compta1

Jubilació sense cotitzar en els últims 15 anys: És possible?

Coneixes a algú en la situació de voler-se jubilar, però no ha cotitzat a la Seguretat Social en els últims 15 anys? Encara que això pugui semblar un obstacle, existeixen algunes opcions que li podrien permetre accedir a una pensió de jubilació. En aquest article, explorarem els requisits i la “doctrina del parèntesi” que podria beneficiar a persones en aquesta situació.

Requisits per accedir a la pensió de jubilació

El primer requisit fonamental per a accedir a una pensió de jubilació és l’edat. Al 2023, l’edat de jubilació varia segons el temps de cotització:

• Tenir 65 anys complerts si acredita 37 anys i nou mesos o més de cotització. Si no reuneix aquest període de cotització, a l’any 2023 podrà jubilar-se als 66 anys i quatre mesos. 

A més de l’edat, la persona que desitgi jubilar-se ha de complir amb les següents condicions de cotització:

• Ha d’haver cotitzat un període mínim de 15 anys durant tota la seva vida laboral.
• Ha d’haver cotitzat dos anys dins dels 15 anys anteriors a la sol·licitud de la jubilació.

La “Doctrina del Parèntesi”

No obstant això, la llei contempla una excepció important per a aquells que no han cotitzat en els últims 15 anys. Aquesta excepció es coneix com la “doctrina del parèntesi.” Si la persona es troba en una situació assimilada a l’alta, sense l’obligació de cotitzar, el període de dos anys esmentat anteriorment ha d’estar comprès dins dels 15 anys anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar.

Exemple pràctic

Imaginem l’hipotètic cas d’una persona que després de treballar durant 25 anys, va ser acomiadat amb una indemnització als 45 anys. Fins als 47 anys va estar cobrant de l’atur.

Una vegada finalitzat l’atur, no va tornar a treballar mai més i va continuar inscrit a les oficines de treball com a aturat.

Ara, a l’edat de 66 anys i quatre mesos, pot sol·licitar la pensió de jubilació encara que no hagi treballat 2 anys dins dels últims 15 anys.

En aquest escenari, es va obrir un “parèntesi” en la data en què es va inscriure com a aturat, és a dir, quan tenia 45 anys. És en aquest moment quan compten els 2 anys cotitzats dins dels 15 últims anys.

Què fer si es denega la sol·licitud de jubilació?

És important destacar que l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) acostuma a denegar les sol·licituds de jubilació en casos com aquests a causa d’una interpretació literal de la llei. No obstant això, si aquest conegut enfronta una negativa, li recomaniríem interposar una demanda. Els tribunals apliquen la “doctrina del parèntesi” i solen donar la raó al sol·licitant si es pot demostrar la inscripció contínua com a demandant d’ocupació des que va deixar de treballar fins que va sol·licitar la pensió.

És a dir, encara que no hagi cotitzat en els últims 15 anys, la “doctrina del parèntesi” ofereix una oportunitat per a accedir a la pensió de jubilació si es compleixen uns certs requisits. 

En l’àmbit fiscal, la Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge reuneix incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’IRPF quan concorrin determinats requisits, i introdueix recàrrecs en l’IBI, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge, configura polítiques destinades a satisfer el dret d’accés a un habitatge digne i adequat: estableix incentius per al lloguer d’habitatges, defineix conceptes com el de gran tenidor, habitatge assequible incentivat, zones de mercat residencial tensionat; estableix un règim de protecció pública permanent i l’obligació d’informació anual per part de l’Administració dels habitatges desocupats, de la demanda d’habitatge i del parc públic d’habitatge.

En l’àmbit fiscal, es reuneixen incentius i penalitzacions fiscals, mitjançant la modulació de l’increment de la reducció per lloguer d’habitatge en l’impost sobre la renda de les persones físiques, sempre que concorrin determinats requisits i la introducció de recàrrecs en l’impost sobre béns immobles, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix propietari al terme municipal.

REDUCCIÓ EN L’IRPF PER ARRENDAMENT D’HABITATGE VIVIENDA

A partir de l’1 de gener de 2024, es modifica la reducció pels arrendaments d’immobles destinats a habitatge, per als arrendaments celebrats a partir del 26 de maig de 2023.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge (BOE 25-5-2023), introdueix un seguit de modificacions en l’article 23 LIRPF, que modulen l’actual reducció del 60 % en el rendiment net del lloguer d’habitatge, amb l’objectiu d’estimular el lloguer de l’habitatge a preus assequibles.

D’aquesta manera, a partir de l’1 de gener de 2024, el percentatge de reducció dels contractes d’arrendament d’habitatge, celebrats a partir del 26 de maig de 2023, deixa de ser un percentatge fix del 60 % i passar a ser del 50 %, que es podrà incrementar fins al 90 %, en cas que se signin nous contractes en zones de mercat residencial tensionat, amb una reducció d’almenys un 5 % sobre el contracte anterior.

Les zones de mercat residencial tensionat a les quals es podran aplicar les noves reduccions es recolliran en una resolució que, d’acord amb el que es disposa en la legislació estatal en matèria d’habitatge, aprovi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Modulació percentual de la reducció de l’IRPF

D’acord amb la nova regulació que s’aplicarà per primera vegada en l’exercici 2024, el rendiment net positiu es reduirà en els percentatges següents:

a) 90 % quan el mateix arrendador hagi formalitzat un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en una zona de mercat residencial tensionat, en el qual la renda inicial s’hagi rebaixat més d’un 5% en relació amb l’última renda de l’anterior contracte d’arrendament del mateix habitatge, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual del contracte anterior, si és el cas.

b) 70 % quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

1. Quan el contribuent hagi llogat per primera vegada l’habitatge, sempre que l’habitatge es trobi en una zona de mercat residencial tensionat i l’arrendatari tingui una edat compresa entre els 18 i els 35 anys; i quan hi hagi diversos arrendataris d’un mateix habitatge, aquesta reducció s’aplicarà sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris que compleixin els requisits esmentats.

