compta-1 archivos - Pàgina 3 de 4

Circular: novetats rellevants en matèria de gasoil professional incloses en el nou reial decret – llei 20/2022

El nou Reial Decret-llei 20/2022 ha entrat en vigor amb efectes a partir del dia 01 de gener de 2023, donant resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna i de recolzament a la reconstrucció de l’illa de La Palma i altres situacions de vulnerabilitat.

En matèria d’IVA i impostos especials, les principals mesures introduïdes son:

Mesures en matèria energètica

Es prorroga, fins el 31 de desembre de 2023, l’aplicació del tipus impositiu de l’IVA del 5% a tots els components de la factura d’entrega de gas natural, pellets procedents de biomassa i fusta per llenya utilitzats com a sistema de calefacció.
S’introdueix un nou tipus de recàrrec d’equivalència del 0,625% quan resulti d’aplicació aquest règim especial d’IVA en la venda dels productes mencionats a l’apartat anterior per comerciants minoristes.
Es prorroga l’aplicació del tipus impositiu del 5% d’IVA a determinats subministres d’energia elèctrica fins el 31 de desembre de 2023 per reduir la factura elèctrica de les llars.
Es prorroga fins a 31 de desembre de 2023 l’aplicació del tipus impositiu del 0,5% de l’Impost Especial sobre l’Electricitat.
Es prorroga la suspensió temporal, fins a 31 de desembre de 2023, de l’Impost sobre el Valor de la Producció de l’Energia Elèctrica.

Mesures per contenir el preu del cistell de la compra

S’ha aprovat la rebaixa del 4% al 0% d’IVA dels productes bàsics d’alimentació. Aquests productes son els que es detallen a continuació:

El pa comú, així com la massa de pa comuna congelada i el pa comú congelat destinats exclusivament a l’elaboració de pa comú.
Les farines panificables.
Els següents tipus de llet produïda per qualsevol espècie animal: natural, certificada, pasteuritzada, concentrada, desnatada, esterilitzada, UHT, evaporada i en pols.
Formatges.
Ous.
Fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals, que tinguin la condició de productes naturals d’acord amb el Codi Alimentari i les disposicions dictades pel seu desenvolupament.

Per tots aquests productes, mentre es mantingui el tipus impositiu d’IVA al 0%, el tipus de recàrrec d’equivalència aplicable a aquestes operacions serà del 0%.

En cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març sigui inferior al 5,5%, el tipus d’IVA dels productes mencionats tornarà a ser del 4% a partir del dia 1 de maig de 2023. El recàrrec d’equivalència serà del 0,5%, en aquest cas.

Igualment, es minora el tipus impositiu de l’oli d’oliva, llavors i pastes alimentàries del 10% actual al 5%.

Per aquests productes, el recàrrec d’equivalència serà del 0,625% mentre es mantingui aquesta mesura.

Novament, en cas que la taxa interanual de la inflació subjacent del mes de març sigui inferior al 5,5%, el tipus d’IVA dels productes mencionats tornarà a ser del 10% a partir del dia 1 de maig de 2023. El recàrrec d’equivalència serà del 1,4%, en aquest cas.

Totes aquestes reduccions s’estableixen de forma temporal i extraordinària des del dia 1 de gener de 2023 i fins el dia 30 de juny de 2023, subjectes a l’evolució anual de la taxa interanual de la inflació subjacent en els termes comentats.

Mesures en l’àmbit de la crisis sanitària provocada per la COVID-19

Es manté l’aplicació del tipus impositiu del 4% d’IVA a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de les mascaretes quirúrgiques d’un sol ús, fins el 30 de juny de 2023.

Es prorroga l’aplicació del tipus impositiu del 0% a les entregues, importacions i adquisicions intracomunitàries de determinats béns i prestacions de serveis necessaris per combatre els efectes del SARS-CoV-2, així com a efectes del règim especial del recàrrec d’equivalència.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

04/01/2023

Circular: novetas rellevants en matèria d’Iva i impostos especials incloses en el nou reial decret-llei 20/2022

By compta1Servei fiscal

La nova normativa amplia el termini de bonificació fins el mes de juny del carburant només pel transport professional per carretera.

Durant els mesos de gener, febrer i març de 2023 es contempla un descompte de 20 cèntims per litre de combustible consumit.

Durant els mesos d’abril, maig i juny de 2023, la bonificació serà de 10 cèntims per litre de combustible consumit.

El text recull dos mecanismes per calcular i abonar les ajudes de 20 i 10 cèntims d’euros per litre als transportistes en funció de si tenen dret o no a la devolució parcial de l’impost sobre hidrocarburs.

En el cas de les empreses beneficiàries de la devolució del gasoil professional, l’ajuda s’abonarà al finalitzar cada mes d’aplicació de la mesura, juntament a la devolució parcial de l’impost d’hidrocarburs i es calcularà en funció dels litres consumits i pagats amb les targetes de gasoil professional, entre altres sistemes.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

02/01/2023

Novetats fiscals aplicables el 2022

By compta1Servei fiscal

Amb uns senzills quadres explicatius, aquest article pretén oferir una visió global de totes las novetats fiscals per a aquest any. Les modificacions indicades en l’esquema tenen efectes durant tot el 2022, tret d’aquelles en què s’indica una data diferent. A més, com a informació addicional, s’esmenta la norma reguladora on es troba legislada i, entre parèntesis, la norma modificadora.

Els tipus de gravamen en societats, IVA i no residents; la reducció per plans de pensions i deduccions temporals en IRPF; els canvis en els models d’autoliquidacions i en informatives; el nou epígraf de l’IAE; les bonificacions en impostos locals i més mesures que es recullen en la LPGE i altres normes són les novetats que cal destacar en l’esquema que presentem tot seguit.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

17/03/2022

Reforma de les pensions 2022

By compta1Servei laboral

Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions (BOE nº 312 de 29 de desembre de 2021)

Entrada en vigor: 1 de gener de 2022.

Amb aquesta norma, es modifica el text refós de la Llei general de la Seguretat Social i es recullen les principals recomanacions del Pacte de Toledo, que també s’integren en el component 30 del Pla de recuperació, transformació i resiliència.

1. Revaloració de les pensions (modificació de l’article 58 LGSS)

Es deroga el factor de sostenibilitat introduït per la Llei 23/2013, 23 de desembre, que se substitueix pel nou mecanisme d’equitat intergeneracional; amb aquesta finalitat, es modifica l’article 58 de la LGSS en el qual es recupera la garantia del poder adquisitiu mitjançant una actualització de les pensions en funció de la inflació de l’exercici anterior.

L’1 de gener de cada any s’incrementaran les pensions d’acord amb la inflació mitjana anual registrada l’exercici anterior. El 2022, la pujada serà del 2,5 % (valor mitjà interanual) per a les pensions contributives. En el cas que es produeixi un any d’IPC negatiu, la quantia de les pensions quedarà inalterada. Amb aquest nou mecanisme es dona compliment a la recomanació 2a del Pacte de Toledo, per garantir el manteniment del poder adquisitiu de les pensions, i es corregeix definitivament la fórmula introduïda el 2013, l’aplicació de la qual estava suspesa des del 2018.

El mateix s’estableix per als pensionistes de classes passives, amb la modificació de l’article 27 i de la disposició addicional 17a del Reial decret legislatiu 670/1987, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de Llei de classes passives de l’Estat.

2. Mesures d’accés a la pensió de jubilació

S’hi incorporen diverses mesures dirigides a acostar voluntàriament l’edat efectiva a l’edat ordinària de jubilació. En aquest sentit, es fixen quatre vies d’actuació:

a) Jubilació anticipada

Es premien les carreres llargues de cotització, establint una millora de les pensions de jubilació anticipada causades a partir de l’1-1-2002, amb efectes des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, els destinataris de la qual seran els pensionistes que hagin accedit a la jubilació anticipada amb 44 anys i 6 mesos de cotització.

— Jubilació anticipada voluntària

Els coeficients passen a ser mensuals per donar més flexibilitat als futurs pensionistes i fomentar el desplaçament voluntari de l’edat d’accés a la jubilació, amb un tractament més favorable a les carreres de cotització més llargues. A més, els coeficients reductors relacionats amb l’avançament de l’edat de jubilació s’aplicaran sobre la quantia de la pensió i no sobre la base reguladora d’aquesta, com fins ara (nova redacció de l’article 208.1 i 2 LGSS). No obstant això, s’admet l’aplicació dels coeficients reductors corresponents a la jubilació per causa no imputable al treballador en cas de percepció del subsidi de desocupació amb una antelació d’almenys 3 mesos (nou apartat 3 de l’article 208 LGSS).

D’altra banda, amb la finalitat de reforçar l’equitat, els coeficients reductors aplicables a aquesta modalitat de pensió s’aplicaran sobre la quantia d’aquesta, respectant la limitació màxima a què es refereix l’article 57 LGSS, si bé aquesta modificació es farà de manera progressiva al llarg d’un període de 10 anys (nova redacció article 210.3 i nova disposició transitòria 34a LGSS).

— Jubilació anticipada involuntària

Es milloren dos aspectes: d’una banda, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals; i, d’una altra, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en què el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres.

A les causes d’extinció contractual que donen dret a l’accés a aquesta modalitat de jubilació, esmentades en l’article 207.1.d LGSS, s’afegeixen ara la resta de causes extintives per raons objectives, així com la resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos en els articles 40.1, 41.3, 49.1.m i 50 ET. A més, s’estableixen coeficients mensuals, en lloc de trimestrals i, en relació amb els dos anys immediatament anteriors a l’edat de jubilació ordinària, s’apliquen en la determinació de la pensió de jubilació anticipada involuntària els mateixos coeficients que en la modalitat voluntària en aquells supòsits en els quals el nou coeficient és més favorable que el fins ara vigent, entre d’altres. Finalment, es rebaixa el coeficient reductor corresponent a cadascun dels sis mesos previs a l’edat de jubilació ordinària, respecte dels establerts per al cas de jubilació voluntària (nova redacció de l’article 207 LGSS).

D’acord amb la disposició addicional 1a d’aquesta Llei, es crea un complement econòmic per als qui hagin accedit a la jubilació de forma anticipada entre l’1-1-2002 i el 31-12- 2021 en determinats suposats de llarg període de cotització i, si és el cas, baixa quantia

— Jubilació anticipada per raó de l’activitat

Es porta a terme una revisió del procediment del reconeixement de coeficients reductors per edat, que ara regula per separat aquests supòsits respecte d’aquells altres en què l’avançament de la jubilació deriva de la situació de discapacitat del treballador; es modifica la legitimació a l’hora d’instar l’inici del procediment; es fa una remissió al que reglamentàriament es determini, en el marc del diàleg social, respecte dels indicadors que acreditin la concurrència de circumstàncies objectives que justifiquin l’aplicació d’aquests coeficients; es crea una comissió encarregada d’avaluar i, si és el cas, d’instar l’aprovació dels corresponents decrets de reconeixement de coeficients reductors, i, finalment, es preveu l’establiment d’un procediment per a la revisió dels coeficients reductors d’edat, amb una periodicitat de deu anys (nova redacció de l’article 206 LGSS).

