El sistema definitiu de jubilació demorada va entrar en vigor el mes de maig passat, per mitjà del Reial decret 371/2023, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic. D’altra banda, el Reial decret 370/2023 va modificar el Reial decret 1851/2009, de 4 de desembre, que s’aplica a la jubilació de les persones amb discapacitat.
Analitzem dos dels àmbits que s’han quedat fora de la segona fase de la reforma del sistema de pensions amb la publicació del Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, i que es completen amb la publicació de sengles reglaments.
JUBILACIÓ DEMORADA
El nostre ordenament permet a les persones treballadores, per compte d’altri o propi, prolongar la vida laboral una vegada complerta l’edat ordinària de jubilació, fet que permet gaudir de beneficis diversos en la futura prestació. És el que s’anomena jubilació demorada.
En aquest àmbit, té una importància especial el Reial decret 371/2023, de 16 de maig, que desenvolupa la fórmula de càlcul del complement econòmic que es reconeix en els supòsits de jubilació demorada (article 210.2 LGSS), sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització legal: quinze anys, dos dels quals almenys han d’estar compresos en els quinze anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.
Vegem els aspectes més destacats del reglament del 2023.
Objet de la nova regulació
En primer lloc, el règim jurídic del complement econòmic implica que totes les referències fetes abans de la reforma de «l’edat ordinària de jubilació» aplicable s’han d’entendre efectuades a l’edat que resulti en cada cas de l’aplicació de les normes generals sobre la jubilació (67 anys, o 65 quan s’acreditin 38 anys i sis mesos de cotització), així com de la taula gradual de l’edat de jubilació i els anys de cotització prevista en la normativa.
Modalitats d’abonament del complement econòmic: triple opció
En el nostre sistema, el complement econòmic per jubilació demorada es reserva, com s’ha expressat, a persones amb una edat superior a l’edat ordinària de jubilació. Aquest complement s’abona, a elecció de l’interessat, d’alguna de les maneres següents:
a) Un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.
b) Una quantitat a tant alçat per cada any complet cotitzat entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió.
Si s’han cotitzat menys de 44 anys i sis mesos:
Si s’han cotitzat, almenys, 44 anys i sis mesos, la xifra anterior s’incrementa en un 10% (és a dir, afecta el 800):
Pel que fa a aquestes opcions, en els casos en què la quantia de la pensió reconeguda superi el límit legal (la quantia íntegra mensual que estableixi la llei anual de pressupostos, amb possibilitat de revaloració), aplicable en la data del fet causant per al càlcul de la quantitat a tant alçat, es considerarà com a pensió inicial anual la quantia de la pensió màxima vigent en aquest moment.
A més, quan concorrin més d’una pensió de jubilació sobre la qual procedeixi aplicar el complement i la suma de totes les pensions, i superi el límit a què fa referència el paràgraf anterior, la quantia a tant alçat que correspongui a cadascuna es calcularà considerant com a pensió inicial anual l’import anual de la pensió ja minorada, en aplicació de les normes de concurrència de pensions.
c) En tercer lloc, hi ha una opció mixta que consisteix en una combinació de les opcions anteriors. Aquesta elecció és la que es desenvolupa en el mateix reial decret de maig de 2023, com veurem tot seguit.
Sigui quina sigui la modalitat que es triï, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar no es tindran en compte els períodes de permanència en situacions assimilades a la d’alta que no comportin treball efectiu.
Opció mixta d’abonament del complement econòmic
El desenvolupament d’aquesta tercera opció es fa d’aquesta manera: per accedir a aquesta modalitat cal acreditar, almenys, dos anys complets cotitzats entre la data en què s’ha complert l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, sempre que, quan es compleixi aquesta edat, s’hagi reunit el període mínim de cotització necessari.
En aquest cas, el complement es fixarà de la manera següent:
En primer lloc, per al còmput del període cotitzat que s’ha de considerar es tindran en compte anys complets, sense que la fracció d’un any complet es consideri un any.
Quan s’acrediti un període de dos a deu anys complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió de jubilació, el complement consistirà en la suma de dos conceptes:
a) El percentatge addicional del 4 % per cada any de la meitat d’aquest període, agafant el nombre enter inferior.
b) Una quantitat a tant alçat per la resta del període considerat.
Així mateix, quan s’acrediti un període d’onze anys o més complets cotitzats entre la data de compliment de l’edat ordinària de jubilació aplicable i la del fet causant de la pensió, el complement consistirà en la suma de dos elements més:
a) La quantitat a tant alçat per cinc anys d’aquest període.
b) El percentatge addicional del 4 % per cadascun dels anys restants.