2. Quan l’arrendatari sigui una administració pública o una entitat sense finalitats lucratives a les quals s’apliqui el règim especial regulat la Llei 49/2002, de 23 de desembre, que destini l’habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a l’establerta en el programa d’ajudes al lloguer del Pla estatal d’habitatge, o a l’allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica a què es refereix la Llei, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital, o quan l’habitatge s’hagi acollit a algun programa públic d’habitatge o de qualificació, en virtut del qual l’administració competent estableixi una limitació en la renda del lloguer.

c) 60 % quan, si no es compleixen els requisits dels punts anteriors, l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació que s’hagi finalitzat dos anys abans de la data de la celebració del contracte d’arrendament.

d) 50 %, en qualsevol altre cas.

Compliment dels requisits per a l’aplicació de les noves reduccions

Els requisits assenyalats s’hauran de complir en el moment que se celebri el contracte d’arrendament, i la reducció s’aplicarà mentre es compleixin.

Autoliquidacions en què es poden aplicar aquestes reduccions

Aquestes reduccions només es podran aplicar als rendiments nets positius que el contribuent hagi calculat en una autoliquidació presentada abans que s’hagi iniciat un procediment de verificació de dades, de comprovació limitada o d’inspecció que inclogui la comprovació d’aquests rendiments en els objectius.

Autoliquidacions en què no es poden aplicar aquestes reduccions

No es podran aplicar reduccions en l’autoliquidació del contribuent pel que fa a la part dels rendiments nets positius derivada d’ingressos no inclosos o de despeses indegudament deduïdes, i que es regularitzin en algun dels procediments esmentats en l’apartat anterior, fins i tot quan el contribuent hagi declarat o acceptat aquestes circumstàncies durant la tramitació del procediment.

S’han de complir els requisits de renda del lloguer

No es podran aplicar les noves reduccions incrementades en relació amb aquells contractes d’arrendament que incompleixin el que es disposa en l’article 17.6 de la Llei d’arrendaments urbans. Aquest article 17.6 LAU regula la determinació de la renda en els contractes d’arrendament d’habitatges situats en una zona de mercat residencial tensionat, que haurà de complir els requisits següents:

1. renda pactada a l’inici del nou contracte no podrà excedir l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sense que es puguin fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l’arrendatari de quotes o despeses que no estiguin recollides en el contracte anterior.

2. Únicament es podrà incrementar en un màxim del 10 %, més enllà del que resulti de l’aplicació de la clàusula d’actualització anual de la renda del contracte anterior, sobre l’última renda de contracte d’arrendament d’habitatge habitual que hagi estat vigent en els últims 5 anys al mateix habitatge, quan s’acrediti algun dels supòsits següents:

a) Quan l’habitatge hagi estat objecte d’una actuació de rehabilitació en els termes que es recullen en l’article 41.1, que s’hagi finalitzat 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

El Reglament de l’IRPF estableix que tenen la consideració de rehabilitació les actuacions subvencionades en matèria de rehabilitació d’habitatges i les que tinguin per objecte principal la reconstrucció de l’habitatge mitjançant la consolidació i el tractament de les estructures, façanes o cobertes i altres parts anàlogues, sempre que el cost global de les operacions de rehabilitació excedeixi el 25 % del preu d’adquisició si s’ha efectuat durant els 2 anys immediatament anteriors a l’inici de les obres de rehabilitació o, en un altre cas, del valor de mercat que tingui l’habitatge en el moment d’aquest inici.

b) Quan en els 2 anys abans de la data de la celebració del nou contracte d’arrendament s’hagin finalitzat les actuacions de rehabilitació o de millora de l’habitatge, en el qual s’acrediti un estalvi d’energia primària no renovable del 30 %, mitjançant sengles certificats d’eficiència energètica de l’habitatge, un posterior a l’actuació, i l’altre anterior, que s’hagi registrat com a màxim dos anys abans de la data d’aquesta actuació.

c) Quan s’hagin finalitzat les actuacions de millora de l’accessibilitat, degudament acreditades, en els 2 anys anteriors a la data de la celebració del nou contracte d’arrendament.

d) Quan el contracte d’arrendament se signi per un període de 10 anys o més, o bé s’estableixi un dret de pròrroga al qual l’arrendatari es pugui acollir voluntàriament, que li permeti, de manera potestativa, prorrogar el contracte en els mateixos termes i condicions durant un període de 10 anys o més.

Zones de mercat residencial tensionat

El text de la Llei d’habitatge recull la declaració de zones de mercat residencial tensionat, que podran efectuar les administracions competents en matèria d’habitatge per tal d’orientar les actuacions públiques en matèria d’habitatge en aquells àmbits territorials on hi hagi un especial risc d’oferta insuficient d’habitatge per a la població, en condicions que facin la zona assequible per a l’accés en el mercat, d’acord amb les diferents necessitats territorials. Aquesta declaració requerirà l’elaboració d’una memòria que justifiqui, mitjançant dades objectives i fonamentada en l’existència d’un risc especial de proveïment insuficient d’habitatge per a la població resident, incloent-hi les dinàmiques de formació de noves llars, en condicions que facin la zona assequible, perquè tingui lloc una de les circumstàncies següents:

— Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer en el pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30 % dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars.

— Que el preu de compra o de lloguer de l’habitatge hagi experimentat, en els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat almenys tres punts percentuals per sobre del percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.

Règim transitori per a l’aplicació de les noves reduccions

Els contractes d’arrendament celebrats abans del 26 de maig de 2023 continuaran aplicant la reducció del 60 % dels rendiments nets positius del capital immobiliari.

La nova disposició transitòria trenta-vuitena LIRPF, «Reducció aplicable a determinats arrendaments d’habitatges», estableix que s’aplicarà la reducció que es recull en l’apartat 2 de l’article 23 LIRPF, en la redacció vigent al 31 de desembre de 2021, als rendiments nets positius de capital immobiliari derivats de contractes d’arrendament d’habitatge que s’hagin celebrat abans de l’entrada en vigor de la Llei pel dret a l’habitatge.

PENALITZACIONS EN L’IBI ALS HABITATGES BUITS

La Llei pel dret a l’habitatge modula el recàrrec als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent en l’impost sobre béns immobles, que modifica l’article 72.4 de la Llei d’Hisendes Locals, a partir del 26 de maig de 2023.