— Jubilació anticipada en cas de discapacitat

Es regula en el nou article 206 bis LGSS. L’edat mínima d’accés a la pensió de jubilació establerta en l’article 205.1.a LGSS podrà ser reduïda en el cas de persones amb discapacitat en un grau igual o superior al 65 %, d’acord amb el reial decret acordat a proposta del titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, o també en un grau de discapacitat igual o superior al 45%, sempre que, en aquest últim supòsit, es tracti de discapacitats reglamentàriament determinades. L’aplicació dels corresponents coeficients reductors de l’edat en cap cas donarà lloc que l’interessat pugui accedir a la pensió de jubilació amb una edat inferior a 52 anys. Aquests coeficients reductors de l’edat de jubilació no es tindran en compte, en cap cas, a l’efecte d’acreditar el que s’exigeix per a accedir a la jubilació parcial, als beneficis establerts en l’article 210.2 LGSS i a qualsevol altra modalitat de jubilació anticipada.

b) Jubilació demorada

S’afavoreix l’ús d’aquesta fórmula mitjançant la substitució de l’incentiu únic fins ara establert per la possibilitat que l’interessat opti entre l’obtenció d’un percentatge addicional del 4 % per cada any complet de treball efectiu que acrediti amb posterioritat al compliment de l’edat de jubilació —percentatge addicional que se sumarà al que correspongui d’acord amb el nombre d’anys cotitzats i s’aplicarà a la base reguladora respectiva, a l’efecte de determinar la quantia de la pensió— o una quantitat a tant alçat per cada any complet de treball efectiu acreditat i cotitzat entre la data de compliment de l’edat de jubilació i la del fet causant de la pensió; o una combinació de les dues opcions anteriors.

També s’estableix l’exoneració de cotitzar per contingències comunes, excepte per incapacitat temporal, a partir del compliment de l’edat ordinària de jubilació que correspongui (nova redacció de l’article 152 LGSS). Aquesta opció s’estén també als pensionistes del règim de classes passives.

I, com a mesura més destacable, es reforcen significativament els incentius, que passen a ser de tres tipus per cada any de demora (nova redacció article 210.2 LGSS):

• Un percentatge addicional del 4 %.

• Una quantitat a tant alçat en funció de la quantia de la pensió (que pot arribar a 12.000 euros) i premiant les carreres de cotització més llargues.

• Una combinació de totes dues opcions.

c) Jubilació activa

Per a accedir a aquesta modalitat de jubilació s’exigeix el transcurs d’almenys un any des del compliment de l’edat ordinària de jubilació (nova redacció article 214 LGSS).

d) Jubilació forçosa

S’inclou la prohibició de clàusules convencionals que prevegin la jubilació forçosa del treballador a una edat inferior als 68 anys, així com la reducció del 75 % de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes durant la situació d’incapacitat temporal dels treballadors que hagin complert 62 anys d’edat (nova redacció de l’article 144.4 LGSS).

e) Jubilació dels autònoms

Amb la modificació de l’article 311 LGSS, que remet directament a l’article 205.1.a LGSS per a la cotització a aquest règim especial a partir de l’edat de jubilació, és a dir, haver complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries. Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’equiparin a aquests les seves fraccions.

3. Novetats en la pensió de viduïtat de les parelles de fet

Es dona una nova redacció a l’article 221 LGSS, que simplifica els requisits per a accedir-hi: s’elimina el requisit de dependència econòmica, i, amb fills en comú, desapareix el requisit de convivència de cinc anys. Com a novetat, s’hi afegeix un nou apartat 3 en el qual s’estableix la possibilitat d’accedir a aquesta pensió en el cas que s’hagin separat i un d’ells mori amb posterioritat. A més, també es tindrà accés a la prestació temporal de viduïtat si es va inscriure en el registre corresponent amb una antelació mínima de dos anys respecte de la data de la defunció del causant (nova redacció de l’article 222 LGSS). Es modifica l’article 223 LGSS en relació amb la compatibilitat i extinció d’aquesta pensió.

També s’hi afegeix una nova disposició addicional 40a LGSS en la qual es regulen els supòsits excepcionals d’accés a la pensió de viduïtat de les parelles de fet.

A més, s’assumeix la jurisprudència del Tribunal Suprem i s’hi permet l’accés a les víctimes de violència de gènere sense convivència actual (article 221.3 LGSS, últim paràgraf).

També els serà aplicable la nova disposició transitòria 34a LGSS d’aplicació gradual de coeficients reductors de l’edat de jubilació segons el que es preveu en l’article 210.3 quan la pensió superi el límit establert per a l’import de les pensions (nova redacció de l’article 318.d LGSS).

4. Modificació de l’Estatut dels Treballadors

Es modifica la disposició addicional 10a.1 ET en relació amb les clàusules dels convenis col·lectius referides al compliment de l’edat ordinària de jubilació, que podran possibilitar l’extinció del contracte de treball pel compliment pel treballador d’una edat igual o superior a 68 anys, sempre que compleixin els requisits que recull aquesta.

A més, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, s’afegeix un apartat 2 a aquesta disposició: el límit establert en la disposició addicional 10a.1 ET podrà rebaixar-se fins a l’edat ordinària de jubilació fixada per la normativa de Seguretat Social quan la taxa d’ocupació de les dones treballadores per compte d’altri afiliades a la Seguretat Social en alguna de les activitats econòmiques corresponents a l’àmbit funcional del conveni sigui inferior al 20% de les persones ocupades en aquestes.

Aquesta disposició addicional 10a ET només s’aplicarà als convenis col·lectius subscrits des de l’1-1-2022. En els convenis col·lectius subscrits amb anterioritat a aquesta data, les clàusules de jubilació forçosa podran aplicar-se fins a tres anys després de la finalització de la vigència inicial pactada del conveni en qüestió (nova disposició transitòria 9a ET).

5. Mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI)

El MEI té dos components. El primer consisteix en la reactivació del Fons de Reserva de la Seguretat Social mitjançant una aportació finalista entre 2023 i 2032. L’aportació serà de 0,6 punts percentuals de la cotització per contingències comunes, repartit entre l’empresa i el treballador amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials i actuarà com a «vàlvula de seguretat» del sistema a partir del 2033.

En el cas que no es donés una desviació de la senda de despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà l’ús dels recursos del fons de reserva per a reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions. En el cas que a partir del 2033 s’apreciés en els Informes d’Envelliment (Ageing Report) de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions al 2050 respecte de l’informe del 2024 (que s’usarà com a referència), s’utilitzarà aquest Fons, amb un límit de disposició anual del 0,2 % del Producte Interior Brut (PIB). Si la disposició d’actius del Fons de Reserva no fos suficient, el Govern negociarà amb els interlocutors socials perquè s’elevi al Pacte de Toledo, d’acord amb les seves recomanacions, una proposta que, de forma equilibrada, es dirigeixi bé a reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB, bé a incrementar el tipus de cotització o altres fórmules alternatives per a augmentar els ingressos (disposició final 4a Llei 21/2021).

6. Reforç del sistema

Pel que fa a l’enfortiment de l’estructura d’ingressos del sistema, el text estableix que la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat preveurà anualment una transferència de l’Estat al pressupost de la Seguretat Social per al finançament de diversos conceptes que permetin culminar la separació de fonts en compliment de la recomanació 1a del Pacte de Toledo de 2020. Aquesta transferència ja s’incloïa en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 i s’amplia en els del 2022 (nova redacció de la disposició addicional 32a LGSS).

Amb la nova disposició addicional 39a LGSS, el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives es comprometen a fer una avaluació periòdica, cada 5 anys, dels efectes de la revaloració anual de la qual es donarà trasllat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo. En cas que s’observés alguna desviació, aquesta avaluació incorporarà una proposta d’actuació per a preservar el manteniment del poder adquisitiu de les pensions.

A més, en compliment de la recomanació 8a del Pacte de Toledo, la llei es refereix a la creació de l’Agència Estatal de la Seguretat Social, amb el compromís de presentar un projecte de llei en un termini de sis mesos, entre altres punts (disposició final 3a Llei 21/2021).

Finalment, l’anomenada «clàusula de salvaguarda» es manté en la seva regulació actual amb caràcter indefinit.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

16/03/2022

Reforma laboral: aspectes més notables del Reial decret llei 32/2021

By compta1Servei laboral

a reforma laboral va entrar en vigor el dia 31 de desembre, amb caràcter general, si bé amb algunes particularitats relatives, bàsicament, a les noves modalitats contractuals.

REORDENACIÓ DE LES MODALITATS CONTRACTUALS

1. Recuperació de la primacía del contracte indefinit

Desapareix de l’ET l’esment que s’incloïa en l’article 15.1 i que establia que el contracte de treball «podrà concertar-se» per temps indefinit o per una durada determinada. D’aquesta manera, a partir d’ara el contracte de treball «es presumeix» concertat per temps indefinit (article 15.1 ET).

2. Es redueix la contractació temporal «ordinària»

Es mantenen només dues modalitats contractuals generals: contractes estructurals (l’antic «eventual») i contractes formatius. Per tant, desapareix del nostre ordenament el contracte d’obra i servei que permetia tenir fins a tres anys, o quatre si el conveni ho autoritzava, un treballador sota aquesta modalitat temporal.

3. Objecte de la contratació temporal

Es reordena i s’endureix la redacció justificativa de l’objecte de la contractació temporal que se subscrigui, molt especialment en els contractes temporals estructurals.

4. Contractes d’obra i servei, eventualitat, interinitat i formació vigents amb l’anterior regulació

Es mantenen els contractes de les modalitats «antigues» (obra i servei, eventualitat, interinitat o formació) que estiguin vigents el dia de la publicació fins a la finalització de la seva durada màxima, en atenció a la regulació anterior. S’estableix una «vacatio legis» o moratòria de 3 mesos, és a dir, fins al 31 de març, per a l’entrada en vigor dels nous contractes de substitució i de caràcter formatiu.

5. Règim transitori per a contractes d’obra i servei i eventuals celebrats entre el 31-12-2021 i el 30-3-2022

S’estableix un règim transitori per a aquells contractes d’obra i servei i eventuals per circumstàncies de la producció celebrats des del 31-12-2021 fins al 30-3-2022. Aquests es regiran per la normativa legal o convencional vigent en el moment de la seva concertació, si bé no podran tenir una durada superior a 6 mesos.

6. Nous contractes estructurals

Podran formalitzar-se per dues causes diferents: per circumstàncies de la producció i per substitució d’una persona treballadora (l’antic d’«interinitat», que canvia de nom.)

a) Contracte estructural per circumstàncies de la producció (article 15.2 ET)

Aquest contracte obeirà a increments ocasionals imprevisibles de la producció o oscil·lacions de la demanda, quan això creï un desajustament temporal entre l’ocupació estable disponible i el que realment es requereixi amb l’augment de l’activitat. Entre aquests desajustaments expressament es destaquen aquells que derivin de les vacances anuals.

La seva durada màxima serà de 6 mesos ampliables a 12, exclusivament via negociació en conveni sectorial. Amb una sola pròrroga si inicialment el contracte s’hagués concertat per durada inferior a la màxima.

Aquesta contractació podrà usar-se també per a cobrir situacions ocasionals, previsibles o regulars de curta durada: campanyes de Nadal, campanyes del camp i qüestions anàlogues. No obstant això, se’n limita la durada a un màxim de 90 dies a l’any no consecutius per treballador. La previsió anual d’aquestes contractacions haurà de ser coneguda per la representació dels treballadors l’últim trimestre de l’any anterior.

b) Contracte per substitució de persona treballadora (article 15.3 ET)

Es formalitzarà per a substituir treballadors amb reserva del lloc de treball (IT, maternitats, paternitats, excedències, etc.) o per a cobrir la jornada reduïda per causa legal o convencional (antiga interinitat per substitució.)

