la incorporació com a socis a cooperatives de treball associat o societats laborals, mitjançant la presentació de la documentació corresponent que justifiqui les operacions executades i les quantitats abonades, juntament amb la justificació del traspàs efectiu del capital que evidenciï la realitat de cadascuna de les operacions anteriors».

Compta-1 Servei fiscal

Preguntes freqüents sobre l’IVA dels arrendaments

By Servei fiscal

Preguntes i respostes sobre diferents operacions de lloguer de locals, d’habitatges, de rescissió de contractes, d’apartaments, de garatges, de cessions, d’obres o de reparacions en immobles i com tributen en l’IVA: la subjecció, les exempcions, la meritació, el tipus impositiu aplicable als arrendaments i les obres, i les declaracions que cal presentar.

1. Subjecció a l’IVA dels arrendaments

La fiança que lliura l’arrendatari d’un local hi està subjecta?

La prestació d’una fiança com a garantia en la formalització d’un contracte d’arrendament no està subjecta a l’IVA, perquè té caràcter indemnitzatori (té per objecte compensar els danys i els perjudicis que l’arrendatari pugui haver causat a l’arrendador en relació amb l’immoble arrendat) i, per tant, no és procedent la repercussió de l’impost.

La indemnització que paga el llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que rep el llogater per obres efectuades al local hi està subjecta?

Les indemnitzacions no formen part de la base imposable de l’impost.

La indemnització que paga el propietari del local al llogater per la rescissió del contracte hi està subjecta?

Es considera contraprestació d’un servei que presta el llogater i que consisteix en un «no fer» (deixar de fer servir el local) i, per tant, està subjecta a l’IVA.

La cessió d’ús d’un local de manera gratuïta (per exemple, d’un pare a un fill) hi està subjecta?

Si el propietari està donat d’alta en el cens d’empresaris, es considera un autoconsum, s’ha de declarar com a IVA meritat i s’ha d’aplicar el tipus de gravamen del 21% al cost de prestació del servei, inclosa, si és el cas, l’amortització del bé cedit.

Com que no s’ha pactat un preu, la meritació de l’IVA es produeix el 31 de desembre de cada any i la quota corresponent s’ha de declarar en l’autoliquidació de l’últim període de l’any.

Si el propietari no està donat d’alta en el cens d’empresaris, el lloguer gratuït de l’immoble no el converteix en empresari a l’efecte de l’IVA; per això la cessió no està subjecta a l’IVA.

El traspàs en el lloguer d’un local hi està subjecte?

La mera cessió dels drets arrendaticis sobre el local, sense que s’acompanyi de la necessària estructura de factors de producció per a desenvolupar l’activitat (personal, mobiliari, eines…), està subjecta a l’IVA al tipus del 21%.

blank

Hi està subjecta la venda d’un negoci, si l’empresari el traspassa completament tret del local, que arrenda a l’adquirent?

La venda no subjecta a l’IVA, si els béns transmesos s’acompanyen de la necessària estructura organitzativa de factors de producció per a desenvolupar l’activitat empresarial pels seus propis mitjans. Altrament, hi estaria subjecta.

I si, un cop finalitzat el contracte de lloguer, el propietari posa el local a la venda?

Ven el local després de presentar el model censal (036) de baixa.

Si encara no s’ha produït la liquidació de tot el patrimoni empresarial, la transmissió del local està subjecta a l’IVA, encara que hagi presentat la declaració de baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors. La subjecció a l’IVA comporta la possible renúncia a l’exempció, quan l’adquirent dugui a terme una activitat que li permeti deduir, i ha de tributar la transmissió per IVA en comptes de per ITP.

2. Exempcions de l’IVA de diferents tipus de lloguers

N’està exempt el lloguer d’un local?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent. L’exempció de l’IVA comprèn garatges, annexos accessoris (trasters) i mobles arrendats conjuntament.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Depèn de qui sigui l’arrendador: si es tracta d’una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o del promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una empresa per a un dels seus empleats?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. Amb aquesta finalitat, en el contracte d’arrendament ha de figurar, de manera concreta i específica, la persona o les persones usuàries últimes de l’immoble.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una associació/fundació (entitat sense ànim de lucre) perquè el cedeixi de manera gratuïta a persones en risc d’exclusió, persones immigrants o malaltes?

Està exempt d’IVA i subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes. L’associació o la fundació, si lloga un habitatge de manera gratuïta, no es converteix en empresària a l’efecte de l’IVA, ja que actua com a consumidora final sense perjudici de permetre l’ús de l’habitatge a altres persones.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge a una agència immobiliària?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21% (l’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en comptes d’això, el lloga).