Complement en el supòsit d’aplicació de les normes internacionals
S’afegeix una especialitat quan la pensió contributiva que determina el dret al complement es causi per totalització de períodes d’assegurança a prorrata temporis, en aplicació de la normativa internacional.
Així, si s’opta pel percentatge addicional del 4 %, aquest percentatge se sumarà al que amb caràcter general correspongui a la persona interessada, i la suma resultant s’aplicarà a la base reguladora per tal de determinar la pensió teòrica (que, en cap cas, no pot superar el límit, que tampoc no superar, en cap cas, el que es fixa en l’article 57 LGSS). Al resultat obtingut s’aplicarà la prorrata temporis que correspongui per la totalitat dels períodes d’assegurança.
En cas que la quantia de la pensió teòrica arribi al límit general sense que s’hi apliqui el percentatge addicional, o aplicant-lo només parcialment, la persona interessada tindrà dret a percebre la quantia resultant d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a la quantitat a què fa referència el tercer paràgraf de l’article 210.2.a) LGSS.
D’altra banda, i en cas que s’opti per la quantitat a tant alçat, l’import del complement a tant alçat serà el resultat d’aplicar la prorrata, aplicada a la pensió que acompanya, a aquesta quantitat.
Finalment, si s’ha optat per la combinació de percentatge i quantitat a tant alçat, l’import real del complement serà el resultat d’aplicar les regles previstes en els apartats anteriors a cadascun d’ells, respectivament.
Exercici de l’opció
La norma no oblida el moment en què s’ha d’optar per la modalitat del complement econòmic, que serà el de la sol·licitud de la pensió de jubilació.
Si l’interessat no exerceix aquesta facultat, s’aplicarà el complement econòmic del percentatge addicional del 4 % .
És important remarcar que, un cop elegida la modalitat, no es podrà modificar posteriorment.
Incompatibilitat del complement econòmic amb l’envelliment actiu
La norma es tanca amb normes sobre la incompatibilitat que hi ha entre la percepció del complement econòmic i l’accés a l’envelliment actiu (article 214 LGSS). D’aquesta manera, es tindran en compte les regles següents:
a) En primer lloc, quan s’opti per percebre el complement en la modalitat de percentatge addicional, se suspendrà la percepció del complement durant el temps en què s’apliqui el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.
b) I si s’opta per percebre la suma a tant alçat, en aquesta modalitat no es podrà aplicar el règim de compatibilitat del treball amb la pensió de jubilació.
Com tributa la regulació del complement econòmic en l’IRPF?
La Secretaria General d’Impostos sobre la Renda de les Persones Físiques va resoldre en el seu moment una consulta en la qual expressava que, sempre que es tracti de rendiments del treball, la regla general és que es computin íntegrament, tret que resulti d’aplicació algun dels percentatges de reducció que no s’apliquen quan la prestació es percep en forma de renda.
El percentatge de reducció del 30 % previst en la Llei 35/2006, de 28 novembre, reguladora de l’impost, està previst per a rendiments íntegres diferents dels que recull aquesta norma per a prestacions considerades rendiments del treball que tinguin un període de generació de més de dos anys. Ara bé, sí que s’aplicarà la reducció del 30 % que permet l’article 18.3 sobre el complement econòmic de jubilació demorada, tant en cas que es percebi una quantitat a tant alçat com si es percep en forma de capital.
JUBILACIÓ DE PERSONES AMB DISCAPACITAT
L’altra norma objecte d’anàlisi és el de 16 de maig, que modifica el de 4 de desembre, aplicable a la jubilació de les persones amb discapacitat.
Aquesta norma respon a un mandat fet pel legislador al final del 2021, que compel·lia el Govern a impulsar una reforma en aquesta matèria. El reglament reconeix implícitament les dificultats que hi ha en l’aplicació d’aquest règim, atès que resulta complicat que una persona acrediti quinze anys d’una discapacitat del 45 % quan aquesta discapacitat derivi d’alguna de les patologies que recull la norma del 2009.
En la pràctica, fa temps no era gaire habitual sol·licitar la qualificació de la discapacitat. Per això, en molts casos resultava impossible acreditar la concurrència d’aquests requisits, encara que s’hagués assolit el grau de discapacitat necessari durant el temps requerit. A tot això se sumava la necessitat, que també han posat de manifest les associacions de la discapacitat, d’establir un procediment àgil que incorpori a l’àmbit d’aplicació noves patologies que generin discapacitat, i tot això aconsellava la modificació normativa per a evitar els efectes negatius indicats.