En el contracte s’haurà d’indicar clarament, com ja passava fins ara, la persona substituïda i la causa. S’estableix un termini màxim de 15 dies en què substitut i substituït puguin solapar la prestació de serveis al començament del contracte de substitució per a garantir l’acompliment adequat del lloc.

De la mateixa manera, la modalitat es manté per a la cobertura de vacants durant un procés de selecció (antiga interinitat per vacant.) En aquest supòsit, la durada d’aquesta modalitat temporal no podrà excedir de tres mesos.

7. Encadenament de contractes

Vinculat amb aquestes modalitats contractuals, es redueix la durada de l’encadenament o concatenació de contractes per a considerar una persona fixa a 18 mesos en un període de 24 mesos. Recordem que, abans de la reforma, aquests límits se situaven en 24 mesos dins d’un període de 30 mesos (article 15.5 ET).

8. Contractes de durada determinada inferior a 30 dies

Es penalitzen amb encariment de la cotització social els contractes de durada determinada inferior a 30 dies, excloent-ne els contractes de substitució i règims especials agraris, treballadors de la llar i mineria del carbó. Concretament, aquests contractes tindran una cotització addicional a càrrec de l’empresari d’uns 26 euros el mes que es donin de baixa. Aquest càlcul s’obté multiplicant per 3 la quota resultant d’aplicar, a la base mínima diària de cotització del grup 8 del RGSS per contingències comunes (37,53 euros), el tipus general de cotització a càrrec de l’empresa per a la cobertura d’aquestes contingències (23,60 %).

9. Increment de sancions ITSS

Es preveuen noves infraccions en el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS), en matèria de contractació temporal, actuacions de caràcter fraudulent pels qui implementen mesures de flexibilitat interna o en matèria d’empreses de treball temporal.

Un increment important de les sancions per part de la Inspecció de Treball en cas de frau en la contractació temporal i imposició de multes per cada contracte fraudulent formalitzat a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei i no en conjunt com es feia fins ara. Les sancions es fixen de la manera següent:

— Grau mínim: passen dels 750 euros actuals a entre 1.000 i 2.000 euros.

— Grau mitjà: passen dels 1.000 euros a un ventall, segons la gravetat, d’entre 2.001 i 5.000 euros.

— Grau màxim: actualment es trobava en 7.500 euros, i passa a un ventall d’entre 5.001 i 10.000 euros.

10. Contractes formatius

Se’n reforça la definició i la causalitat, i s’hi distingeixen dues modalitats:

a) Contracte de formació dual o en alternança treball–formació (antic contracte de formació-aprenentatge) (article 11.2 ET)

Es podrà formalitzar amb persones que no disposin de la qualificació professional reconeguda per les titulacions o certificacions professionals exigides per a concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional (l’antic contracte de pràctiques).

No s’estableix límit d’edat per a formalitzar aquesta relació, tret del cas que aquest contracte se subscrigui en el marc de certificats de professionalitat del nivell 1 i 2, i programes del denominat Catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional d’Ocupació. En aquest cas s’estableix un límit de fins a 30 anys.

La durada serà d’un mínim de 3 mesos i d’un màxim de 2 anys, i podrà desenvolupar-se a l’empara d’un sol contracte de forma no continuada, al llarg de diversos períodes anuals, coincidents amb els estudis, tot això previst en el pla o programa formatiu d’aquesta persona.

El temps de treball en l’empresa, que serà compatible amb la formació teòrica al centre corresponent i directament relacionada amb aquesta, no podrà superar el 65% de la jornada prevista en el conveni o legal, durant el primer any, i el 85 % durant el segon any.

La retribució d’aquest col·lectiu de persones treballadores serà la que es regula en el conveni d’aplicació, si bé mai no podrà ser inferior al 60 %, durant el primer any, ni al 75 %, durant el segon, de la quantia recollida en la norma col·lectiva per a la categoria del treballador i les funcions que desenvolupi.

S’exigirà la figura del tutor, ja existent abans de la reforma, que controli, ajudi i vehiculi l’activitat de la persona treballadora durant tota la vida d’aquesta relació.

No és possible el període de prova en aquestes relacions, ni es podran fer hores extra (tret de força major), ni complementàries, ni treball nocturn ni a torns (amb alguna excepció taxada vinculada a raons organitzatives).

b) Contracte per a l’obtenció de pràctica professional (antic contracte en pràctiques) (article 11.3 ET)

Aquest contracte es formalitza per a l’obtenció de la pràctica professional en una empresa adequada al nivell d’estudis obtinguts per la persona treballadora. Aquesta haurà de tenir un títol universitari o títol de grau mitjà o superior, especialista, màster professional i titulacions anàlogues desenvolupades específicament en l’ET a aquest efecte.

S’haurà de subscriure dins dels 3 anys següents a la finalització dels estudis (5 anys per a les persones amb discapacitat). Recordem que abans de la reforma aquests límits s’establien en 5 i 7 anys, respectivament.

— Durada: mínim de 6 mesos i màxim de 12 mesos. Pot haver-hi període de prova de durada no superior a 1 mes, exceptuant el que es disposa en el conveni col·lectiu. No podran fer hores extra, tret d’aquelles per força major.

— Retribució: serà la que reculli el conveni d’aplicació, o si no n’hi ha, la del grup professional i nivell retributiu corresponent a les funcions exercides. En cap cas aquesta retribució podrà ser inferior a la retribució mínima establerta per al contracte formatiu en alternança (60 % / 75 %) ni a l’SMI en proporció al temps efectiu de treball.

11. Foment i potenciació del contracte fix discontinu (article 16 ET)

Aquesta és una de les mesures destacades de la reforma amb la finalitat de desincentivar la contractació temporal. Es tracta d’una modalitat que ja existia en el nostre ordenament, però la nova ordenació pretén generalitzar aquest contracte amb la finalitat última de reduir els contractes temporals.

S’utilitzarà per a la realització de treballs de naturalesa estacional o activitats de temporada. Es possibilita la subscripció d’aquesta modalitat per a contractes o subcontractes, ja siguin mercantils o administratius que, sent previsibles, formin part de l’activitat ordinària de l’empresa. En aquest últim cas, el període de suspensió o d’inactivitat entre contractes o subcontractes, tret de previsió convencional específica, serà de tres mesos.

També s’autoritza les ETT a fer contractes fixos discontinus amb els seus empleats amb la finalitat de cedir-los a les empreses usuàries.

Per a cobrir les vacants que s’estimin necessàries en les empreses, aquestes hauran de traslladar a la representació dels treballadors, al començament de cada exercici un calendari amb les previsions de crides durant tot l’any, i es desenvolupa una nova regulació a les crides per a reprendre aquest tipus d’activitats per a donar-los més seguretat i reforç.

Es reconeixerà tota l’antiguitat del període de la relació laboral i no només dels períodes efectivament treballats. Qüestió aquesta molt rellevant i que modifica criteris anteriors. No obstant aquesta regla general, l’article 12.6 ET deixa oberta una excepció genèrica, i que serà polèmica perquè se’n podran fer interpretacions diverses, en supòsits en què les condicions exigeixin un altre tractament segons la seva naturalesa.

12. Nova ordenació del contracte fix d’obra, que passa a denominar-se formalment «indefinit adscrit a obra»

L’empresa, finalitzada l’obra, oferirà una proposta de recol·locació a la persona treballadora. Si aquesta rebutja l’oferta o és impossible recol·locar-la per motius inherents a aquesta, perquè no hi hagi el lloc adequat, el contracte s’extingirà amb una indemnització equivalent al 7 % calculada sobre els conceptes salarials establerts en les taules salarials del conveni col·lectiu.

Tant la finalització de l’obra com l’extinció de la relació haurà de ser comunicada a la representació legal de les persones treballadores (comitè d’empresa / delegats de personal).

MODIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

1. Recuperació de la ultraactivitat plena dels convenis col·lectius (article 86 ET)

Això suposa que les normes col·lectives es prorrogaran fins que se substitueixin per altres de noves. La ultraactivitat no té límits temporals i el conveni anterior continuarà mantenint-se durant tot el temps que s’allarguin les negociacions entre les parts i fins que se’n pacti un de nou.

2. Prevalença del conveni del sector sobre el conveni d’empresa (article 84.2 ET)

El conveni sectorial recupera la prevalença en matèria salarial i de jornada de treball (nombre d’hores, que realment ja es trobava recollit en l’anterior normativa); és a dir, els convenis d’empresa no podran establir condicions salarials o de jornada laboral inferiors a les previstes en la norma del sector. Es mantindrà en el conveni d’empresa la possibilitat de regular l’horari i la distribució del temps de treball; la planificació anual de les vacances; l’elecció entre abonament o compensació d’hores extra; l’adaptació de la classificació professional o les mesures de conciliació familiar.

Aquesta prioritat aplicativa del conveni sectorial, en la línia indicada, s’aplicarà a aquells convenis col·lectius d’empresa publicats abans de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei una vegada que aquests perdin la seva vigència expressa i, com a màxim, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquest reial decret llei. És a dir, fins al 31-12- 2022.

3. Aplicació del conveni del sector de l’activitat duta a terme en les contractes i subcontractes (article 42.6 ET)

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, aquells contractes i subcontractes que desenvolupin la pròpia activitat de l’empresa principal contractant hauran d’aplicar el conveni sectorial de l’activitat que desenvolupin els seus treballadors, tret que hi hagi un altre conveni sectorial aplicable per a les feines que aquests treballadors portin a terme.

Fonamentalment aquesta modificació normativa està circumscrita, bàsicament, a les denominades empreses multiserveis o «d’outsourcing» que són subcontractades per al desenvolupament d’activitats pròpies de les empreses principals. A partir d’ara, si una empresa d’aquest tipus desenvolupa activitats, per exemple, en una empresa química, haurà d’aplicar als seus treballadors el conveni d’aquest sector, tret que aquesta empresa tingui un conveni propi amb unes condicions en matèria salarial, de jornada, etc., que siguin superiors a les del conveni sectorial esmentat. O, fins i tot, com apuntàvem més amunt, que hi hagi un altre conveni sectorial aplicable a aquestes tasques.

MESURES DE FLEXIBILITAT INTERNA

1. Manteniment per part de les empreses de la possibilitat de modificar condicions de treball i altres mesures de flexibilitat

La redacció de l’article 41 ET que desenvolupa les modificacions substancials de condicions de treball per causes ETOP es manté intacte, i el mateix ocorre amb la mobilitat geogràfica o la inaplicació/«despenjament» del conveni col·lectiu. Per tant, i en la pràctica, les empreses mantenen la potestat intacta de modificar substancialment les condicions laborals en matèries com la jornada, l’horari, el règim de treball, els sistemes de remuneració i la quantia salarial, les funcions dels seus empleats i qüestions anàlogues; sempre, és clar, que hi hagi causes justificatives de la decisió. És a dir, la flexibilitat necessària per a poder autoorganitzar-se en cas de necessitat.