El lloguer d’un apartament turístic n’està exempt?

L’activitat consistent en l’arrendament d’habitatges o part d’aquests per períodes de temps, sense que es presti cap servei propi de la indústria hotelera, i que es limita a posar l’habitatge a la disposició de l’arrendatari, que el destina per a l’ús exclusiu com a habitatge, està exempta de l’IVA; per això no es repercutirà l’impost.

Si es presten serveis d’hostaleria, el lloguer tributarà al 10%.

N’està exempt el lloguer d’una plaça de garatge?

Si es lloga conjuntament amb l’habitatge, es tracta d’una operació exempta d’IVA. Altrament, l’arrendador hauria de repercutir el 21% d’IVA.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, ja que l’immoble no es fa servir com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

És un lloguer subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%, atès que l’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

N’està exempt el lloguer d’un solar?

L’arrendament de terrenys està exempt d’IVA, tret que el terreny es destini a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat. En aquests casos, el lloguer està subjecte i no exempt d’IVA, que tributa al 21%.

N’està exempt el lloguer d’un habitatge per una agència immobiliària a un particular?

Està exempt d’IVA, subjecte a l’ITP, competència de les comunitats autònomes, i exempt si es tracta d’un arrendament per a ús estable i permanent.

I si un particular compra un local de segona mà per a llogar?

El venedor pot renunciar a l’exempció i que la compra del local tributi per l’IVA en comptes de l’ITP. El lloguer del local converteix el particular en empresari a l’efecte de l’IVA. Per aquesta activitat repercuteix l’IVA i genera dret a deducció. En la transmissió d’un immoble amb renúncia a l’exempció de l’IVA, el comprador és qui està obligat a declarar l’IVA meritat en la compravenda per «inversió del subjecte passiu», en les caselles 12 i 13 del model 303. Així mateix, ha de declarar l’IVA deduïble.

blank

3. Meritació de l’IVA de lloguers

Quan es merita l’IVA en un lloguer?

L’IVA es merita en el moment en què resulti exigible la renda.

Quan es merita l’IVA en un lloguer si no s’ha determinat el moment en què és exigible la renda o si el lloguer supera l’any?

Quan no s’hagi determinat el moment de l’exigibilitat del pagament o quan s’hagi establert amb una periodicitat superior a un any natural, la meritació de l’impost es produirà el 31 de desembre de cada any, per la part proporcional corresponent al període transcorregut des de l’inici, o des de la meritació anterior, fins a aquella data.

Quan es merita l’IVA en un lloguer en què es pacta un període de carència?

Si hi ha un període de carència no es merita l’IVA, tret que aquesta carència correspongui a una minoració en el preu del lloguer, perquè l’arrendatari ha assumit determinades obligacions a favor de l’arrendador, per exemple, l’execució d’obres de condicionament en un local. En aquest cas, l’IVA es merita el 31 de desembre, per la part proporcional del valor de les obres des de l’inici fins a aquesta data.

L’IVA es merita, si l’arrendatari no paga la renda?

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable i procedir a reduir la base imposable, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

Quan es merita l’IVA en un lloguer, si l’arrendador aplica el règim especial del criteri de caixa?

La meritació es produeix en el moment del cobrament total o parcial de la renda, pels imports efectivament percebuts, o bé el 31 de desembre de l’any immediatament posterior a aquell en què s’hagi fet l’operació, si el cobrament no s’ha produït.

En cas d’impagament de l’arrendatari, se seguirà meritant l’IVA corresponent a l’arrendament de l’immoble mentre duri el contracte de lloguer. No obstant això, el propietari podrà considerar el crèdit com a incobrable el 31 de desembre de l’any immediatament posterior (moment en què es produeix la meritació) i procedir a reduir la base imposable sense haver d’ingressar l’IVA, amb els requisits de l’article 80.4 de la Llei 37/1992.

4. Tipus de gravamen d’IVA d’arrendaments i d’obres

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un local?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’una plaça de garatge (no arrendada conjuntament amb l’habitatge)?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un solar?

El 21%, si el terreny es destina a l’estacionament de vehicles, al dipòsit o l’emmagatzematge de productes, a la instal·lació d’elements d’una activitat empresarial o a exposicions o publicitat.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge amb opció de compra?

Si l’arrendador és una empresa d’arrendament financer (el contracte ha de tenir una durada de més de deu anys) o el promotor de l’immoble, l’arrendament està subjecte i no exempt d’IVA. Tributarà al 10%.

El 4% si són habitatges protegits.

Quin és el tipus aplicable a l’arrendament d’un habitatge pel seu propietari a una agència immobiliària?