S’estableix una modulació del recàrrec actualment situat en el 50 % de la quota líquida de l’IBI, que podrà arribar al 150 %, en funció del temps de desocupació i del nombre d’habitatges desocupats del mateix titular al terme municipal. El recàrrec es podrà aplicar a aquells habitatges buits durant més de 2 anys, amb un mínim de 4 habitatges per propietari, tret que hi hagi causes justificades de desocupació temporal, taxades per la llei, que el mateix article estableix en la definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent.

Tipus aplicables a béns urbans d’ús residencial

Els ajuntaments podran establir tipus diferenciats per als béns immobles urbans, exclosos els d’ús residencial, atenent els usos establerts en la normativa cadastral per a la valoració de les construccions (dins dels límits que estableix l’article 72 de la Llei d’Hisendes Locals).

Quan els immobles tinguin diversos usos atribuïts, s’aplicarà el tipus corresponent a l’ús de l’edificació o de dependència principal.

Aquests tipus només es podran aplicar, a tot estirar, al 10 % dels béns immobles urbans del terme municipal que, per a cada ús, tingui més valor cadastral, a l’efecte del qual l’ordenança fiscal de l’impost assenyalarà el llindar de valor corresponent per a tots o cadascun dels usos, a partir del qual s’aplicaran els tipus incrementats.

Definició d’immoble desocupat amb caràcter permanent

A l’efecte de l’aplicació dels recàrrecs, es considerarà immoble desocupat amb caràcter permanent aquell que compleixi els requisits següents:

— Que estigui desocupat, de manera continuada i sense causa justificada, per un termini de més de 2 anys, d’acord amb els requisits, els mitjans de prova i el procediment que estableixi l’ordenança fiscal.

— Que pertanyi a titulars de 4 immobles o més d’ús residencial.

La declaració municipal com a immoble desocupat amb caràcter permanent exigirà l’audiència prèvia del subjecte passiu i l’acreditació de l’ajuntament dels indicis de desocupació, que es regularan en aquesta ordenança, dins dels quals podran figurar els indicis relatius a les dades del padró municipal i als consums de serveis de subministrament.

Recàrrecs aplicables

a) Si es tracta d’immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent, els ajuntaments podran exigir un recàrrec de fins al 50 % de la quota líquida de l’impost.

b) El recàrrec podrà ser de fins al 100 % de la quota líquida de l’impost, quan el període de desocupació superi els 3 anys, i es podrà modular en funció del període de temps de desocupació.

c) Els ajuntaments podran augmentar el percentatge de recàrrec que correspongui d’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment fins a 50 punts percentuals addicionals, en cas d’immobles que pertanyin a titulars de 2 immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats al mateix terme municipal.

El recàrrec, que s’exigirà als subjectes passius d’aquest tribut, es reportarà el 31 de desembre i els ajuntaments el liquidaran anualment, un cop s’hagi constatat la desocupació de l’immoble en aquesta data, juntament amb l’acte administratiu en què es declari la desocupació.

Causes justificades de desocupació

— El trasllat temporal per raons laborals o de formació.

— El canvi de domicili per situació de dependència o raons de salut o emergència social.

— Immobles destinats a usos d’habitatge de segona residència amb un màxim de 4 anys de desocupació continuada.

— Immobles subjectes a actuacions d’obra o rehabilitació, o a altres circumstàncies que n’impossibilitin l’ocupació efectiva.

— Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi o d’una causa pendent de resolució judicial o administrativa que n’impedeixi l’ús i la disposició.

— Que es tracti d’immobles els titulars dels quals, en condicions de mercat, ofereixin en venda, amb un màxim d’1 any en aquesta situació, o en lloguer, amb un màxim de sis mesos en aquesta situació.

— En el cas d’immobles de titularitat d’alguna administració pública, es considerarà també com a causa justificada de desocupació quan l’immoble sigui objecte d’un procediment de venda o es posi en explotació mitjançant l’arrendament.

ALTRES NOVETATS EN LA LLEI D’HABITATGE

Deure de col·laboració dels grans propietaris d’immobles

S’introdueix un deure legal d’informació per part dels grans tenidors, a requeriment de l’Administració competent en matèria d’habitatge, a fi d’assegurar el compliment dels deures associats al dret de propietat d’habitatge i que s’evitin pràctiques de retenció i desocupació indegudes.

En aquest sentit, es defineix com a «gran tenidor» aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 immobles urbans, excloent-ne els garatges i els trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m2, i aquest concepte es pot particularitzar en la declaració d’entorns de mercat residencial tensionat, de manera que poden haver-hi titulars de 5 o més immobles urbans d’ús residencial que es trobin en aquests entorns.

Índex de referència per a l’actualització dels contractes d’arrendament

L’Institut Nacional d’Estadística haurà de definir, abans del 31 de desembre de 2024, un índex de referència per a l’actualització anual de la renda dels contractes d’arrendament, l’actualització dels quals dependrà d’aquest nou índex.

Pròrroga de contractes d’arrendament d’habitatge

En la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge, per mitjà de diferents modificacions de la Llei d’arrendaments urbans, la Llei d’habitatge introdueix una pròrroga extraordinària d’un any al final del contracte, que podrà es sol·licitar en situacions acreditades de vulnerabilitat social i econòmica, quan l’arrendador sigui un gran tenidor d’habitatge, així com l’establiment de l’obligació que les despeses de gestió immobiliària i les de formalització del contracte siguin a càrrec de l’arrendador.

Dades mínimes en els contractes de compravenda o d’arrendaments d’habitatges

S’estableix el deure d’informació mínima en les operacions de compra i d’arrendament d’habitatge, entre els quals es troba: la identificació del venedor o arrendador, el preu total i les condicions de finançament o de pagament, el certificat o la cèdula d’habitabilitat, la superfície útil i construïda, l’antiguitat de l’edifici i, si és el cas, de les reformes principals, serveis i instal·lacions; el certificat d’eficiència energètica, les condiciones d’accessibilitat, l’estat d’ocupació o disponibilitat, la identificació registral de la finca, amb la referència de les càrregues, gravàmens i afeccions, i la quota de participació. En el cas d’habitatge protegit, indicació expressa d’aquesta circumstància, i en el cas d’edificis que compten oficialment amb protecció arquitectònica, informació del grau de protecció i les condicions i limitacions per a les intervencions de reforma o rehabilitació.