2.Potenciació de la figura dels ERTO vs. els acomiadaments col·lectius (ERO)

S’incorporen a la legislació ordinària, és a dir, addicionalment als ja existents ERTO per força major, els ERTO per limitació o impediment que s’han utilitzat massivament en el període COVID. També pel que fa als beneficis en matèria de cotització vinculats a la realització d’accions formatives i al manteniment de l’ocupació, amb unes quanties que estan per determinar, i de protecció dels treballadors en matèria de desocupació. Es possibilita l’afectació i desafectació de persones treballadores en funció de l’activitat i càrrega de treball de l’empresa

També es flexibilitza la tramitació dels ERTO ETOP, especialment per a les petites empreses. D’aquesta manera, el període de consultes en empreses de menys de 50 treballadors es redueix de 15 a 7 dies.

I s’estableixen exempcions específiques a la cotització a la Seguretat Social sobre l’aportació empresarial per contingències comunes i per conceptes de recaptació conjunta per a aquests ERTO, sempre que les empreses desenvolupin accions formatives amb el personal afectat. Concretament, aquestes exempcions seran: 90 % en els ERTO per força major i en aquells per limitació o impediment y 20 % en els ERTO ETOP.

3. Creació del «Mecanisme RED de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació» (article 47 bis ET)

Es crea una nova modalitat d’ERTO que té per objectiu permetre a les empreses que sol·licitin mesures de reducció de jornada i suspensió de contractes en comptes d’haver d’acudir a mesures més dràstiques quan tinguin problemes organitzatius, productius o econòmics. Aquest ERTO té dues modalitats:

— Cíclic: quan s’apreciï una conjuntura macroeconòmica que aconselli l’adopció d’instruments d’estabilització, amb una durada màxima d’1 any.

— Sectorial: quan en un determinat sector s’apreciïn canvis que generin necessitats de requalificació i de transició professional. En aquest segon supòsit, la durada d’aquesta mesura serà d’un any amb possibilitat de dues pròrrogues de 6 mesos cadascuna (total 24 mesos).

Activació d’aquest mecanisme: no opera de forma automàtica a sol·licitud de les empreses, com passa amb la figura dels ERTO. S’activarà per acord exprés del Consell de Ministres, prèvia informació i consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials.

Una vegada activat el mecanisme, les empreses podran demanar-hi l’adhesió mitjançant el procediment regulat per als ERTO amb consulta prèvia a la representació de les persones treballadores.

Les empreses que rebin autorització per a l’aplicació podran accedir a beneficis en matèria de cotització vinculats al manteniment de l’ocupació i sempre que es desenvolupin activitats formatives amb el personal afectat. En concret, en la modalitat cíclica, durant els primers quatre mesos tindran una exoneració del 60 %; entre el cinquè i el vuitè, del 30 %, i del 20 % a partir del novè. En la modalitat sectorial, seran del 40 % condicionades a la realització d’activitats de formació.

De la mateixa manera, les empreses que contractin persones treballadores incloses en la modalitat sectorial tindran dret a bonificacions en la quota de la Seguretat Social d’un 50 % en el termini de sis mesos.

Durant aquests períodes les persones treballadores percebran el 70 % de la base reguladora durant tota la seva durada (fins a un màxim del 225 % de l’IPREM.)

4. Acomiadaments objectius en el sector públic (derogació de la DA 16a ET)

Aquesta mesura està vinculada a la intenció que les mesures extintives siguin les últimes que s’adoptin amb caràcter general, per la qual cosa es procedeix a l’expressa derogació de la citada disposició addicional que la regulava. Recordem que permetia la possibilitat d’escometre acomiadaments objectius individuals i ERO en l’àmbit dels ens, organismes i entitats que formen part del sector públic d’acord amb l’article 3.1 de la Llei de contractes del sector públic.

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

Aquest mateix real decret llei, en la seva DA 7a, prorroga amb efectes 1 de gener 2022 l’actual SMI vigent de 965 euros/mes previst en el Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, fins que es negociï amb els agents socials un nou increment.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

16/03/2022

La factura electrònica serà obligatòria per a pimes i autònoms

By compta1Servei mercantil

La futura Llei de creació i creixement empresarial té com a finalitat potenciar l’emprenedoria com a factor clau per al desenvolupament econòmic del nostre país. Tal com s’indica en l’exposició de motius, es busca «millorar el clima de negocis, impulsar l’emprenedoria i fomentar l’augment i el volum empresarial, així com el desplegament de xarxes de col·laboració i interacció».

La factura electrònica universal serà el pilar fonamental d’aquesta nova iniciativa legal. Aquest rebut digital encara no està gaire estès a Espanya, i actualment només és obligatori en aquells tràmits en els quals les empreses i els treballadors per compte propi proveeixen o donen serveis a les Administracions públiques.

Economia aprofitarà aquest projecte normatiu per donar resposta a la preocupació manifestada des de Brussel·les per la morositat espanyola en les operacions comercials. La Comissió Europea va donar un ultimàtum al Govern l’any passat perquè posés sota control els retards en els pagaments de les Administracions públiques, sota amenaça de sanció. Cal tenir en compte que els períodes mitjans de pagament espanyols són els més alts d’Europa, si s’atenen les denúncies plantejades des de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat.

Segons el Ministeri, la morositat és una de les principals causes dels problemes de liquiditat i rendibilitat del teixit productiu espanyol, especialment dels autònoms i petits negocis. Per això, l’extensió del rebut digital garantirà la traçabilitat i el control de pagaments entre empreses i treballadors per compte propi. Amb aquesta regulació, es pretén conèixer els terminis efectius de pagament perquè es compleixin en els límits acordats a l’hora de prestar un servei.

En l’actualitat, l’article 1 de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació, i l’article 4 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, imposen l’obligació de la factura electrònica en el marc de la contractació amb el sector públic. És a dir, fins ara, els únics obligats a facturar electrònicament són aquells que mantenen relacions amb el sector públic en els termes que s’indica en el desenvolupament normatiu.

Després d’un tímid impuls dirigit a estendre i fomentar la digitalització del paper, la crisi econòmica del 2008 va derivar en una certa «aturada» en aquesta tendència, amb la idea de no atabalar amb més despeses les empreses i els autònoms.

Els últims anys, la situació ha canviat i nombroses iniciatives espanyoles i europees han donat una nova empenta a l’ús de la factura electrònica. D’aquesta manera, l’article 12 del Projecte de la futura llei Crea i Creix proposa una modificació de la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d’impuls de la societat de la informació. En particular, s’hi introdueix un nou article 1 bis que inclou l’obligatorietat d’emetre factura electrònica. Així:

1. Totes les empreses i autònoms hauran d’expedir i remetre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empreses i autònoms.

2. Les factures electròniques hauran de complir el que disposa la normativa de facturació.

3. Les empreses i autònoms hauran de facilitar l’accés als programes informàtics necessaris perquè els destinataris puguin gestionar les seves factures de manera gratuïta durant el termini general de prescripció de 4 anys.

Pel que fa a l’entrada en vigor o calendari d’implantació d’aquesta obligació, la disposició final cinquena també indica que:

• Per a les empreses i autònoms amb una facturació anual superior a vuit milions d’euros, l’obligació farà efecte l’any de la publicació al BOE.

• Per a la resta de les empreses i autònoms, al cap de tres anys des de la dita publicació al BOE.

És aconsellable que no esgoti els terminis d’implantació i a poc a poc vagi formant-se de cara al futur per a saber com pot configurar les seves factures. En el cas d’aquelles que van destinades a l’Administració, poden elaborar-se amb un programa informàtic gratuït que ofereix el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a la seva pàgina web, i, per a la resta, també es podrà recórrer, tal com expliquen els organismes oficials, a qualsevol programa de facturació a l’ús. En qualsevol cas, aquestes hauran d’anar signades amb el certificat electrònic ja obligatori per a un altre tipus de tràmits, com l’autoliquidació trimestral de l’IVA o la declaració de l’IRPF.

Quins requisits ha de complir una factura electrònica?

La factura electrònica, a més del consentiment del destinatari, ha de complir les condicions següents des de l’expedició i durant tot el període de conservació:

Llegibilitat

La llegibilitat significa que la factura electrònica pugui ser llegida per humans.

No ha de preocupar-se per aquest requisit, ja que ho faciliten els programes informàtics de facturació electrònica o els programes ofimàtics (com els processadors de text). També poden facilitar-la els serveis en línia per Internet.

Autenticitat de l’origen de la factura

Significa que s’ha d’assegurar la identitat del proveïdor dels béns o prestador dels serveis facturats, i la de l’emissor de la factura, si no és el mateix.

Integritat del contingut de la factura

Significa que s’ha de garantir que el contingut de la factura no ha estat modificat.

Com es garanteix l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica?

L’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut d’una factura electrònica es poden garantir amb els mateixos procediments que per a una factura en paper; és a dir, mitjançant controls de gestió que permetin crear la pista d’auditoria fiable que estableixi la connexió necessària entre la factura i el lliurament de béns o prestació de serveis que aquella documenta.

No obstant això, per al cas particular de la factura electrònica la legislació permet tres procediments específics alternatius que avalen igualment l’autenticitat de l’origen i la integritat del contingut. Aquests són:

• La signatura electrònica.

• L’intercanvi electrònic de dades (EDI).

• Altres mitjans validats per l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT).

Quins avantatges té la facturació electrònica?

• Millora de l’eficiència.

• Estalvi de costos.

• Integració amb les aplicacions de gestió internes de l’empresa.

• Optimització de la tresoreria.

• Traçabilitat.

• Reducció de temps de gestió i rapidesa en la presa de decisions.

• Administració i comptabilitat automatitzades.

• Rectificació d’accions errònies.

• Ús eficaç dels recursos financers.

• Fluxos de transaccions agilitats.

Finalment, no hem d’oblidar que la implantació de la factura electrònica es facilitarà amb els recursos previstos per a la digitalització de les pimes en el Pla de Recuperació. En particular, el Programa Digital Toolkit la inclourà entre els productes i serveis subvencionables.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

15/03/2022

Ampliació de capital, adquisició de crèdit i càlcul de l’import net de la xifra de negocis

By compta1Servei comptable

A continuació desenvolupem tres interessantíssimes consultes de comptabilitat pertanyents al BOICAC 127, publicades per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes.

Sobre el tractament comptable d’una ampliació de capital per compensació de deutes

L’Entitat A (cotitzada a la Borsa de Madrid) vol fer una ampliació de capital per compensació de deutes. Les dades de l’operació són les següents:

a) L’Entitat A ha arribat a un acord amb el creditor (que és l’accionista majoritari amb el 75% del capital) per a capitalitzar un préstec amb un valor en llibres (cost amortitzat) de 750.000 euros. El valor raonable del deute també és de 750.000 euros.

b) El preu al qual es capitalitza el préstec és 1 euro per acció, quan les accions cotitzen a 3 euros per acció. És a dir, a l’accionista se li lliuraran 750.000 accions en lloc de 250.000, com correspondria en el cas que les accions s’haguessin emès al seu valor raonable.

c) Perquè els accionistes minoritaris no es vegin perjudicats per la dilució del valor de les seves accions, a ells també se’ls ofereix la possibilitat de comprar accions noves (cadascun en proporció a la seva participació) a 1 euro per acció, de manera que tot l’accionariat pot comprar accions a 1 euro per acció en funció de la seva participació o vendre els seus drets de subscripció preferent. Els minoritaris aporten 250.000 euros i se’ls lliuren 250.000 accions.

Les qüestions concretes que es plantegen en la consulta són les següents:

1. Com cal comptabilitzar l’operació (sobretot per la part de la capitalització), considerant el que s’estableix en l’article 33 de la RICAC de 5 de març de 2019 i les consultes 5 del BOICAC 79 i 4 del BOICAC 89.