El 21%. L’arrendatari no el fa servir com a habitatge, sinó que, en canvi, l’arrenda.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un habitatge que es fa servir com a despatx d’advocats?

El 21%. L’immoble no es fa servir com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable al lloguer d’un pis que un metge fa servir com a habitatge, amb diverses habitacions destinades a la seva consulta particular?

El 21%. L’immoble no es fa servir exclusivament com a habitatge.

Quin és el tipus aplicable a les obres en locals?

El 21%.

Quin és el tipus aplicable a les reparacions d’un habitatge llogat efectuades pel propietari?

El 21%. El propietari, destinatari dels serveis de reparació, afecta l’habitatge a l’arrendament d’ús no particular.

Quin és el tipus aplicable a un local comercial amb llicència per a convertir-lo en habitatge?

La cèdula d’habitabilitat es concedirà quan acabin les obres que es contracten amb un tercer. Si l’habitatge disposa de cèdula d’habitabilitat o llicència de primera ocupació, quan acabi la construcció, es considerarà apte com a habitatge: el 10% si l’obra compleix els requisits per a considerar-se rehabilitació o obra de renovació o reparació.

<

Quin és el tipus aplicable a les obres de construcció?

Les operacions següents tributen al 10%:

1. Les execucions d’obra de construcció o rehabilitació d’edificacions destinades principalment a habitatges, inclosos els locals, els garatges i els annexos, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor i el contractista. (No s’aplica el tipus reduït a les subcontractes). Es consideren destinades principalment a habitatges les edificacions en què almenys el 50% de la superfície construïda es destini a aquest ús.

2. Les vendes amb instal·lació d’armaris de cuina i bany i armaris de paret per a habitatges, que siguin conseqüència de contractes signats directament entre el promotor de la construcció o rehabilitació i el contractista.

3. Les execucions d’obra directament formalitzades amb comunitats de propietaris per a la construcció de garatges en edificacions destinades principalment a habitatges, sempre que es facin en terrenys comuns i que el nombre de places que s’adjudiquin a cada propietari no excedeixi de dos.

El lliurament sense instal·lació de portes, finestres, armaris, mobles de cuina, etc., per a l’execució d’obres en edificacions tributa, en qualsevol cas, al tipus general del 21%, atès que no es considera execució d’obra.

Es considera construcció l’ampliació d’un habitatge i s’hi aplica el 10%, sempre que augmenti la superfície habitable. Les obres de reforma interior d’un habitatge no es consideren construcció.

Quin és el tipus aplicable a les obres de rehabilitació?

Per a determinar si les obres executades són de rehabilitació i tributen al tipus reduït del 10%, s’han de complir dos requisits:

1. Que més del 50% del cost total del projecte de rehabilitació correspongui a obres de consolidació o al tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes, o a obres anàlogues o connexes a les de rehabilitació. A aquest efecte, cal disposar de prou elements de prova que acreditin i verifiquin la naturalesa de les obres projectades, com ara dictàmens de professionals específicament habilitats amb aquesta finalitat o el visat i la qualificació, si és el cas, del projecte per part de col·legis professionals, entre d’altres.

2. Si es compleix el primer requisit, l’import total de la totalitat de les obres ha d’excedir el 25% del preu d’adquisició de l’edificació (si es va efectuar en els dos anys anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació) o del valor de mercat de l’edificació abans de la rehabilitació, del qual s’ha de descomptar, en tots dos casos, el valor del sòl.

Quin és el tipus aplicable a les obres anàlogues a les de rehabilitació?

Tributen al 10%:

1. Les obres d’adequació estructural que proporcionin a l’edificació condicionis de seguretat constructiva, de manera que en quedi garantida l’estabilitat i la resistència mecànica.

2. Les de reforç o adequació dels fonaments, així com les que afectin pilars o forjats o consisteixin en el seu tractament.

3. Les d’ampliació de la superfície construïda, sobre rasant i sota rasant.

4. Les de reconstrucció de façanes i patis interiors.

5. Les obres d’instal·lació d’elements elevadors, inclosos els destinats a salvar barreres arquitectòniques per a persones amb discapacitat.

Quin és el tipus aplicable a les obres connexes a les de rehabilitació?

Es consideren obres connexes a les de rehabilitació i tributen al 10% les que se citen tot seguit, quan tinguin un cost total inferior al derivat de les obres de consolidació o de tractament d’elements estructurals, façanes o cobertes i, si és el cas, de les obres anàlogues, sempre que estiguin vinculades de manera indissociable i no consisteixin en el mer acabat o adornament de l’edificació ni en el simple manteniment o pintura de la façana:

1. Les obres de construcció, lampisteria i fusteria.

2. Les destinades a la millora i l’adequació de tancaments, instal·lacions elèctriques, aigua i climatització i protecció contra incendis.