Reserva d’habitatge protegit

S’incrementa la reserva per als habitatges protegits, que passa del 30 % de l’edificabilitat residencial en actuacions de nova urbanització en sòl rústic al 40 %. En actuacions de reforma o renovació de la urbanització, passa del 10 % de l’edificabilitat residencial de reserva per a habitatge protegit al 20 %.

Règim de protecció pública permanent

La nova Llei d’habitatge estableix que els habitatges protegits que es promoguin en sòls destinats a algun règim de protecció pública se sotmetran a un règim de protecció pública permanent que n’exclourà la desclassificació mentre es mantingui la qualificació del sòl, tret de determinats supòsits excepcionals, en què la normativa autonòmica podrà establir un termini de desclassificació que, com a mínim, serà de 30 anys.

Habitatge assequible incentivat

La Llei d’habitatge defineix «l’habitatge assequible incentivat» com aquell habitatge de titularitat privada, incloses les entitats del tercer sector i de l’economia social, al titular del qual l’Administració competent atorga beneficis de caràcter urbanístic, fiscal, o de qualsevol altre tipus, a canvi de destinar-los a residència habitual en règim de lloguer a preus reduïts, o de qualsevol altra fórmula de tinença temporal, de persones que tenen un nivell d’ingressos que no els permet accedir a un habitatge a preu de mercat.

Es podran promoure els instruments d’ordenació urbanística per al lloguer d’habitatges a preus assequibles durant períodes de temps determinats, en què es permetran increments d’edificabilitat o densitat, o l’assignació de nous usos a un habitatge o a un edifici d’habitatges, inclosos en àmbits delimitats a aquest efecte.

Informació anual sobre habitatge

L’Estat, en la forma que s’instrumenti d’acord amb les administracions competents, publicarà anualment a la seu electrònica informació sobre:

— El parc públic d’habitatge en què s’identifiquin, com mínim, els habitatges que el componen, les característiques fonamentals i la situació d’ús d’aquests habitatges, així com de les persones o llars usuàries.

— La inversió en programes de política d’habitatge: ajudes al lloguer d’habitatge, promoció d’habitatge en lloguer social o assequible, promoció d’habitatge subjecte a protecció pública, programes d’intermediació en el lloguer, ajudes a la rehabilitació edificatòria i programes de regeneració o renovació urbana.

— Ús i destinació del parc d’habitatges de l’àmbit territorial, amb indicació:

• Del nombre d’habitatges o d’immobles d’ús residencial que estiguin habitats per llars i constitueixin la residència principal.

• D’aquells que s’hagin identificat com a deshabitats o buits dins de l’àmbit territorial.

• Del nombre d’immobles als quals, si és el cas, s’hagi aplicat el recàrrec fiscal establert en l’article 72 LHL.

— Demanda d’habitatge: nombre de persones i llars inscrites en els registres de demandants d’habitatge habilitats per a l’accés als diferents programes d’accés a l’habitatge. Així mateix, s’establiran les principals característiques socioeconòmiques de les persones i de les llars demandants d’habitatge a partir de la informació que hi hagi en aquests registres.

— Sòl públic disponible per a habitatge: sòl disponible de la seva titularitat i dels ens adscrits o dependents, que estigui dotat de potencialitat d’edificació residencial, en virtut dels instruments d’ordenació urbanística, incloent-hi, almenys: el nombre d’habitatges, la superfície construïda i la tipologia de l’edifici; la situació del sòl en termes d’urbanització i la situació en termes de classificació i de categorització urbanística.

Aspectes importants que has de saber per presentar la teva declaració correctament

Com cada any, tots els residents, llevat de casos excepcionals, han de passar comptes amb Hisenda presentant la Declaració de la Renda. Aquest any, corresponent a l’exercici econòmic del 2022. Aquest tràmit, obligatori per a la majoria de la població, es podrà realitzar fins al 30 de juny de manera telemàtica, presencial o telefònica.

La campanya de la Renda de 2022 porta amb ella una sèrie de novetats que afecten als contribuents a l’hora de fer la seva Declaració. A continuació detallarem un llistat amb 6 d’algunes de les novetats més importants a tenir en compte, així com les dates claus per a poder-la dur a terme:

1. Dates claus: Els contribuents podran fer la Declaració de la Renda des de l’11 d’abril a través d’internet, mentre que els que ho vulguin fer mitjançant una trucada telefònica ho podran fer demanant cita prèvia a partir del 5 de maig. Per últim, l’Agència Tributària atendrà als contribuents de manera presencial a partir de l’1 de juny, havent de sol·licitar també prèviament la cita.

Volem recordar que, compta-1 va començar a tramitar les rendes el passat 25 d’abril.

2. Plans de pensions privats: L’aportació individual màxima als plans de pensions privats amb dret a deducció a l’IRPF passa a ser de 1.500 euros anuals, en lloc dels 2.000 euros anteriors. A més, la quantitat no pot ser de més del 30% dels ingresos nets del treball i/o altres activitats econòmiques.

D’altra banda, les aportacions màximes als plans d’empresa amb dret a deducció pugen als 8.500 euros. Per tant, entre les dues aportacions es manté la quantitat de 10.000 euros per tenir beneficis fiscals.

3. Impost temporal de Solidaritat de les Grans Fortunes: És una altra novetat respecte a la renda d’aquest any. Aquest impost implica que les persones amb patrimonis de més de 3.000.000 d’euros hauran de pagar un percentatge més alt d’impostos en aquesta Declaració i en la propera. Aquest percentatge es divideix en tres trams:

• +1,7% per a patrimonis de 3 a 5 milions d’euros
• +2,1% per a patrimonis de 5 a 10 milions d’euros
• +3,5% per a patrimonis per sobre de 10 milions d’euros

Segons dades del Ministeri d’Hisenda, s’estima que només hi ha un 0,2% dels contribuents amb tal patrimoni.

4. Rendes des de 200.000 fins a 300.000 euros: Es produeix una pujada d’un 1% per a les rendes entre 200.000 i 300.000 euros. D’aquesta manera, el tipus de gravamen passa a ser d’un 27% i, per a les rendes superiors a 300.000 euros, l’increment és d’un 2%, és a dir, un interès del 28%.

5. Deducció per maternitat: La deducció per maternitat passa a ser una “ajuda universal” per les mares que tenen un màxim de 100 euros mensuals per cada menor de 3 anys i per les mares que no tinguin una ocupació fixa i estiguin a l’atur. És a dir, podran tenir un estalvi de fins a 1.200 euros en la Declaració de la Renda.