2. Com es comptabilitzaria l’operació en el cas que el valor de les accions emeses, una vegada efectuada la seva dilució en el mercat, no diferís substancialment del valor raonable del passiu per capitalitzar.

3. D’altra banda, en el cas que finalment es conclogués que, en algun dels dos supòsits plantejats més amunt, sí que s’hauria de prendre com a valor del patrimoni emès el preu de cotització de les accions lliurades, es planteja quina data s’ha de prendre com a referència per a aquesta cotització, suggerint les alternatives següents: la data del primer dia de cotització dels drets de subscripció; la data del primer dia de cotització de les noves accions emeses; la data d’inscripció en el registre mercantil de l’ampliació de capital; o qualsevol altra diferent a les anteriors.

Doncs bé, en primer lloc l’ICAC ens recorda que les consultes que emet en matèria comptable es limiten a efectuar interpretacions de les normes contingudes en el marc normatiu d’informació financera, i no sobre qüestions de naturalesa mercantil o de qualsevol altra índole.

Després d’aquest recordatori, l’ICAC acudeix al esmentat article 33 de la RICAC de 5 de març de 2019 i conclou el que segueix:

L’apartat 3 de l’article 33 introdueix la referència al preu cotitzat de les accions sota la premissa que, en les societats cotitzades, aquest import pot ser la millor estimació del valor raonable del deute en la data en què s’acorda el nombre d’accions per lliurar. És a dir, la referència al preu cotitzat de les accions s’ha d’entendre com un contrast de fiabilitat.

No obstant això, d’acord amb la informació facilitada pel consultant, sembla clar que la societat està emetent accions per un valor significativament inferior al seu valor raonable, per la qual cosa l’increment de fons propis a títol d’aportació s’hauria de reconèixer pel valor raonable del deute que, en el cas que ens ocupa, haurà d’estimar-se aplicant una tècnica de valoració generalment acceptada a aquest efecte.

En qualsevol cas, en la memòria dels comptes, l’empresa haurà de subministrar la informació significativa sobre aquests fets amb la finalitat que aquelles, en conjunt, reflecteixin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

En particular, s’haurà d’explicar el motiu pel qual s’ha pres l’acord d’emetre un nombre d’accions superior al que hagués correspost en el cas hipotètic que aquesta xifra d’accions noves s’hagués calculat en funció del valor raonable del deute i el preu de cotització de l’acció.

Sobre el tractament comptable de l’adquisició d’un crèdit deteriorat amb garantia hipotecària, abans i després de la reforma introduïda en el PGC pel Reial decret 1/2021, de 12 de gener

Per respondre a la consulta, l’ICAC diferencia entre els crèdits adquirits abans i després de l’1-1-2021, data d’entrada en vigor de la reforma.

A. EXERCICIS INICIATS ABANS DE L’1 DE GENER DE 2021

L’ICAC ens recorda que la seva interpretació sobre el reconeixement dels ingressos per interessos d’un crèdit adquirit amb deteriorament creditici (que gaudia de garantia real) es va publicar en la consulta núm. 5 del BOICAC núm. 80, de desembre de 2009. Així, sota la premissa que, en aplicació de la NRV 9a del PGC, aquests crèdits, amb caràcter general, havien d’incloure’s en la categoria de «Préstecs i partides per cobrar», les principals conclusions incloses en la resposta van ser les següents:

1. El tipus d’interès efectiu de l’operació s’hauria de calcular a partir dels fluxos d’efectiu estimats (considerant les pèrdues incorregudes per deteriorament) i no dels fluxos d’efectiu contractuals. Addicionalment, si no es conegués amb exactitud algun altre paràmetre per al seu càlcul, com ara la data en què previsiblement es cobri el crèdit, també s’haurà de fer l’estimació corresponent.

2. Amb posterioritat al reconeixement inicial caldrà tenir en compte el que s’estableix en el punt 2.1.3 de la NRV 9a per a efectuar les correccions valoratives que siguin procedents, sempre que hi hagi evidència objectiva que el valor del crèdit s’ha deteriorat com a resultat d’un o més esdeveniments que hagin ocorregut després del seu reconeixement inicial i que ocasionin una reducció o retard en els fluxos d’efectiu futurs estimats, que puguin estar motivats per la insolvència definitiva del deutor o per la pèrdua de valor de l’immoble sobre el qual s’ha constituït la garantia. A aquest efecte, considerant que el crèdit objecte de consulta gaudeix de la citada garantia real, l’execució de la qual ha estat iniciada per l’entitat financera transmitent dins d’un procediment judicial per impagament, en l’estimació dels fluxos d’efectiu futurs s’hauran de tenir en compte els que podrien resultar per l’execució d’aquesta.

3. Si, com a conseqüència de l’obtenció d’informació addicional o del coneixement de nous fets, es produeix un canvi d’estimació que posi de manifest l’obtenció de fluxos d’efectiu superiors als previstos inicialment, caldrà aplicar el que s’assenyala en la NRV 22a. Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables, en virtut de les quals l’empresa haurà de calcular un nou tipus d’interès efectiu, sense que sigui procedent practicar cap ajust en el valor en llibres de l’actiu en el moment en què es produeix el canvi d’estimació.

4. En tot cas, per a fer les estimacions serà aplicable el principi de prudència inclòs en l’apartat 3. Principis comptables del Marc Conceptual del PGC, en el qual s’estableix: «S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions per fer en condicions d’incertesa».

Sense perjudici d’això anterior, cal remarcar que en l’operació descrita hi concorren unes circumstàncies particulars, com són el fet que el deutor hagi deixat d’atendre el pagament de les quotes de la hipoteca i que l’entitat de crèdit hagi iniciat el procediment judicial corresponent per impagament, circumstàncies que podrien posar de manifest que les estimacions a què es refereix aquesta consulta no es puguin fer amb el suficient grau de fiabilitat, cosa que exigiria atorgar al crèdit un tractament comptable similar al que es recull en el PGC per als comptes en participació.

Veient aquests antecedents, l’ICAC ara interpreta la seva pròpia interpretació de la manera següent:

a) La redacció dels dos primers punts que s’han reproduït ha pogut portar a considerar que, atesa la singularitat d’aquestes operacions, el flux d’efectiu derivat de la realització de la garantia o de la posterior venda del crèdit es podia tenir en compte a l’efecte d’estimar el tipus d’interès efectiu de l’operació.

b) La interpretació publicada en el BOICAC núm. 80 no limita el reconeixement d’interessos en els crèdits amb deteriorament creditici. No obstant això, cal tenir en compte que l’aplicació del criteri del cost amortitzat requereix, com a pas previ, que es pugui efectuar una estimació fiable de l’import dels fluxos d’efectiu del crèdit i del moment temporal en què es rebran.

És a dir, el càlcul del tipus d’interès efectiu no només depèn que es pugui efectuar una estimació fiable de l’import per recuperar per l’execució de la garantia, net de les despeses de realització, sinó també del moment temporal en què es rebran, perquè com més gran és aquest període més baixa serà la taxa d’interès.

Per això, en la resposta s’apunta que, davant la manca de fiabilitat en les estimacions per fer, la comptabilització del crèdit hauria d’haver seguit el criteri previst per als comptes en participació.

c) Addicionalment, l’ICAC considera que quan el propòsit principal de l’adquisició del crèdit fos la incorporació de l’actiu sobre el qual s’ha constituït la garantia al patrimoni de l’empresa, per al seu posterior ús o transformació, no s’hauria de reconèixer cap ingrés i l’actiu financer es mantindrà valorat pel seu preu d’adquisició menys, si és el cas, les correccions valoratives necessàries.

Quant al tractament comptable de la liquidació del crèdit en el moment en què s’adjudica l’immoble, caldrà tenir en compte que l’operació efectuada no és assimilable directament a una permuta d’immobilitzat regulada en la NRV 2a Immobilitzat material del PGC, ja que un dels elements substantius d’aquesta figura és el lliurament d’un element no monetari i en l’operació descrita en la consulta es rep un bé immoble a canvi del lliurament d’un element monetari.

Per tant, cal portar aquí a col·lació el criteri que es recull en l’apartat 2.3 de la norma Tretzena. Normes particulars de la Resolució de l’ICAC del 14 d’abril de 2015 per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció, en els termes següents:

«2.3. Els béns rebuts pel cobrament de crèdits es valoraran per l’import pel qual figuri en comptes el crèdit corresponent al ben rebut, més totes aquelles despeses que s’ocasionin com a conseqüència d’aquesta operació, o pel valor raonable del bé rebut si aquest fos inferior».

De tot això anterior s’informarà de manera completa en la memòria dels comptes anuals, a fi que aquests presentin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

B. EXERCICIS INICIATS A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2021

La nova redacció de la NRV 9a del PGC per als exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021 introdueix dos elements d’anàlisis a l’efecte d’atorgar el tractament comptable adequat a un crèdit adquirit amb deteriorament creditici; això és:

a) Test d’acord bàsic de préstec: en primer lloc, s’ha d’analitzar si l’actiu financer reuneix les característiques d’un acord bàsic de préstec.

Els fluxos d’efectiu que cal considerar a aquest efecte són els que deriven exclusivament de l’acord contractual de l’instrument, sense tenir en compte, per tant, l’hipotètic flux que es rebrà per l’adjudicació i realització posterior de la garantia.

Si els fluxos contractuals d’un actiu financer passen el test esmentat podrà comptabilitzar-se a cost amortitzat sempre que es compleixi la segona condició.

b) Test del model de negoci: el segon requisit se centra en l’examen del model de negoci de l’entitat en relació amb aquesta categoria d’actiu financer. Així:

— En relació amb aquest punt cal assenyalar que el crèdit es podrà incloure en la cartera d’«Actius financers a cost amortitzat» si l’instrument es gestiona amb el propòsit de cobrar els fluxos d’efectiu contractuals.

— Per contra, en el cas que el model de negoci fos el cobrament o la venda de l’actiu financer, l’empresa classificarà el crèdit en la cartera d’«Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net».

Per al cas concret d’un crèdit adquirit amb deteriorament creditici, en el qual la probabilitat de rebre fluxos d’efectiu contractuals sigui molt baixa, no sembla que l’adquisició d’aquests actius financers pugui enquadrar-se en un model de (només) cobrar els fluxos contractuals.

Per això:

— En principi, aquests instruments hauran de comptabilitzar-se a valor raonable amb canvis en el patrimoni net, tret d’aquells supòsits més excepcionals en els quals, atesa la gestió desenvolupada, sigui procedent comptabilitzar-los a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys (perquè compleixen la definició de mantinguts per a negociar o es gestionin en grup a partir del seu valor raonable).

— No obstant això, si el model de negoci d’una entitat és adquirir una cartera de préstecs que puguin incloure o no actius financers que hagin sofert deteriorament creditici, el conjunt de la cartera podria classificar-se en la categoria d’«actius financers a cost amortitzat» en la mesura que l’objectiu de l’entitat fos obtenir els fluxos d’efectiu cobrats.

Sense perjudici d’això anterior, cal considerar que tant si es comptabilitzen en la cartera d’«Actius financers a cost amortitzat» com si s’inclouen en la cartera d’«Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net», el registre dels interessos seguiria el mateix criteri.