3. Les obres de rehabilitació energètica.

Es consideren obres de rehabilitació energètica les destinades a la millora del comportament energètic de les edificacions, a fi de reduir-ne la demanda energètica; a l’augment del rendiment dels sistemes i instal·lacions tèrmiques, o a la incorporació d’equips que facin servir fonts d’energia renovables.

Quin és el tipus aplicable a les obres de renovació o de reparació?

Com a norma general, el tipus aplicable és el 21%.

No obstant això, tributaran al 10% les execucions d’obra de renovació i de reparació en edificacions destinades principalment a habitatges, si es compleixen els requisits següents:

Que el destinatari sigui una persona física i faci servir l’habitatge per a ús particular. Si l’habitatge es destina a l’arrendament o a l’exercici d’una activitat empresarial o professional (fins i tot de manera parcial), no s’aplica el tipus reduït.

Que la construcció o rehabilitació hagi finalitzat almenys dos anys abans del començament de les obres de renovació o reparació.

Que la persona que executi les obres no aporti materials per a l’execució o, si n’aporta, que el cost no excedeixi el 40% de la base imposable de l’operació.

Per exemple, la col·locació del terra d’un habitatge per 10.000 €, en què 3.000 € corresponen a materials que ha aportat qui executa l’obra, tributa tota al tipus reduït; en canvi, una obra per un import total de 10.000 €, si els materials aportats arriben als 5.000 €, tributa al tipus general.

5. Declaracions de lloguers

blank

Si el propietari d’un local pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

Sí. Ha de comunicar l’inici de l’activitat d’arrendament, presentant la declaració censal (model 036 o 037), i marcar la casella 111 (la casella 127, en cas que ja estigui donat d’alta en una altra activitat) i, a l’efecte de l’IVA, consignar les dades corresponents en les caselles de l’apartat 4.A) de la pàgina 4 i de la pàgina 5.

Si el propietari d’un habitatge pensa llogar-lo, s’ha de donar d’alta en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors?

No. Si l’arrendador no està obligat a repercutir l’IVA en cap dels arrendaments, tampoc no està obligat a comunicar l’inici de l’activitat.

Si un propietari lloga un habitatge ha de presentar el model 303? I si lloga un apartament turístic?

No. En els dos casos es tracta d’un lloguer exempt d’IVA.

El prestador del servei exempt no està obligat a presentar el model 303, tret que dugui a terme alguna altra activitat no exempta d’IVA. En aquest cas, ha d’informar la base imposable de l’operació en la casella 105 del model 390.

L’arrendador d’un local ha de presentar el model 390?

No. Haurà de marcar «SÍ» en les caselles corresponents del formulari del model 303.

Està exonerat de presentar el model 390, de declaració-resum anual de l’IVA?

Així mateix, haurà d’omplir l’apartat específic «S’ha d’omplir exclusivament durant l’últim període de liquidació per aquells subjectes passius que quedin exonerats de la declaració-resum anual de l’IVA».

Si l’arrendador d’un local cessa en la seva activitat abans de l’octubre, ha de presentar el model 390 d’aquest any?

Sí. L’exoneració de presentar la declaració-resum anual de l’IVA no és procedent en el cas que no hi hagi l’obligació de presentar el model 303 de l’últim període de liquidació de l’exercici, perquè s’ha declarat la baixa en el Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors abans de l’inici d’aquest.

Ha de presentar el model 303 el propietari d’un únic local que no ha aconseguit llogar aquest trimestre?

Sí, en cas que durant el trimestre no tingui tampoc quotes suportades deduïbles, haurà de marcar la casella «Sense activitat».

Com a conseqüència de la defunció del pare, dos germans hereten el local que aquell tenia llogat. Qui ha de presentar el model 303?

Abans que s’adjudiqui l’herència, els hereus o l’herència jacent per mitjà d’un representant són els qui han de declarar l’impost i liquidar-lo, i expedir les factures que calguin.

Després de l’adjudicació de l’herència, és la comunitat de béns qui ha de complir les obligacions de l’impost, sempre que l’assumpció del risc i ventura de l’explotació de l’immoble sigui conjunta. Si l’immoble es lloga de manera independent i separada per un dels copropietaris, és ell qui adquireix la condició d’empresari a l’efecte de l’IVA.

Compta-1 Servei contable

Consultes comptables de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes: BOICAC núm. 137

By Servei comptable

Les cinc consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC núm. 137 tracten sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil, les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes, el registre comptable de l’impost turístic balear, la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers, i la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable.