6. Noves quotes per autònoms: Amb el nou sistema de cotització d’autònoms, hauran de tributar pels rendiments obtinguts durant la seva activitat. La quota fixa que hi havia fins ara, de 294 euros, ja no existirà i cada autònom pagarà en funció dels ingressos que tingui.

Aquest any 2023, s’aplicaran nombroses novetats fiscals que han estat aprovades per la Llei de pressupostos generals de l’Estat i per altres normes. Tot seguit, recollim els canvis més destacats en l’àmbit de l’impost sobre la renda de les persones físiques, de l’impost sobre el valor afegit i de l’impost de societats, així com alguns que afecten els procediments tributaris. A més a més, fem un repàs dels nous impostos sobre el plàstic, sobre els residus i els gravàmens energètics temporals, sobre les entitats de crèdit i sobre les grans fortunes.

Sense oblidar els canvis més rellevants en l’IRPF, l’IVA o l’impost de societats, al llarg d’aquest 2023 s’aplicaran nombroses novetats fiscals mitjançant nous impostos al plàstic, a l’energia, a les entitats de crèdit o a les grans fortunes, entre d’altres.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES

Obligació de declarar

El límit excloent de l’obligació de declarar en cas que es percebin els rendiments del treball previstos en l’article 96.3 LIRPF (els que provinguin de més un pagador amb les excepcions que s’indiquen en aquest article, les pensions compensatòries del cònjuge o les anualitats per aliments no exemptes, els casos en què el pagador no estigui obligat a retenir o quan siguin rendiments subjectes a tipus fix de retenció) s’augmenta a 15.000 euros (n’eren 14.000).

Els autònoms i els treballadors del mar estan obligats a declarar l’IRPF, independentment dels seus ingressos.

Reduccions

S’incrementa a 19.747,50 euros la reducció per a contribuents amb rendiments del treball i també s’incrementen les quanties que minoren el rendiment net.

La reducció general en mòduls per a l’any 2023 serà del 10 %. En el cas d’activitats agrícoles i ramaderes, s’incrementen reduccions per serveis: 35 % del preu d’adquisició del gasoil agrícola i 15 % del preu d’adquisició dels fertilitzants necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats. S’incorpora, a més, una reducció especial del 20% per a les activitats a l’illa de La Palma. Cal tenir en compte que també s’han prorrogat per al 2023 els límits excloents de mòduls, i s’apliquen els límits incrementats vigents des del 2016.

S’augmenten les reduccions per a autònoms, en estimació directa simplificada, que siguin econòmicament dependents (contribuents amb rendiment nets d’activitats econòmiques per sota dels 19.747,50 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d’activitats econòmiques, per sobre dels 6.500 euros); i s’eleva al 7 % el percentatge de despeses deduïbles en concepte de provisions i despeses de difícil justificació.

El 2022 i 2023 es pot aplicar, als residents a La Palma, la reducció del 60% prevista en l’article 68.4.1 LIRPF per als residents a Ceuta i Melilla.

Retencions

S’han establert quanties noves dels rendiments del treball, a partir dels quals es practica una retenció i un ingrés a compte i s’amplia el llindar de rendiments als quals es pot aplicar el límit de la quota de retenció.

Les retencions i els ingressos a compte que s’han de practicar sobre els rendiments del treball que se satisfacin o s’abonin al gener del 2023 s’hauran d’efectuar d’acord amb la normativa vigent fins al 31-12-2022.

Es rebaixa al 7 % la retenció pels avançaments de drets d’autor, i al 15 %, la retenció per rendiments de propietat intel·lectual. Si els ingressos amb aquest concepte han estat inferiors a 15.000 euros l’any anterior i constitueixen la principal font de renda, es redueixen al 7 % .

Aportacions a instruments de previsió social

S’han fet un seguit de modificacions legals perquè les aportacions màximes que pugui fer un treballador al mateix instrument de previsió social al qual ha fet contribucions l’empresari no experimenten una caiguda per l’increment de les contribucions.

Es fa una aplicació proporcional dels excessos entre aportacions o contribucions en sistemes de previsió social i s’aplica un límit màxim incrementat, independentment de la procedència de les quantitats aportades.

Gravamen de l’estalvi

S’inclou un tram nou a l’escala de gravamen de l’estalvi, a partir de 300.000 euros, al qual s’aplica un tipus del 28 % i s’incrementa en un punt el tram anterior.

Deducció per maternitat

Podran aplicar la deducció per maternitat també les mares que percebin una prestació per desocupació o que tinguin, almenys, 30 dies cotitzats.

I s’aclareix que tindran dret a continuar percebent la deducció per maternitat el 2023, encara que algun dels progenitors tingui dret al complement d’ajuda per a la infància pel mateix descendent.

Imputació de rendes immobiliàries

Als municipis on els valors cadastrals s’hagin revisat mitjançant un procediment de valoració col·lectiva general, en vigor des de l’1-1-2012, s’aplicarà encara la imputació de rendes immobiliàries a l’1,1 % el 2023.

Deduccions

Les deduccions temporals per obres que millorin l’eficiència energètica aplicables a habitatges seran vigents fins al 31-12-2023, i la deducció aplicable a edificis, fins al 31-12-2024.

Incentius fiscals per a empreses emergents

S’estableix una exempció de 50.000 euros anuals per lliurament d’accions o participacions a empleats d’empreses emergents; s’introdueixen regles especials per a la valoració dels rendiments del treball en espècie i per a la imputació temporal, que permet diferir la seva imputació, i també una deducció del 50 % de les quantitats satisfetes per la subscripció d’accions o participacions en aquestes empreses.

Per als treballadors estrangers a Espanya, es redueix a 5 anys el nombre de períodes impositius anteriors al desplaçament durant els quals el contribuent no pot haver estat resident a Espanya, i s’amplia l’aplicació d’aquest règim als treballadors a distància, als administradors d’empreses emergents, als fills del contribuent menors de 25 anys o discapacitats i al seu cònjuge o al progenitor dels fills.