En aquest punt, de forma coherent amb l’enfocament seguit per a fer el test de l’acord bàsic de préstec, caldria concloure que el tipus d’interès efectiu s’hauria de calcular considerant exclusivament els fluxos d’efectiu contractuals de l’instrument financer, sense tenir en compte el que pogués sorgir de la realització de la garantia.

Si és el cas, l’adjudicació posterior de l’immoble es tractarà d’acord amb el que es disposa en l’apartat 2.3 de la norma Tretzena. Normes particulars de la Resolució de l’ICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció, tenint en compte que si l’actiu financer s’ha comptabilitzat a valor raonable amb canvis en el patrimoni net, l’immoble es reconeixerà per aquest valor en la data de l’adjudicació, i la renda reconeguda en el patrimoni net es reclassificarà en aquesta data al compte de pèrdues i guanys.

En tot cas, en la memòria dels comptes anuals s’haurà d’incloure tota la informació significativa relacionada amb els fets que s’han descrit, a fi que aquestes presentin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

Sobre l’elevació a l’any de l’import net de la xifra de negocis quan l’exercici és inferior a dotze mesos, d’acord amb el que es disposa en l’article 34.11 de la RICAC de 10 de febrer de 2021 d’ingressos

L’article 34.11 de la RICAC de 10 de febrer de 2021 d’ingressos estableix un nou criteri de càlcul de l’import net de la xifra de negocis (INCN) quan l’exercici econòmic d’una entitat és inferior a l’any per a determinar la facultat d’elaborar el balanç i la memòria abreujats [articles 257 i 261 del text refós de la Llei de societats de capital (TRLSC), aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol].

El consultant exposa que tant el Dret espanyol com el de la Unió Europea utilitzen el volum de l’entitat per determinar altres qüestions com l’obligació d’auditar els comptes anuals (article 263.2 TRLSC) o l’obligació de formular comptes anuals i informe de gestió consolidats per raó del volum (article 43.1.1 del Codi de Comerç), per la qual cosa planteja les qüestions següents:

1. Extensió de l’àmbit d’aplicació del nou criteri: si aquest criteri nou afecta exclusivament la facultat d’elaborar balanç i memòria abreujats, tal com s’indica en l’article 34.11 de la RICAC, o si afectaria, per analogia i per a exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021, el règim aplicable a una entitat en matèria d’auditoria i comptabilitat quan per a determinar-lo s’utilitzi el criteri del volum (aspectes com l’obligació de sotmetre els comptes a auditoria o l’obligació de formular comptes consolidats).

2. Càlcul de l’elevació a l’any: quina seria la forma de calcular l’elevació a l’any de l’INCN, tenint en compte situacions com, per exemple, una entitat de nova creació en la qual no existeix cap experiència on recolzar-se per a fer aquesta estimació o l’activitat de la qual no sigui estable al llarg de l’any i, per tant, l’elevació a l’any suposi la realització d’una estimació subjecta als riscos d’incertesa, complexitat i subjectivitat.

Doncs bé, a l’inici de la seva resposta l’ICAC ens recorda que:

a) L’article 34.11 de la RICAC té dos paràgrafs:

— Regla general: como regla general, els comptes anuals d’una empresa han de tenir una durada de 12 mesos. Partint d’aquesta premissa, el primer paràgraf de l’article 34.11 de la RICAC recorda que quan l’exercici econòmic és inferior a 12 mesos (perquè es tracta del primer any d’activitat o s’ha recordat de manera excepcional un tancament anticipat amb l’objectiu de modificar l’inici i el final del cicle anual, per exemple), l’import net de la xifra de negocis estarà determinat pels ingressos que s’han reportat en aquest període, sense que sigui procedent l’elevació a l’íntegre anual.

— Elevació a l’íntegre: no obstant això, com que l’import net de la xifra de negocis és un paràmetre que es pren com a referència per a imposar determinades obligacions o atribuir certes facultats, en el segon paràgraf d’aquest article s’indica que a aquests efectes l’empresa ha de fer una elevació a l’íntegre (12 mesos) amb l’objectiu que en el primer any d’activitat, o en el cas excepcional de tancament anticipat, la veritable dimensió tendencial de l’empresa no es vegi afectada per aquesta circumstància.

b) Que en el preàmbul de la RICAC s’inclou dins de les obligacions legals a les quals l’elevació a l’any de l’import net de la xifra de negocis de l’empresa pot afectar la del sotmetiment a l’auditoria.

També ens fa notar que el nou enfocament que estableix la RICAC, substituint el que estava vigent en la RICAC de 1991, és idèntic al que se segueix en el Dret comparat nacional, com succeeix en:

— L’article 101.2 i la disposició transitòria trenta-quatrena de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost de societats.

— L’article 31 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Tenint en compte la finalitat amb què s’estableix el nou criteri amb el qual es pretén que les empreses quedin igualment sotmeses a les obligacions comptables i d’auditoria d’acord amb la seva realitat econòmica, i amb independència de quina sigui la durada del seu cicle econòmic, l’ICAC conclou el següent:

1r. Extensió a altres límits: basant-se en l’habilitació que es conté en l’apartat 3 de la disposició final primera de la Llei 16/2007, el nou criteri de càlcul de l’INCN és extensible al càlcul d’altres límits que s’estableixin per raó de volum i que es basin en la utilització de la xifra de negocis, com pot ser l’obligació d’auditoria o de consolidació.

El nou criteri establert per la RICAC s’aplicarà en aquells exercicis que s’iniciïn a partir de l’1-1-2021.

2n. Càlcul: pel que fa al càlcul de l’elevació a l’íntegre anual, caldrà fer l’estimació oportuna, que en general consistirà en una relació proporcional i directa entre la magnitud obtinguda en el període de durada inferior a l’any i la magnitud anual desitjada. No obstant això, en l’estimació es tindrà en compte l’experiència de facturació del sector concret en els supòsits en què aquesta facturació sigui irregular al llarg de l’exercici.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

11/03/2022

Societats inactives i la falta de dipòsit de comptes

By compta1Servei mercantil

Hisenda planeja una neteja «d’empreses fantasma» amb la implementació de determinades mesures per a depurar els censos, de manera que només les societats que realment intervinguin en el món comercial o econòmic mantinguin la seva plena vida juridicofiscal. D’altra banda, sembla que s’acosta un nou canvi legal per agilitar el procediment sancionador d’empreses que incompleixin l’obligació legal de dipòsit.

L’Administració té en el punt de mira les «societats zombis» i ja va anunciar en el seu moment que s’implementaran determinades mesures amb la finalitat de depurar els censos. L’empresari manté l’empresa «en pausa» i s’estalvia el cost inherent a la dissolució de la societat i el sobrevingut per la constitució posterior, en cas que se’n vulgui reprendre el funcionament.

SOCIETATS INACTIVES DESAPAREIXERAN DESPRÉS DE LA COVID

Segons la Resolució de 21 de gener de 2020 de la Direcció General de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2020: «Les empreses inactives resulten potencialment ocultadores de la vertadera titularitat dels béns i drets, a Espanya o en altres jurisdiccions, i afecten la transparència del nostre sistema i la comunicació del beneficiari efectiu».

Així ho manifestava l’Agència Tributària a començament d’aquell any fatídic, sense sospitar que les seves intencions quedarien temporalment frustrades amb l’arribada del virus.

La crisi del coronavirus ha provocat el tancament de molts negocis. Al setembre de 2020 s’havien dissolt un 29,3 % més de societats que les registrades l’any 2019. Segons diuen els experts, a Espanya més de la meitat de les empreses estan inactives. Unes 700.000 companyies constituïdes no desenvolupen cap activitat.

Hi haurà un abans i un després del 13 de març de 2020 en el mercat espanyol. Les xifres de la Seguretat Social reflecteixen que el nombre d’empreses que cotitzaven al desembre de 2020 eren 1.403.578, la més baixa des de 2014, l’any en què l’economia espanyola va començar a créixer i a crear ocupació després de sis llargs anys de crisi. Les dades que elabora el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions són només un avançament de l’impacte que tindrà la pandèmia després de la finalització dels ERTO per força major. Davant d’aquesta desfeta, Hisenda considera que «ara més que mai és necessari escometre aquesta purga».

La tasca que li toca fer a l’Agència Tributària és titànica. Avui dia, pel que indiquen els mitjans de comunicació, es pretén combatre-les mitjançant la reforma de la Llei de mesures de prevenció del frau. Cal tenir en compte que aquestes societats poden ser reviscudes per a operacions delictives.

S’estan sospesant una sèrie d’esmenes que pretenen, d’una banda, obligar els registradors mercantils a assumir la neteja de la llista de societats «en coma induït» i, d’una altra, autoritzar Hisenda perquè els privi del número d’identificació fiscal, cosa que els suposarà la mort civil.

Les societats inactives són aquelles entitats que paralitzen l’activitat, però sense arribar al punt de dissoldre’s a l’espera de ser reactivades o liquidades per complet.

Deixar una societat inactiva és molt fàcil: simplement es tracta de presentar el model 036 a l’Agència Tributària en el termini d’un mes des de la data de cessament marcant la casella 140 «Deixar d’exercir totes les activitats empresarials i professionals (persones jurídiques i entitats, sense liquidació. Entitats inactives)» i la casella 141 amb la data en la qual efectivament cessa l’activitat.

Les causes d’aquesta «aturada» poden anar des de la deixadesa de l’empresari de torn fins a l’intent d’esquivar o diferir les despeses notarials, els aranzels registrals i les càrregues fiscals associades a la liquidació.

Tanmateix, no tot són avantatges: cal no oblidar que, encara que no tinguin activitat, aquestes empreses no estan exemptes de complir amb les seves obligacions mercantils i fiscals. No presentar l’impost de societats, no dipositar els comptes en el Registre o no dissoldre la societat deixant-la inactiva sine die pot implicar sancions econòmiques importants. En el cas que no es dipositin els documents en els terminis legals establerts, els administradors de la societat podrien rebre sancions de 1.200 euros a 60.000 euros.

Tot això sense oblidar que, amb la revocació del NIF, s’aconsegueix que el registre on estigui inscrita l’empresa estengui, en el full obert per a aquesta entitat, una nota marginal per evitar que pugui fer-s’hi cap anotació. Aquest tancament es tradueix en:

• La baixa en el Registre d’Operadors Intracomunitaris i en el Registre de Devolució Mensual de l’IVA i, també, en la impossibilitat de fer operacions bancàries en els comptes o dipòsits d’aquestes societats.

• Un impediment per a obtenir el certificat d’estar al corrent d’obligacions tributàries, cosa que sens dubte expulsarà automàticament qualsevol societat de la roda de la contractació pública.

LA MANCA DE DIPÒSIT DE COMPTES SERÀ SANCIONADA

L’efectivitat dels règims sancionadors s’està convertint en una veritable vacuna contra la insolvència de l’Administració. La traçabilitat i el rastreig d’incomplidors ompliran les arques de l’Estat, cosa que, en l’actual pandèmia i amb els diners públics sota pressió, és una prioritat.

Sent extremadament cauts amb tot el que pot afectar la butxaca, escometem aquesta anàlisi amb la voluntat de ser cristal·lins i directes.

Dades

Les dades o ingredients són clars i molt frescos:

• Hi ha més de dos milions d’empreses que incompleixen l’obligació imposada per la Llei de societats de capital de les quals 253.110 mantenen algun tipus d’activitat i 1.830.689 estan inactives, encara que no per això tenen dret a eludir aquesta obligació.