Tot seguit, oferim un resum de les cinc consultes, publicades el 17 d’abril de 2024 a la pàgina web de l’ICAC, pertanyents al BOICAC núm. 137, d’abril de 2024.

Consulta 1 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la cessió a títol gratuït d’un immoble a un ajuntament per part d’una entitat mercantil

La consulta tracta sobre una entitat mercantil que ha cedit a títol gratuït una finca rústica amb determinades construccions, valorada en 1,5 milions d’euros. Aquesta entitat és un mitjà propi d’un ajuntament que només presta serveis a un únic accionista (l’ajuntament). La cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’actiu i, un cop finalitzat el període, l’ajuntament ha de reintegrar l’actiu a la cedent.

Concretament, la qüestió és si l’entitat cedent pot aplicar de manera subsidiària el Pla general de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives, per bé que no sigui el seu marc d’informació financera de referència, i registrar una despesa en el compte de resultats en el moment de la formalització de la cessió, en el sentit que indica aquest pla: «Si la cessió es fa per un període inferior a la vida útil de l’immobilitzat, la despesa s’ha de reconèixer per un import equivalent al valor en llibres del dret cedit, fent servir com a contrapartida un compte compensador de l’immobilitzat. Per al cas d’actius amortitzables, el saldo del compte compensador s’ha de reclassificar al de l’amortització acumulada durant el termini de la cessió, a mesura que es produeixi la depreciació sistemàtica de l’actiu».

Doncs bé, l’ICAC, després de recordar-nos que l’article 34.2 del Codi de Comerç estableix que en la comptabilització de les operacions no només s’ha de tenir en compte la realitat econòmica, sinó també la seva forma jurídica, respon que si la cessió del dret d’ús és de caràcter irrevocable i incondicional per un període de temps superior a l’any, s’hi podria aplicar el que es disposa en la consulta 4 del BOICAC núm. 79/2009 sobre el tractament comptable de la condonació de crèdits/dèbits entre empreses del mateix grup.

En conseqüència, el tractament comptable de l’operació es regularia en la norma de registre i valoració NRV 18a Subvencions, donacions i llegats rebuts del Pla general de comptabilitat del PGC. En particular, s’hi podria aplicar la solució comptable que es regula en la NRV 18a 2 per a les operacions entre soci i societat, quan l’import acordat difereixi del valor raonable. En definitiva, la realitat econòmica en aquesta mena de transaccions, tal com precisa el PGC per al supòsit dominant-dependent, és una operació de distribució/recuperació.

Per tant:

blank

Per a determinar el valor en llibres del dret cedit, s’hi pot aplicar la proporció resultant de la relació entre el valor raonable del dret d’ús cedit i el valor raonable total de l’actiu en qüestió.

Consulta 2 del BOICAC núm. 137/2024 sobre les despeses derivades d’homologacions i certificacions de productes

Concretament, la consulta planteja si les despeses destinades a homologacions –per a vendre productes d’acord amb una homologació determinada– i a certificacions (estudis per a l’acreditació de determinades especificacions) es poden activar o, en cas que es considerin com una despesa, si es poden periodificar en diversos exercicis.

Per respondre a la consulta, i tenint en compte la semblança amb el supòsit, l’ICAC es basa en la seva opinió sobre el registre de despeses ocasionades per una empresa per a l’obtenció del sistema de qualitat ISO, publicada en el CICAC 2 del BOICAC 46, de juny de 2001. D’aquesta manera:

blank

Així mateix, s’haurien de comptabilitzar les despeses, si suposen la renovació, l’ampliació o la millora dels actius immobilitzats ja existents, tenint en compte, a fi de comptabilitzar-les, els criteris que es recullen en l’esmentat PGC i en la RICAC, d’1 de març de 2013, per la qual es dicten normes de registre i valoració de l’immobilitzat material i de les inversions immobiliàries.

Consulta 3 del BOICAC núm. 137/2024 sobre el registre comptable de l’impost turístic balear

En concret, es tracta d’una societat immobiliària de renda vacacional que cobra als hostes l’impost turístic (IVA inclòs) i, en el període següent, paga l’impost a Hisenda. La qüestió que es planteja és si el cobrament i la comptabilització de l’impost s’ha de declarar com un ingrés propi o com un cobrament per compte d’Hisenda.

L’ICAC, després de recordar-nos el que estableix la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i articles 4, 6, 11 i 14 sobre mesures d’impuls del turisme sostenible, es basa en les normes següents per fonamentar la resposta:

blank

Basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que, a aquest efecte, la societat immobiliària podrà crear un subcompte dins del grup 47. Administracions Públiques i, concretament, del compte 475. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals, que reflecteixi adequadament l’operació.