S’estableix un règim fiscal específic per a la retribució obtinguda per la gestió reeixida d’entitats de capital de risc: es consideraran rendiments del treball els derivats de participacions, accions o uns altres drets, que atorguin drets econòmics especials en fons d’inversió alternativa, entitats i fons de capital de risc, fons d’emprenedoria social europeu, fons d’inversió a llarg termini europeus i altres organismes d’inversió anàlegs, obtinguts pels administradors, els gestors o els empleats. Aquests rendiments del treball s’integraran a la base imposable en un 50 % de l’import, quan es compleixin un conjunt de requisits.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT

Tipus impositius

Rebaixa del 10 % al 4 % del tipus impositiu dels tampons, de les compreses i dels protectors íntims, dels preservatius i d’altres anticonceptius no medicinals.

Rebaixa del 10 % al 5 % del tipus impositiu dels olis d’oliva i de llavors i de les pastes alimentàries. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0,62%. Des de l’1-1-2023 fins al 30-6-2023.

Rebaixa del 4 % al 0 % del tipus impositiu del pa comú, de la massa de pa comú congelada, del pa comú congelat i altres productes destinats a l’elaboració del pa comú, farines panificables, llet (natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols), formatges, ous, fruita, verdura, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0% . Des de l’1-1-2023 fins al 30-6-2023.

Tipus impositiu del 5 % per als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de gas natural, briquetes i pèl·lets procedents de la biomassa i fusta per a llenya. Tipus del recàrrec d’equivalència del 0,62% . Des de l’1-10-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 5 % en l’electricitat, per als consumidors amb potència contractada fins a 10 kW, amb independència del nivell de tensió del subministrament i de la modalitat de contractació, sempre que el preu mitjà mensual del mercat majorista de l’electricitat estigui per sobre dels 45 € per MWh. Des de l’1-7-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 5 % en l’electricitat, per als consumidors perceptors del bo social d’electricitat i amb condició de vulnerable sever o vulnerable sever en risc d’exclusió social. Des de l’1-7-2022 fins al 31-12-2023.

Tipus impositiu del 0 % per als lliuraments, les importacions i les adquisicions intracomunitàries de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per combatre els efectes del SARS-CoV-2, fins al 30-6-2023.

Tipus impositiu del 0 % per a les mascaretes quirúrgiques d’un sol ús, fins al 30-6-2023.

Inversió del subjecte passiu

S’estén l’aplicació del mecanisme d’inversió del subjecte passiu als lliuraments de deixalles i residus de plàstic i de material tèxtil, i es modifiquen les regles referents al subjecte passiu perquè es pugui aplicar la regla d’inversió als lliuraments d’aquests residus i materials de recuperació.

A més, s’exclou de l’aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu les prestacions de serveis d’arrendament d’immobles subjectes i no exemptes de l’impost, que efectuïn persones o entitats no establertes al territori d’aplicació de l’impost. D’aquesta manera, es facilita que es puguin acollir al règim general de deducció i devolució que estableix la Llei de l’impost.

I també s’exclou de l’aplicació d’aquesta regla les prestacions de serveis d’intermediació en l’arrendament d’immobles efectuats per empresaris o professionals no establerts.

Crèdits incobrables

Es permet la modificació de la base imposable quan es tracti de processos d’insolvència, declarats per un òrgan jurisdiccional en un altre estat membre, als quals es pugui aplicar el Reglament (UE)2015/848.

El termini per a la modificació serà de dos mesos des que finalitzi el termini equivalent en la legislació concursal de l’estat membre per a la crida als creditors.

En el cas dels crèdits incobrables: es rebaixa l’import mínim de la base imposable quan el destinatari morós és un consumidor final (passa de 300 a 50 euros, IVA exclòs) i es podrà substituir la reclamació judicial o el requeriment notarial previ al deutor per qualsevol altre mitjà que acrediti de manera fefaent la reclamació del cobrament a aquest deutor.

S’amplia a 6 mesos el termini per a recuperar l’IVA des que el crèdit es declara incobrable, incloent-hi un règim transitori perquè es puguin acollir al nou termini els empresaris, els terminis de modificació dels quals no hagin caducat l’1 de gener del 2023.

Regles de localització de serveis

Es modifica l’aplicació de la regla d’utilització o explotació efectiva, que permet la subjecció al territori d’aplicació de l’impost d’aquells serveis que, d’acord amb les regles referents al lloc de realització del fet imposable, s’entenen que s’han fet fora de la comunitat, però l’ús efectiu dels quals es produeix a dins:

• Se suprimeix quan es tracta de serveis entre empresaris en aquells sectors i activitats que generin el dret a la deducció.
• Es manté en sectors que no generen aquest dret, com ara el sector financer i el d’assegurances.
• Se n’amplia l’aplicació als serveis intangibles dels consumidors finals.
• Es manté en el cas dels serveis d’arrendament de mitjans de transport.

Comerç electrònic

S’ha fet una definició més precisa de les regles de localització de les vendes a distància intracomunitàries de béns i del càlcul del límit de 10.000 euros que permet continuar tributant en origen.

Es concreta que, per a l’aplicació del llindar, el proveïdor ha d’estar establert en un únic estat membre i els béns s’han d’enviar des d’aquest estat membre.

Importacions i exportacions

S’inclou en el fet imposable la importació, l’enllestiment del règim de dipòsit diferent del duaner de béns, importats prèviament, i s’aplica l’exempció prevista en l’article 65 LIVA. S’elimina l’esment a la sortida d’àrees exemptes com un espai físic determinat en les operacions assimilades a les importacions.

En l’àmbit de les exempcions, s’afegeix per a les exportacions el supòsit que els béns siguin transportats fora de la comunitat per qui tingui la condició d’exportador, de conformitat amb la normativa duanera; i en les operacions assimilades a les exportacions, no inclouran les exportacions, els lliuraments intracomunitaris o les operacions exemptes pels articles 20 i 20 bis LIVA. Així mateix, s’estableix l’exempció dels serveis prestats per professionals estibadors en nom propi a favor d’empreses estibadores que, d’altra banda, prestin determinats vaixells als titulars de l’explotació; en les situacions de dipòsit temporal i altres situacions, no inclouran les exportacions, les operacions assimilades i les operacions exemptes per l’article 20 LIVA; en els règims duaners i fiscals, s’eliminen els esments al règim de transformació a Duana i s’inclou el règim de zona franca.