• L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) tan sols incoa 150 expedients a l’any.

Causes

Les causes d’aquesta situació també són clares, però «ja molt seques», es remunten a molts anys enrere:

• La manca de recursos humans i econòmics de l’ICAC, l’activitat principal del qual és la supervisió de l’activitat dels auditors de comptes, per la qual cosa destina una part mínima dels seus recursos disponibles a la supervisió d’aquesta altra atribució competencial.

• La manca d’incentiu econòmic per a escometre amb «motivació» el seguiment i l’eventual sanció de les empreses incomplidores. L’esquema actual no aporta cap benefici a l’institut, ja que la recaptació obtinguda per les escasses sancions imposades no redunda en la millora dels seus comptes, sinó que s’ingressen en el tresor públic.

Les solucions proposades formen part de la «nova cuina» o, més ben dit, agenda, de la vicepresidenta d’Assumptes Econòmics. Nadia Calviño, ministra d’Economia, està preparant una reforma legal per a millorar els recursos destinats al seguiment i eventual sanció d’aquesta mena de comportaments, per una doble via:

• Reforçar l’organisme que té encomanada aquesta atribució, l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

• Implicar també en aquesta batalla nous actors com l’Agència Tributària o el Col·legi de Registradors Mercantils.

El canvi legal que s’està cuinant permetrà afectar en el balanç de l’ICAC la recaptació que l’organisme obtingui per les sancions imposades a les empreses que hagin incomplert l’obligació legal de dipositar en el Registre Mercantil els seus comptes en el termini màxim d’un mes després de ser aprovats, tal com estableix la Llei de societats de capital.

La nova operativa alliberarà l’ICAC de l’obligació d’assumir en primera persona el seguiment de les empreses i encomanarà aquesta funció als organismes que disposen de tota la informació: els registres mercantils. El pla del Govern, segons confirmen fonts oficials, es basa en la subscripció d’un conveni amb el Col·legi de Registradors Mercantils perquè siguin aquests els qui s’encarreguin de la supervisió dels incompliments i la incoació dels expedients sancionadors, tasca per la qual es preveu que rebin el 50 % de la recaptació sancionadora.

La resta, l’altre 50 %, redundaria en els comptes de l’ICAC, si bé una part d’aquests recursos, entorn d’un 10 %, s’abonaran a l’Agència Tributària perquè s’encarregui de la gestió de la recaptació d’aquestes sancions i de les reclamacions corresponents quan hi hagi impagaments.

Sancions

Segons la Llei de societats de capital, l’incompliment de l’obligació legal de dipositar els comptes en el Registre implica multes que oscil·len entre els 1.200 i els 60.000 euros en el cas de les pimes, i que poden arribar a ser de 300.000 euros per a les societats que facturen més de sis milions d’euros.

Efectes

L’ensurt que li donaran el 2021, si forma part del col·lectiu d’incomplidors, serà proporcional als milions que es recaptaran per aquesta via. Tingui en compte que, si aquest règim s’aplica de forma generalitzada, i sabent que hi ha més de dos milions d’empreses incomplidores, els ingressos per a les arques públiques es comptarien per centenars de milions d’euros.

Amb aquest nou incentiu, Economia confia que el 2021 l’activitat sancionadora de l’ICAC es duplicarà i que l’import de la recaptació passarà dels 685.000 euros ingressats el 2019 per aquest concepte a una xifra de més d’1,1 milions «que es veurà incrementada en anys venidors».

Incògnites

Què passarà si, com a conseqüència d’una irregularitat formal, el Registre no admet el dipòsit dels seus comptes? Seria lícit sancionar en aquests casos?

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

05/03/2021

El Pla General de Comptabilitat s’adapta a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15

By compta1Servei comptable

El 30 de gener de 2021, mitjançant el Reial decret 1/2021, de 12 de gener, pel qual es modifiquen el Pla General de Comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre; el Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre; les normes per a la formulació de comptes anuals consolidats aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre; i les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives aprovades pel Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, s’ha aprovat l’adaptació definitiva del PGC i de les seves normes complementàries NIIF-UE 9 i NIIF-UE 15.

Mitjançant el Reial decret 1/2021, de 12 de gener, es modifica el Pla General de Comptabilitat i les seves normes complementàries amb l’objectiu principal d’adaptar-les a la NIIF-UE 9 Instruments financers i la NIIF-UE 15 Ingressos ordinaris procedents de contractes amb clients.

Recordem que el 3 d’octubre de 2018 es va posar a la disposició dels interessats a la pàgina web de l’ICAC per complir amb el preceptiu tràmit d’audiència el Projecte d’aquest Reial decret.

La proposta de modificació tenia per objecte aconseguir l’adequada homogeneïtzació de la normativa comptable espanyola amb les normes internacionals, per tal de fer més comparable la informació financera i incorporar les millores introduïdes, tant per la NIIF-UE 15 per a comptabilitzar els ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis com per la NIIF-UE 9 per a millorar la imatge fidel sobre la gestió dels instruments financers. De manera simultània, la proposta té en compte les característiques especials de les petites i mitjanes empreses i, en general, de les empreses no financeres, a les quals aplica el Pla General que es modifica.

Pel que fa al PGCPIMES, s’optava per no modificar els criteris de reconeixement i valoració en matèria d’instruments financers i reconeixement d’ingressos del Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses. El projecte incloïa una millora tècnica relacionada amb l’adequat criteri de presentació de les emissions de capital, que no té relació amb l’objectiu principal de la reforma.

D’aquest text inicial es destacava el següent:

1. En matèria d’instruments financers

— La reducció i reorganització del nombre de carteres en les quals es classifiquen valorativament els actius financers. Hi destacava l’eliminació de la cartera «Actius financers disponibles per a la venda», que suprimia així el mesurament a valor raonable amb canvis en patrimoni net que sí que es preveu en la NIIF-UE 9.

— La no adopció de les novetats que, en matèria de deterioració de crèdits i valors representatius de deute, incorpora la NIIF-UE 9 i, per tant, el manteniment del criteri que s’aplicava fins ara en matèria de cost amortitzat i deterioració de valor pel fet que es considera adequat i suficient a la vista del fet econòmic a comptabilitzar.

— L’adaptació del Pla General de Comptabilitat al model internacional aprovat per a les cobertures comptables en la NIIF-UE 9.

— En relació amb els instruments financers híbrids, l’eliminació del requeriment d’identificar i separar els derivats implícits en un contracte principal que sigui un actiu financer. A partir d’ara es valoraran a cost amortitzat si les seves característiques econòmiques són les d’un préstec ordinari o comú, o a valor raonable en cas contrari, tret que aquest valor no pugui estimar-se de manera fiable, cas en el qual s’inclouran en la cartera valorada al cost.

2. En matèria de reconeixement d’ingressos.

L’adaptació a la metodologia de reconeixement d’ingressos i als requeriments informatius per incloure en la memòria que estableix la NIIF-UE 15. En aquest sentit, el desenvolupament d’aquest mètode seqüencial d’etapes es va fer en un projecte de Resolució que també es va publicar.

Una de les novetats «estrella» que incorporava el projecte era l’eliminació de la categoria valorativa a valor raonable amb canvis en el patrimoni net anomenada «Actius financers disponibles per a la venda». Aquesta divergència respecte del que s’estableix en la NIIF-UE 9 es justificava i explicava àmpliament en l’exposició de motius. S’al·legava que el model de negoci representat per aquesta cartera era bàsicament una qüestió del sector financer i assegurador ja coberta en la seva normativa comptable sectorial. Així, a partir d’una anàlisi prèvia cost-benefici de la mesura i per raó d’economia de mitjans, es decidia no estendre a la resta d’empreses una casuística amb menys rellevància en les entitats no financeres.

Per això, a diferència de la NIIF-UE 9, en el Pla General de Comptabilitat la variació de valor de tots els instruments financers valorats a valor raonable es presentaria en el compte de pèrdues i guanys. En conseqüència, la decisió adoptada sobre aquest punt era no incloure en el Pla General de Comptabilitat la cartera de valor raonable amb canvis en el patrimoni net a fi de ser coherents amb l’objectiu de simplificació proposat a escala internacional.

ADAPTACIÓ DEFINITIVA

L’aplicació d’aquesta «reforma comptable» afectarà els exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021 i es confirma la no modificació dels criteris de reconeixement i valoració en matèria d’instruments financers i reconeixement d’ingressos del Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses per mantenir així la política de simplificar les obligacions comptables de les empreses de menys grandària. El que sí que es fa en el PGCPIMES és introduir una millora tècnica relacionada amb la regulació sobre el valor raonable, el criteri per a comptabilitzar l’aplicació del resultat en el soci, amb l’adequat criteri de presentació de les emissions de capital i la norma d’elaboració de la memòria.

En relació amb la comentada desaparició de la valoració d’actius financers a valor raonable amb canvis en patrimoni net, es confirma la marxa enrere respecte de la intenció inicial. Raons fiscals? No voler separar-se massa de les NIIF? Ara, la cartera «Actius financers disponibles per a la venda» passa a anomenar-se «Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net». En aquesta cartera s’inclouen els següents actius financers:

— Els instruments de deute quan no es mantinguin per a negociar ni sigui procedent valorar-los a cost amortitzat.

— Els instruments de patrimoni que no es mantinguin per a negociar i que no calgui valorar-los a cost per als quals, en el moment del seu reconeixement inicial, s’opti de manera irrevocable per presentar els canvis posteriors del seu valor raonable en el patrimoni net.

Així, per als exercicis iniciats a partir de l’1-1-2021, els actius financers, a l’efecte de la seva valoració, s’inclouran en alguna de les categories següents:

1. Actius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys.

2. Actius financers a cost amortitzat.

3. Actius financers a valor raonable amb canvis en el patrimoni net.

4. Actius financers a cost.

Gràficament i de manera esquemàtica:

D’altra banda, els passius financers, a l’efecte de la seva valoració, s’inclouran en alguna de les categories següents:

1. Passius financers a cost amortitzat.

2. Passius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys.

Sense perjudici de l’anterior:

— Comptes en participació: las aportacions rebudes com a conseqüència d’un contracte de comptes en participació i similars es valoraran al cost, incrementat o disminuït pel benefici o la pèrdua, respectivament, que hagi d’atribuir-se als partícips no gestors.

— Préstecs participatius: s’aplicarà aquest mateix criteri en els préstecs participatius els interessos dels quals tinguin caràcter contingent, bé perquè es pacta un tipus d’interès fix o variable condicionat al compliment d’una fita en l’empresa prestatària (per exemple, l’obtenció de beneficis), o bé perquè es calculen exclusivament per referència a l’evolució de l’activitat de la citada empresa. Les despeses financeres es reconeixeran en el compte de pèrdues i guanys d’acord amb el principi de meritació, i els costos de transacció s’imputaran al compte de pèrdues i guanys d’acord amb un criteri financer o, si no resultés aplicable, de forma lineal al llarg de la vida del préstec participatiu.

De manera esquemàtica:

Pel que fa a la resta de les novetats que destacàvem en el Projecte de Reial decret publicat el 2018 no han sofert modificacions. Així:

• Quant al model de deterioració de valor dels crèdits i valors representatius de deute es continua optant per no transitar del model de «pèrdua incorreguda» al de «pèrdua esperada» previst en la NIIF-UE 9. Per això, es manté el criteri que s’aplicava fins ara en matèria de cost amortitzat i deterioració de valor.