Consulta 4 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la classificació en els comptes anuals d’una societat hòlding de les variacions de valor raonable d’instruments financers

La consultant és una societat hòlding amb aquestes característiques:

a) La major part de l’actiu que posseeix correspon a participacions en societats del grup, associades i altres inversions en les quals manté més del 5% del capital.

b) Té una cartera de fons, classificada a curt termini com a mantinguda, per a negociar dins de la cartera de valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, incloent en la seva comptabilitat, al tancament de cada exercici, els ajustos de valor raonable per les variacions de valor d’aquests actius mantinguts per a negociar.

Després de referir-se a l’apartat 10 de l’article 34. Criteris de presentació en el compte de pèrdues i guanys de la RICAC, de 10/02/2021, d’ingressos i la CICAC 2 del BOICAC núm. 79, de setembre de 2009, sobre la classificació comptable dels ingressos i despeses d’una societat hòlding que aplica el PGC 2007, el consultant pregunta si els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar, imputats en el compte de pèrdues i guanys d’una societat hòlding, formen part de la seva xifra de negocis o bé formen part d’un component diferent dins del marge d’explotació.

Doncs bé, per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa la citada RICAC de 10/02/2021 d’ingressos. En concret:

blank

Basant-se la norma anterior, l’ICAC conclou que els únics ingressos de caràcter financer que s’han de presentar en l’import net de la xifra de negocis d’una societat hòlding són els dividends i els cupons i els interessos reportats, procedents del finançament concedit a les societats esmentades en l’article 34.10. Per tant, els canvis en el valor raonable dels actius financers mantinguts per a negociar imputats en el compte de pèrdues i guanys no formen part de la xifra de negocis de la societat hòlding.

Consulta 5 del BOICAC núm. 137/2024 sobre la transmissió d’una participació en la qual es rep una contraprestació fixa i una altra de variable

La consulta tracta sobre una entitat que posseeix el 50% de les participacions d’una altra societat B, que ha venut a un tercer el 37,5% de la participació, i en la quals els venedors conserven el 12,5% de la inversió i un representant en el consell, per bé que sense poder de decisió ni cap influència.

Entre les clàusules de la compravenda hi ha una clàusula «earn out», segons la qual en el termini de tres anys es podria rebre una quantitat addicional al preu que ja s’hagi cobrat, en funció dels resultats obtinguts i d’altres ràtios.

Pel que fa a la clàusula «earn out» des del punt de vista del venedor, el consultant pregunta:

a) Si s’ha de qualificar com un actiu contingent del qual únicament caldria informar en la memòria.

b) Quin hauria de ser el tractament comptable en el cas que, al final del tercer exercici, es donin les condicions establertes i s’obtingui un import més elevat per la venda d’aquestes accions.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC es basa en la normativa següent:

blank

Abans d’arribar a les conclusions, l’ICAC fa les consideracions següents:

blank

La clàusula «earn out» a què fa referència el consultant s’ha de qualificar com una contraprestació contingent que s’incorpora al patrimoni del venedor en la data en què es produeix la baixa de les participacions. A més a més, si considerem que hi ha un dret contractual a rebre efectiu, l’element esmentat compleix la definició d’actiu financer.

Doncs bé, basant-se en la normativa anterior, l’ICAC conclou que:

1r. Si el valor raonable es pot estimar de manera fiable: en el moment inicial, l’actiu per contraprestació contingent s’ha de valorar pel seu valor raonable, fet que originarà un increment del guany o una reducció de la pèrdua derivada de la baixa de les participacions que s’ha de mostrar, per naturalesa, en el compte de pèrdues i guanys. Després d’aquesta data, aquest actiu també s’ha de considerar com un valor raonable i s’ha de registrar qualsevol guany o pèrdua en el compte de pèrdues i guanys. En concret, la variació de valor s’ha de mostrar en la lletra a) Valor raonable amb canvis en pèrdues i guanys, de la partida 14. Variació de valor raonable en instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

2n. Si el valor raonable no es pot estimar de manera fiable: ara bé, si el valor raonable no es pogués estimar de manera fiable, la contraprestació contingent s’hauria de classificar com un actiu valorat al cost, segons el que es disposa en la NRV 9.2.4 f)«En tot cas, s’inclouen en aquesta categoria de valoració:… f) Qualsevol altre actiu financer que inicialment era procedent classificar en la cartera de valor».

En aquest escenari, el registre de la renda derivada del tram contingent de la contraprestació s’ha de reconèixer en el moment en què es pugui mesurar amb fiabilitat. Si aquesta circumstància no es produeix fins que no es resolgui la incertesa, el guany s’ha de registrar en el compte de pèrdues i guanys d’aquest exercici en la lletra b) Resultats per alienacions i altres de la partida 16. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers del model normal de compte de pèrdues i guanys.