Per al càlcul de la base imposable de les importacions, s’inclou el cas de béns que abandonin el règim de dipòsit diferent del duaner quan determini el fet imposable d’importació.

I s’inclou en la liquidació de l’IVA de les importacions el supòsit que la declaració duanera es presenti en un altre estat membre i, en aquest cas, es basarà en la informació rebuda d’aquest estat.

Model 303

Se suprimeix la presentació en paper del model 303 i s’inclouen noves caselles per a habilitar la declaració individualitzada dels nous tipus impositius del 5 % i 0 % .

IMPOST DE SOCIETATS

Tipus impositius

S’introdueix un tipus de gravamen reduït del 23 % per a les entitats que presentin un import net de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior inferior a 1 milió d’euros.

Les empreses emergents tributaran en el primer període impositiu en què, tenint aquesta condició, la base imposable resulti positiva i en els tres següents, sempre que mantinguin la condició citada al tipus del 15 %. A més, aquestes empreses podran sol·licitar l’ajornament del deute tributari corresponent als dos primers períodes impositius, en els quals la base imposable de l’impost sigui positiva, amb dispensa de garanties, per un període de 12 i 6 mesos, respectivament, sense que es puguin ajornar les autoliquidacions complementàries. Tampoc tenen l’obligació d’efectuar els pagaments fraccionats.

S’ha publicat una directiva al Consell de la Unió Europea, per mitjà de la qual s’aprova un tipus impositiu efectiu mínim per a grups d’empreses multinacionals i grups nacionals de gran magnitud que arribin al llindar anual d’almenys 750 milions d’euros d’ingressos consolidats. Els estats membre hauran d’aplicar aquest tipus als exercicis fiscals a partir del 31-12-2023.

Compensació de bases imposables negatives

Com a mesura temporal en el règim de consolidació fiscal, s’estableix una limitació a la compensació de pèrdues el 2023. Per determinar la base imposable consolidada del grup no s’inclourà el 50 % de les bases imposables negatives individuals de les entitats del grup. Aquest percentatge es podrà compensar els anys successius.

Deduccions

En la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles i estrangeres, s’incrementen els límits de la deducció fins als 20.000.000 d’euros. En les sèries, la deducció es determinarà per episodi i el límit serà de 10.000.000 d’euros. Es pot aplicar la deducció al contribuent que finança els costos de la producció de produccions espanyoles, quan les quantitats s’aportin en qualsevol fase de la producció.

Els autònoms amb persones al seu càrrec podran practicar la deducció per contribucions a sistemes de previsió social empresarial (article 38 LIS), en els termes previstos en la LIRPF.

Amortitzacions

Es permet l’amortització accelerada de vehicles nous (FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV), multiplicant per 2 el coeficient d’amortització màxim previst en les taules, sempre que afectin activitats econòmiques i entrin en funcionament en els períodes impositius que s’iniciïn els anys 2023, 2024 i 2025.

Es regula també, en la Llei de l’impost de societats, la llibertat d’amortització en inversions que facin servir energia procedent de fonts renovables. La quantia màxima de la inversió que es podrà beneficiar del règim de llibertat d’amortització serà de 500.000 euros, i l’entrada en funcionament de les noves instal·lacions s’haurà de produir l’any 2023.

Règim especial de les illes Balears

En la LPGE 2023, es regula un nou règim fiscal especial de les illes Balears per als períodes impositius que s’iniciïn entre l’1-1-2023 i el 31-12-2028, en els quals es preveu una reserva per a inversions a les illes Balears i un règim especial per a empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres. Es podrà aplicar als contribuents de l’IRPF que determinin el rendiment net de la seva activitat econòmica, mitjançant el mètode d’estimació directa.

PROCEDIMENTS TRIBUTARIS

Ajornaments i fraccionaments de deutes i de sancions tributàries estatals en situacions preconcursals per l’AEAT: els deutes i les sancions tributàries estatals que puguin ser objecte d’ajornament o fraccionament, d’acord amb l’article 65 LGT i que es trobin en període voluntari o executiu, es podran ajornar o fraccionar, amb la sol·licitud prèvia de tributari obligat, quan la seva situació economicofinancera li impedeixi, de manera transitòria, efectuar el pagament en els terminis establerts, en cas que el deutor hagi comunicat al jutjat competent l’obertura de negociacions amb els seus creditors, i sempre que el pla de reestructuració no s’hagi formalitzat en instrument públic, ni s’hagi aprovat el pla de continuació, ni declarat el concurs, ni obert el procediment especial per a microempreses.

Es permet la cessió de dades amb transcendència tributària per a la col·laboració en la prevenció del delicte fiscal i les mesures oportunes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos que afectin els interessos financers de la UE.

Els promotors dels productes paneuropeus de pensions individuals estan obligats a subministrar informació sobre les aportacions a sistemes de previsió social.

Els estrangers que vulguin invertir en empreses emergents espanyoles i no resideixin a Espanya hauran de sol·licitar a l’AEAT espanyola un NIF, però no estaran obligats a obtenir un NIE; si el document notarial del representant que sol·liciti el NIF s’ha emès a l’estranger, no s’exigirà que se n’adeqüi el contingut a l’ordenament jurídic espanyol.

NOUS IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables

Aquest nou impost afecta la fabricació, importació o adquisició intracomunitària dels envasos que, tot i que contenen plàstic, no són reutilitzables, així com productes plàstics semielaborats destinats a la fabricació d’envasos (preformes o làmines de termoplàstic) i altres productes plàstics que en permetin el tancament, la comercialització o la presentació.

No serà contribuent de l’impost qui, a partir dels productes semielaborats, confereixi la forma definitiva a l’envàs o hi incorpori altres elements de plàstic que ja siguin gravats, com poden ser els tancaments. I tampoc es gravarà la quantitat de plàstic reciclat continguda en productes que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost.

La base imposable de l’impost estarà constituïda per la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en quilograms, continguda als productes objecte de l’impost, amb un tipus impositiu de 0,45 euros per quilogram.

S’estableix un règim sancionador específic per infraccions, com ara la falta d’inscripció en el Registre territorial de l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables, la falta de nomenament d’un representant pels contribuents no establerts en aquest territori, la falsa o incorrecta certificació per l’entitat degudament acreditada, de la quantitat de plàstic reciclat, l’ús indegut d’exempcions o la incorrecta consignació en la factura o en el certificat de les dades.