• Quant a la comptabilitat de cobertures es continua considerant adequat adaptar el Pla General de Comptabilitat al model internacional aprovat per a les cobertures comptables, de manera que es permet, en línia amb l’enfocament internacional, que de forma transitòria les empreses espanyoles puguin continuar aplicant els criteris vigents fins avui.

• Quant al reconeixement d’ingressos per vendes i prestació de serveis, tot i que moltes de les precisions que introdueix la NIIF-UE 15 ja han estat tractades en les interpretacions publicades per l’ICAC, mitjançant resolució i consultes, es continua considerant adequat assumir la metodologia de la NIIF-UE 15 introduint-la en la norma de registre i valoració 14a Ingressos per vendes i prestació de serveis del PGC, i desenvolupant-la en una resolució posterior de l’ICAC.

• Quant als instruments financers híbrids es continua eliminant el requeriment d’identificar i separar els derivats implícits en un contracte principal que sigui un actiu financer.

A més de les modificacions fetes en el PGC i en el PGCPIMES també es modifiquen les normes de consolidació i les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives i el model de pla d’actuació de les entitats sense finalitats lucratives. Així:

— NOFCAC. Pel que fa a la Norma per a la Formulació dels Comptes Anuals Consolidats, en línia amb les modificacions incloses en els comptes individuals; bàsicament, per a revisar els models de comptes anuals arran del canvi de denominació de la cartera «Actius financers disponibles per a la venda» i amb l’objectiu d’introduir els mateixos requeriments d’informació que s’han establert individualment en relació amb el tractament comptable dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos per vendes de béns i prestació de serveis.

— Entitats sense finalitats lucratives. Es modifica el Reial decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives i el model de pla d’actuació de les entitats sense finalitats lucratives, per a adaptar els models de comptes anuals als canvis introduïts en les normes de registre i valoració del Pla General de Comptabilitat.

En les disposicions transitòries del Reial decret 1/2021, de 12 de gener, es concreta la informació que cal incloure en els comptes anuals del primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021 i s’aclareixen els criteris per a comptabilitzar la primera aplicació dels nous requeriments. Així, a grans trets:

— Informació que cal incloure en els comptes anuals del primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021. Amb caràcter general, els comptes anuals individuals i consolidats corresponents al primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021 es presentaran incloent-hi informació comparativa, però l’empresa no està obligada a expressar de nou la informació comparativa de l’exercici anterior.

— Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla General de Comptabilitat en matèria de classificació i valoració d’instruments financers en el primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021. Les modificacions en els criteris de classificació i valoració d’instruments financers s’hauran d’aplicar de forma retroactiva, d’acord amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a «Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables», del Pla General de Comptabilitat, amb les excepcions establertes en aquesta disposició transitòria. La data de primera aplicació serà el començament del primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021. No obstant això, l’empresa podrà optar per una aplicació prospectiva.

— Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla General de Comptabilitat en matèria de comptabilitat de cobertures en el primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021. En la data de primera aplicació, l’empresa pot triar, com la seva política comptable, continuar aplicant els criteris establerts en l’apartat 6 «Cobertures comptables» de la norma de registre de valoració 9a «Instruments financers», del Pla General de Comptabilitat aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. Si l’empresa opta per aquesta política comptable, l’aplicarà a totes les seves relacions de cobertura.

En cas contrari, l’empresa aplicarà els criteris per a la comptabilitat de cobertures aprovats per aquest reial decret de forma prospectiva sempre que els requisits per a fer-ho es compleixin en la data de primera aplicació.

— Criteris de primera aplicació de la modificació del Pla General de Comptabilitat sobre valoració a valor raonable de les existències en el primer exercici que s’iniciï a partir d’1-1-2021. En línia amb la NIC-UE 2 Existències, s’ha introduït el criteri del valor raonable menys els costos de venda en la norma de registre i valoració 10a «Existències», com a excepció a la regla general de valoració, per als intermediaris que comercialitzen matèries primeres cotitzades. Aquesta modificació en matèria de valoració d’existències s’haurà d’aplicar de forma retroactiva, d’acord amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a «Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables», del Pla General de Comptabilitat. La data de primera aplicació serà el començament del primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021.

— Criteris de primera aplicació de les modificacions del Pla General de Comptabilitat en matèria de reconeixement d’ingressos per vendes i prestació de serveis en el primer exercici que s’iniciï a partir de l’1-1-2021. Les modificacions en matèria de reconeixement i valoració d’ingressos per lliuraments de béns i prestació de serveis s’hauran d’aplicar de forma retroactiva, d’acord amb el que es disposa en la norma de registre i valoració 22a «Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables», del Pla General de Comptabilitat i utilitzant alguna de les dues opcions establertes en els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria cinquena. Sense perjudici d’això anterior, com a solució pràctica alternativa, l’empresa podrà optar per seguir els criteris en vigor fins al 31-12-2020 en els contractes que no estiguin acabats en la data de primera aplicació (és a dir, l’1-1-2021 per a una empresa l’exercici econòmic de la qual coincideixi amb l’any natural).

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

02/03/2021

Circular: Principals novetats fiscals de la Llei 11/2020 de PGE per a l’any 2021

By compta1Servei fiscal

Principals novetats en el IRPF amb efectes 1 de gener de 2021:

Modifica l’escala general de l’IRPF, afegint un nou tram a la part de la base liquidable que excedeixi de 300.000 € a què s’aplicarà un tipus de gravamen del 24,50%.

Modifica l’escala de retencions i ingressos a compte sobre els rendiments del treball derivats de relacions laborals o estatutàries i de pensions i havers passius, establint un nou tram a la part de la base que excedeixi de 300.000 € a què s’aplicarà un tipus de retenció del 47,00%.

Modifica l’escala que s’aplica a la part de la base liquidable de l’estalvi, que grava les rendes de capital, establint un nou tram a la part de la base que excedeixi de 200.000 € a què s’aplicarà un tipus del 26,00% ( 13% estatal i 13% autonòmic).

En les assegurances privades que cobreixin exclusivament el risc de dependència severa o de gran dependència, el conjunt de les reduccions practicades per totes les persones que satisfacin primes a favor d’un mateix contribuent, incloses les de el mateix contribuent, no podran excedir de 2.000 euros anuals (amb anterioritat el límit era de 8.000 euros anuals).

En les aportacions als sistemes de previsió social dels quals sigui partícip, mutualista o titular el cònjuge de contribuent, el límit màxim d’aquestes aportacions serà de 1.000 € anuals (amb anterioritat el límit era de 2.500 €).

Modifica el límit màxim general conjunt de reducció aplicable a la base imposable de les aportacions i contribucions a sistemes de previsió social, reduint-se de 8.000 € a 2.000 € anuals. Si bé aquest límit s’incrementarà en 8.000 euros, sempre que l’increment provingui de contribucions empresarials. Es manté el límit de 5.000 euros anuals per a les primes a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l’empresa. El límit financer anual màxim conjunt també es redueix en les mateixes quanties i casuística.

Pròrroga dels límits excloents per a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva en l’IRPF per a l’exercici 2021.También es prorroguen per a l’exercici 2021 els límits per a l’aplicació de el règim simplificat i el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca en l’IVA .

Principals novetats en l’Impost sobre Societats:

Pel que fa a les normes comunes aplicables a les deduccions per incentivar determinades activitats, el límit incrementat de la deducció a el 50% s’aplica també (a més de a les activitats R + D + i) a les deduccions de produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals, quan aquestes deduccions superin el 10% de la quota íntegra reduïda en les deduccions per evitar la doble imposició internacional i les bonificacions. Aquesta modificació entra en vigor l’1 de gener de 2021.

Estableix la possibilitat que el contribuent que participi en el finançament de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics i de sèries audiovisuals de ficció, animació, documental o producció i exhibició d’espectacles en viu d’arts escèniques i musicals realitzada per un altre contribuent, pugui aplicar-se la deducció prevista en l’art.36.1 i 3 de la LIS. Caldrà que el productor i el contribuent que participa subscriguin un contracte de finançament, entre d’altres requisits. Aquesta modificació entra en vigor l’1 de gener de 2021.

Modifica l’exempció sobre dividends i rendes derivades de la transmissió de valors representatius dels fons propis d’entitats residents i no residents, i la deducció per evitar la doble imposició econòmica internacional: dividends i participacions en beneficis, eliminant el requisit alternatiu que el valor d’adquisició de la participació és superior a 20 milions d’euros, entre d’altres novetats. L’aplicació de l’exempció o la deducció es limitarà a el supòsit que hi hagi un percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital o en els fons propis, de al menys el 5%, establint un règim transitori de tributació de 5 anys (2021 -2025) per a les participacions adquirides en els períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’1 de gener de 2021 amb un valor d’adquisició superior a 20 milions sense arribar al percentatge de l’5%, sempre que es compleixin la resta de requisits.

Principals novetats en l’Impost sobre el Patrimoni:

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2021, incrementa el tipus de gravamen aplicable a l’últim tram de la tarifa de l’escala estatal, que passa del 2,5% al 3,5%, i restableix la vigència indefinida de l’impost.

Principals novetats en l’IVA:

El tipus impositiu aplicable a les begudes refrescants, sucs i gasoses amb sucres o edulcorants afegits serà del 21%, amb efectes des de l’1 de gener de 2021.

Altres mesures:

El tipus d’interès legal de diners queda establert en el 3,00% fins al 31 de desembre de l’any 2021.

El tipus d’interès de demora de la LGT i el tipus d’interès de demora de la Llei general de subvencions serà del 3,75% el 2021.

L’indicador públic de rendes d’efectes múltiples (IPREM) per a 2021 s’incrementa un 5% aproximadament, i queda establert en les següents quanties:

L’IPREM diari, 18,83 euros.

L’IPREM mensual, 564,90 euros.

L’IPREM anual, 6.778,80 euros.

En els supòsits en què la referència a l’SMI ha estat substituïda per la referència a l’IPREM en aplicació del que estableix el RD-llei 3/2004, la quantia anual de l’IPREM serà de 7.908,60 euros quan les corresponents normes es refereixin a el salari mínim interprofessional en còmput anual, llevat que expressament excloguessin les pagues extraordinàries; en aquest cas, la quantia serà de 6.778,80 euros.

Davant de qualsevol dubte o per completar els continguts poden contactar amb el nostre despatx.

VEURE TOTES LES NOTÍCIES

01/03/2021

Galeta	Durada	Descripció
cookielawinfo-checkbox-analytics	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checkbox-functional	11 months	The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checkbox-necessary	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-others	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-performance	11 months	This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy	11 months	The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.

compta-1 archivos - Pàgina 3 de 4 - Compta-1 Banyoles

Circular: novetats rellevants en matèria de gasoil professional incloses en el nou reial decret – llei 20/2022

Circular: novetas rellevants en matèria d’Iva i impostos especials incloses en el nou reial decret-llei 20/2022

Novetats fiscals aplicables el 2022

Reforma de les pensions 2022

Reforma laboral: aspectes més notables del Reial decret llei 32/2021

La factura electrònica serà obligatòria per a pimes i autònoms

Ampliació de capital, adquisició de crèdit i càlcul de l’import net de la xifra de negocis

Societats inactives i la falta de dipòsit de comptes

El Pla General de Comptabilitat s’adapta a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15

Circular: Principals novetats fiscals de la Llei 11/2020 de PGE per a l’any 2021

Els nostres serveis