Compta-1 Servei mercantil

La responsabilitat dels administradors per deutes ja no prescriu al cap de quatre anys

By Servei mercantil

El Tribunal Suprem ho ha dit: «Les accions de responsabilitat contra els administradors per deutes socials no estan sotmeses al termini general i comú de prescripció de quatre anys, sinó que prescriuen en funció de la naturalesa del deute que garanteixen».

Quan una societat mercantil es troba en causa de dissolució, la normativa vigent obliga els administradors a convocar una junta general en el termini de dos mesos, per intentar esmenar la situació, acordar la dissolució de l’empresa o comunicar-ho al jutjat, si no s’han pogut adoptar cap de les dues mesures.

Si els gestors socials incompleixen aquesta imposició, esdevenen responsables solidaris dels deutes, de manera que els creditors podran reclamar no només contra l’empresa, sinó també contra ells (art. 367 del TRLSC).

Prescripció de la responsabilitat

La història sobre els terminis de prescripció de les accions de responsabilitat dels administradors és llarga i heterogènia. Ha estat marcada per canvis jurisprudencials i legals importants. Fins ara, hi havia un debat ampli sobre si aquesta responsabilitat solidària prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des que els administradors cessaven en l’exercici del càrrec, tal com estableix l’art. 949 del CCom, o si, en canvi, prescrivia al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què l’acció de responsabilitat «s’hauria pogut exercir», segons indica l’art. 241 bis del TRLSC.

Semblava clar que les dues úniques opcions eren aquestes i que, per tant, el termini de prescripció era de quatre anys, en qualsevol cas.

La Llei 31/21014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital en matèria de govern corporatiu, va introduir una nova regla relativa al termini d’exercici de les accions de responsabilitat d’administradors de societats de capital. Segons estableix l’article 241 bis: «L’acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà al cap de quatre anys, comptadors des del dia en què s’hauria pogut exercir».

En canvi, segons l’article 949 del Codi de Comerç («CCom»): «L’acció contra els socis gerents i administradors de les companyies o societats acabarà al cap de quatre anys, comptadors des que cessessin en l’exercici de l’administració per qualsevol motiu».

Amb el pronunciament recent de l’alt tribunal (STS 15127/2023, de 31 d’octubre), es modifica totalment el criteri interpretatiu i s’estableix «per primer cop» que, en els casos de responsabilitat de l’art. 367 del TRLSC no es poden aplicar ni l’art. 241 bis del TRLSC ni l’art. 949 del CCom, i que el termini de prescripció ja no serà en qualsevol cas de quatre anys, sinó que serà el que prevegi la llei per a l’obligació garantida.

El Tribunal Suprem assenyala que l’article 367 de la Llei de societats de capital converteix els administradors en garants personals i solidaris dels deutes de l’empresa. En conseqüència, el termini de prescripció de la seva responsabilitat és el mateix que tingui el deute que avala i el dies a quo (inici del còmput) és el mateix que el de l’acció contra la societat.

Després d’aquesta última interpretació, si el deute social és d’origen extracontractual, les accions contra els administradors prescriuran en només un any, mentre que podrien prescriure al cap de cinc anys, si el deute deriva d’una obligació contractual.

A partir d’ara, o més ben dit, quan aquest pronunciament es reiteri i s’estableixi jurisprudència, per a determinar si una acció de responsabilitat per deutes socials és viable o ha prescrit, caldrà:

 Determinar la naturalesa del deute que es reclama, conèixer el termini de prescripció i el dies a quo (inici del còmput) aplicable i, finalment, determinar si l’acció de responsabilitat ha prescrit o no.

Antecedents

La Sentència núm. 1512/2023 del Tribunal Suprem, de 31 d’octubre, derivada d’una demanda de reclamació de quantitat de responsabilitat contra una societat limitada per l’impagament d’uns subministraments. La societat no es va poder citar a termini, perquè havia desaparegut i, finalment, les accions de responsabilitat individual d’administradors (articles 236 i 241 del TRLSC) i de responsabilitat per deutes (article 105.5 de la LSRL, actual article 367 del TRLSC) es van exercir de manera acumulada contra l’administrador.

El Jutjat Mercantil núm. 2 de Saragossa va desestimar la demanda perquè va considerar que l’acció havia prescrit, segons l’article 241 bis del TRLSC, en la mesura que havien passat més de quatre anys «des del dia en què (l’acció) s’hauria pogut exercir».