Àmbit d’aplicació
L’àmbit de la referència de la norma modificada s’estén a les persones treballadores per compte d’altri i per compte propi, incloses en qualsevol dels règims que integren el sistema de la Seguretat Social que acreditin que, al llarg de la vida laboral, han treballat un temps efectiu equivalent, almenys, al període mínim de cotització que s’exigeix per poder accedir a la pensió de jubilació, afectades durant aquest temps per alguna de les patologies generadores de discapacitat, enumerades en la nova norma i en aquest període, almenys, durant cinc anys amb un grau de discapacitat igual o superior al 45 %, motivat per les mateixes patologies.
Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació
La reforma implica la supressió de la relació de patologies determinants de la reducció de l’edat de jubilació, a fi de situar-les en una llista definitiva, a la qual es podran incorporar noves patologies.
En aquest sentit, les discapacitats que determina aquesta norma són les que igualen o superen aquest percentatge del 45 % citat més amunt, sempre que hi concorrin evidències contrastades que determinin de manera generalitzada i apreciable una reducció de l’esperança de vida.
Acreditació de la discapacitat
La persona treballadora ha d’acreditar, mitjançant un informe mèdic, que ha estat afectada per alguna de les patologies relacionades en el reial decret, així com la data d’inici o manifestació de la patologia.
En qualsevol cas, es continuarà exigint l’acreditació que la discapacitat deriva d’aquesta patologia, així com el grau i la durada, mitjançant una certificació de l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) o de l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma respectiva que rebi la transferència de les funcions i serveis de l’institut. Aquest document haurà d’indicar, en qualsevol cas, la data en què s’ha iniciat o s’ha manifestat la discapacitat.
A més, s’entén que concorre aquest grau de discapacitat quan s’acrediten, conjuntament, aquestes condicions:
• Si la suma dels percentatges de discapacitat aconseguits en les diferents malalties que figurin en el certificat, així com del percentatge corresponent als «barems complementaris», si és el cas, és un percentatge de discapacitat total igual o superior al 45 % .
• Si almenys una de les malalties reflectides en el certificat de discapacitat és una de les relacionades en la norma, i quan el percentatge de discapacitat aconseguit per aquesta o aquestes patologies generadores de discapacitat suposi almenys el 33 % del total del grau de discapacitat acreditat.
Procediment per a incloure noves patologies de discapacitat
Mitjançant l’ordre de la persona titular del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (que s’haurà de sotmetre a la consulta prèvia del Consell Nacional de la Discapacitat abans de l’1 de desembre del 2023), s’aprovarà el procediment d’inclusió de noves patologies generadores de discapacitat en l’àmbit d’aplicació, així com la possible actualització periòdica de la norma, en què es podrà establir un procediment abreujat per a facilitar l’extensió de la llista de patologies a les malalties rares a mesura que sorgeixin.
La norma afegeix que el procediment haurà de garantir l’objectivitat de la inclusió de noves patologies d’acord amb criteris estrictament científics. Per això la proposta correspondrà a una comissió tècnica (la composició de la qual es determinarà en aquesta ordre), en la qual han de participar en tot cas metges o científics, així com representants de les organitzacions de persones amb patologies generadores de discapacitat.
Les noves patologies que, si és el cas, s’incorporin a l’àmbit d’aplicació del reglament a proposta de la comissió s’inclouran a la llista nova.
Discapacitats que poden donar lloc a la reducció de l’edat de jubilació
Aquest nou catàleg o llista (que inclou les patologies generadores de discapacitat de la norma de 2009 en la redacció anterior, i que es tindrà en compte en el futur amb altres patologies) és el següent:
a) Discapacitat intel·lectual
b) Paràlisi cerebral
c) Anomalies genètiques:
1. Síndrome de Down
2. Síndrome de Prader-Willi
3. Síndrome del cromosoma X fràgil
4. Osteogènesi imperfecta
5. Acondroplàsia
6. Fibrosi quística
7. Malaltia de Wilson
d) Trastorns de l’espectre autista
e) Anomalies congènites secundàries a talidomida
f) Seqüeles de poliomielitis o síndrome postpòlio
g) Dany cerebral (adquirit):
1. Traumatisme cranioencefàlic
2. Seqüeles de tumors del SNC, infeccions o intoxicacions
h) Malaltia mental:
1. Esquizofrènia
2. Trastorn bipolar
i) Malaltia neurològica:
1. Esclerosi lateral amiotròfica
2. Esclerosi múltiple
3. Leucodistròfies
4. Síndrome de La Tourette
5. Lesió medul·lar traumàtica