Per a la declaració, s’aproven els models 592 «Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació» i A22 «Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Sol·licitud de devolució». La presentació es farà per internet i amb liquidació trimestral (mensual per a contribuents amb un període de liquidació de l’IVA mensual), els 20 primers dies naturals següents al dia que finalitza el període de liquidació (o al dia que finalitza el trimestre en què es produeixin els fets que motiven la sol·licitud de devolució, per a l’A22). En cas de domiciliació bancària, el termini serà des del dia 1 fins al dia 15 del mes següent.

Impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus

Aquest impost ha estat cedit a les comunitats autònomes.

El fet imposable recau sobre el lliurament de residus per a eliminar-los en abocadors o per a l’eliminació o la valorització energètica en instal·lacions d’incineració o de coincineració, tant si són de titularitat pública com privada, amb determinades exempcions.

La base imposable està constituïda pel pes dels residus dipositats als abocadors, incinerats o coincinerats, a la qual s’apliquen uns tipus impositius, que varien en funció del tipus d’instal·lació de tractament i del tipus de residu.

La manca d’inscripció en el Registre territorial de l’impost sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus constituirà una infracció greu, sancionada amb multa pecuniària fixa de 1.000 euros.

L’impost es meritarà quan es faci el dipòsit dels residus a l’abocador o en el moment de la incineració o la coincineració dels residus a les instal·lacions.

S’aprova el model 593 per a l’autoliquidació de l’impost, que es tramitarà per internet els 30 primers dies naturals següents al dia que finalitza el període de liquidació, que coincidirà amb el trimestre natural. En cas de domiciliació bancària, el termini serà des del dia 1 fins al dia 25.

NOUS GRAVÀMENS TEMPORALS

Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes

Aquest impost es configura com a complementari de l’impost sobre el patrimoni, per a gravar els patrimonis nets de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros, es merita el 31 de desembre de cada any i s’aplicarà en els 2 primers exercicis en els quals es meriti a partir del 29-12-2022 (s’abonaran, per tant, els anys 2022 i 2023).

En el supòsit d’obligació personal, la base imposable es reduirà, en concepte de mínim exempt, en 700.000 euros.

S’aprova una escala de tipus impositius en què es grava amb tipus de l’1,7 %, el 2,1 % i el 3,5 %, en funció de la quantia del patrimoni.

Quan la suma de les quotes íntegres de l’IRPF, l’impost sobre el patrimoni i l’impost de solidaritat superi el 60 % de la base imposable de l’IRPF, es reduirà la quota de l’impost de solidaritat fins que s’arribi a aquest límit. No obstant això, aquesta reducció no podrà superar el 80% de la quota de l’impost de solidaritat prèvia a aquesta reducció.

Es deduirà la quota de l’impost sobre el patrimoni efectivament satisfeta de la quota resultant.

Gravamen temporal energètic

L’obligació de pagament neix l’1 de gener dels anys 2023 i 2024, i s’ha de satisfer els primers 20 dies naturals del mes de setembre d’aquest any.

Estaran obligats al pagament els denominats operadors principals, d’acord amb la Resolució, del 10 de desembre de 2020, i la Resolució, del 16 de desembre de 2021, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, així com les persones o entitats que desenvolupin a Espanya activitats de producció de cru de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament de petroli i que generin, l’any anterior al del naixement de l’obligació de pagament de la prestació, almenys el 75% del seu volum de negocis a partir d’activitats econòmiques en l’àmbit de l’extracció, la mineria, el refinat de petroli o la fabricació de productes de coqueria, amb determinades exempcions.

L’import de la prestació que cal satisfer per cada obligat al pagament serà el resultat d’aplicar el percentatge del 1,2 % a l’import net de la xifra de negocis de l’any natural anterior al del naixement de l’obligació de pagament que figuri en el compte de pèrdues i guanys. Si l’obligat forma part d’un grup fiscal que tributi en règim de consolidació, el percentatge anterior s’aplicarà sobre l’import net de la xifra de negocis d’aquest grup fiscal, al qual es restarà la quantia del pagament anticipat que s’hagi ingressat.

Gravamen temporal d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit

L’obligació de pagament neix l’1 de gener dels anys 2023 i 2024, i s’ha de satisfer els primers 20 dies naturals del mes de setembre d’aquest any.

Estaran obligats al pagament les entitats i els establiments financers de crèdit que tinguin un import d’ingressos per interessos i comissions, corresponent a l’any 2019, igual o superior a 800 milions d’euros. Si formen part d’un grup fiscal en consolidació fiscal en l’impost de societats, haurà de satisfer el gravamen temporal l’entitat que representi aquest grup fiscal.

Ni la prestació ni el pagament anticipat són deduïbles en l’impost de societats, ni podran ser objecte de repercussió econòmica, ja que l’incompliment d’aquesta obligació es considera una infracció molt greu, que se sancionarà amb multa pecuniària proporcional del 150 % de l’import repercutit.

L’import de la prestació que ha de satisfer cada obligat al pagament serà el resultat d’aplicar el percentatge del 4,8 % a la suma del marge d’interessos i dels ingressos i les despeses per comissions que figurin en el compte de pèrdues i guanys, corresponent a l’any natural anterior al de naixement de l’obligació de pagament.

Segons l’Ordre HFP/311/2023, s’eleva de 30.000,00 euros a 50.000,00 euros el límit exempt de l’obligació d’aportar garantia en les sol·licituds d’aplaçament o fraccionament de pagament dels deutes de dret públic a partir del pròxim 15 d’abril de 2023.

L’Agència Tributària ha publicat les dues instruccions relacionades amb l’Odre:

La Instrucció 1/2023, sobre les garanties necessàries per la concessió d’aplaçaments i fraccionaments de pagament, i la suspensió dels actes administratius objecte de recurs i reclamació, que substitueix a l’actual Instrucció 4/2015 de 31 de juliol; i la Instrucció 2/2003, sobre gestió d’aplaçaments i fraccionament de pagament, que substitueix a l’actuació Instrucció 1/2017 de 18 de gener.

Ambdues instruccions entren en vigor el dia 15 d’abril de 2023, essent d’aplicació a les sol·licituds d’aplaçament i fraccionament i suspensió presentades a partir de la citada data.