L’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació interposat pel demandant, perquè va considerar que l’article 241 bis del TRLSC no s’aplicava a la responsabilitat per deutes, sinó que el termini de prescripció adequat era el de l’ article 949 del Ccom, que es computa «des que […] se cessi en l’exercici de l’administració». En el cas concret, com que l’administrador no havia cessat, l’acció no havia prescrit. Com que hi concorrien els elements de l’article 367 de la LSC, va revocar la sentència de primera instància i va estimar la demanda de condemna al pagament.

La decisió del Tribunal Suprem

El Tribunal assenyala que el termini de prescripció aplicable a la responsabilitat per deutes dels administradors socials de l’article 367 del TRLSC està lligada a la naturalesa d’aquesta acció. Considera que aquest precepte «converteix els administradors en garants personals i solidaris de les obligacions de la societat posteriors a la data de concurrència de la causa de dissolució».

A partir d’aquí, conclou que el termini de prescripció:

 No és el de l’article 241 bis del TRLSC, previst exclusivament per a les accions individuals i socials (que són accions de danys), però no per a l’acció de responsabilitat per deutes socials (que és una acció de responsabilitat per deute aliè, ex lege, amb pressupostos propis).

La ubicació diferenciada de l’article 367 del TRLSC pel que fa a l’acció social i individual de responsabilitat i la regla de prescripció corresponent es fan servir com a argument de reforç per negar l’eventual aplicació analògica a la prescripció de la responsabilitat per deutes.

• No és el de l’article 949 del Ccom, atès que, després de la introducció de l’article 241 bis del TRLSC per mitjà de la Llei 31/2014, l’àmbit d’aquest precepte ha quedat circumscrit a les societats de persones, regulades en el Codi de Comerç, sense que es pugui aplicar a les societats de capital.

Les conseqüències pràctiques d’aquesta lectura legal fan que l’administrador que hagi cessat en l’acompliment del seu càrrec per qualsevol causa sigui responsable (com a garant solidari) de l’impagament d’un crèdit, fins que no transcorri el termini de prescripció d’aquest crèdit davant la societat (que, si no hi ha termini exprés, serà de cinc anys, el de l’article 1964 del CC).

blank

blank

Tot el que has de saber sobre els préstecs familiars: Guía completa per tramitar-los sense complicacions

By Servei fiscal

Vols fer un préstec a un familiar i no saps quines obligacions legals hi ha al darrere o com tramitar-lo correctament? No et preocupis, estem aquí per ajudar-te!

Des de compta-1 t’oferim una guia completa per entendre i gestionar els préstecs familiars de manera senzilla i efectiva.

Els préstecs familiars i les seves implicacions fiscals

Els préstecs familiars estan subjectes a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD). Encara que aquests préstecs estiguin subjectes a aquest impost, estan exempts de tributació. Això significa que la persona que rep els diners ha de presentar l’autoliquidació mitjançant el model 600, però no ha de pagar cap quantitat de diners.

Com tramitar el model 600?

El procés per tramitar el model 600 és senzill, però cal tenir en compte alguns detalls importants:

  • Termini: Tens un mes des de la data de l’atorgament de l’escriptura o del contracte privat per presentar l’autoliquidació.
  • Presentació presencial: Si ho fas presencialment, cal presentar el contracte de préstec original.
  • Presentació telemàtica: Si prefereixes fer-ho en línia, cal adjuntar l’original escanejat en format PDF.

Determinació de la base imposable

La base imposable que s’ha de declarar varia segons el tipus de préstec:

  1. Préstecs sense garantia: La base imposable és l’import del préstec.
  2. Préstecs assegurats amb fiança: La base imposable és el capital de l’obligació.
  3. Préstecs garantits amb penyora, hipoteca o anticresi: La base imposable és l’import de l’obligació a capital garantit, incloent el principal, els interessos (fins a un màxim de cinc anys), indemnitzacions, penes per incompliment o altres conceptes anàlegs.

En cas que no consti expressament l’import de la quantitat garantida, s’ha de prendre com a base imposable el capital més tres anys d’interessos.

Important: Garanties en els préstecs

Si el préstec atorgat està garantit i aquesta garantia es constitueix simultàniament amb el préstec, l’operació tributa únicament com a préstec i està exempta de pagament.

Altres aspectes a tenir en compte

  • No cal documentar el parentiu entre les parts implicades.
  • El termini per presentar l’autoliquidació és d’un mes des de la data de signatura del préstec.
  • Si el termini acaba en dissabte, es prorroga fins al següent dia hàbil.

Contacta amb nosaltres per a més informació

Si tens qualsevol dubte o necessites més informació sobre com gestionar un préstec familiar, no dubtis en contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’ajudar-te en tot el que necessitis!